Dimecres, 5 d'octubre de 2022 - Edició 1531
La República

Guillem Sala: “L’ego de l’escriptor entorpeix molt la lectura”

ACN Barcelona.-L’escriptor Guillem Sala està cansat “de narratives d’autoajuda o de personatges que pateixen i es curen”. En part per això tenia ganes d’escriure sobre un personatge que pateix i […]

Agències 11/11/2020

ACN Barcelona.-L’escriptor Guillem Sala està cansat “de narratives d’autoajuda o de personatges que pateixen i es curen”. En part per això tenia ganes d’escriure sobre un personatge que pateix i que no es redimeix. Aquesta idea està molt present en la seva novel·la ‘El càstig’, publicada per L’Altra Editorial i que és una de les dotze obres que aspiren al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any. L’autor també ha creat un història amb un narrador que no jutja ni hi és molt present. En una entrevista amb l’ACN, Sala admet que “una cosa que entorpeix molt la lectura és l’ego de l’escriptor. Quan vols demostrar que escrius bé o ets molt intel·ligent i hi poses coses per demostrar-ho, però els lectors estan llegint una història”.

La gran protagonista d”El càstig’ és la Sandra, professora d’un institut del barri de Sant Andreu. Fa dos anys que surt amb l’Albert, un escriptor que li havia fet de professor a la universitat, però no acaba d’enamorar-se d’ell i no para de plantejar-se dubtes sobre la relació. A l’institut comença agradar-li un company i a classe s’obsessiona per un alumne, l’Izan, que necessita la seva ajuda. Sala explica que la idea original no era gaire concreta, però sí tenia clar que volia que la novel·la evolucionés fluidament. “Jo tenia ganes d’escriure sobre un personatge que pateix i que no es redimeix a partir d’aquest patiment. Una mica fart de narratives d’autoajuda o de personatges que pateixen i es curen, en aquest cas volia fer una cosa més fidel a la vida i a vegades el patiment hi és perquè la vida és així”. L’autor apunta que la Sandra pateix i que no hi ha una cura miraculosa per pal·liar el seu patiment. L’escriptor assenyala que la Sandra té “l’autoestima espatllada i les persones amb l’autoestima espatllada quan els hi passen coses bones no se les creuen perquè no corresponen a la imatge que s’han fet d’elles mateixes”. Els dos protagonistes, la Sandra i l’Izan, són dos personatges castigats pel seu pas per institucions educatives com són “la família i l’escola i que també són repressives. Els dos són personatges castigats i estableixen una aliança”. I hi ha un element de contrast, però, i és que mentre la Sandra el patiment l’enfonsa; l’Izan, tira endavant. “Són una mica la vida i la mort”. Sala no ha volgut fer romàntics determinats ambients ni jutjar moralment als personatges. De fet, sobre el narrador d”El càstig’, ha dit que no jutja ni presenta gairebé els personatges. “Com a escriptor estic a un lloc bastant discret a la novel·la perquè són molt els personatges que fan la seva a través de les seves paraules, pensaments i sensacions”. L’autor creu que “això empeny la novel·la”. Nega que el llibre en si mateix sigui una crítica molt conscient. Tot i això, assegura que a vegades en la literatura es busca confort: “I jo els llibres bons que he llegit no era l’oferta que feien. L’ambició que jo tinc és d’escriure un bon llibre i això té menys a veure amb el confort que amb l’amplitud i l’ambigüitat. Em fa més companyia una ànima profunda que un ‘coach'”, afegeix. Un dels punts destacats de la novel·la és la seva agilitat. Sala admet que “una cosa que entorpeix molt la lectura és l’ego de l’escriptor. Quan vols demostrar que escrius bé o ets molt intel·ligent i hi poses coses per demostrar-ho, però els lectors estan llegint una història”. Remarca que a ell li resulta “desagradable veure la interferència de l’escriptor i com es vol mostrar”. Llengua El llibre està escrit en gran part en català i es combina amb diàlegs en castellà entre alguns dels protagonistes. Assegura que no és cap missatge ideològic. “El debat lingüístic acaba aquí, la qüestió és si la tria lingüística aporta valor literari a l’obra i em sembla que és això, sinó la novel·la seria pitjor. Aquesta novel·la en català impecable seria pitjor”, remarca. Sala creu que aporta literàriament versemblança a la història: “Jo imagino les paraules que són dites”. L’autor Guillem Sala (Barcelona, 1974) és professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va guanyar el Premi Documenta amb ‘Imagina un carrer’ (Empúries, 2007) i l’any 2019 va publicar ‘La fuga de l’home cranc’ a L’Altra Editorial. Ha publicat relats i novel·les juvenils i ha escrit guions de cinema documental i de ficció.