Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Govern i Ajuntament reivindiquen les polítiques de memòria en un context on líders polítics “banalitzen el franquisme”

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-El Govern i l’Ajuntament de Barcelona abracen les polítiques de memòria democràtica en un context en què “determinats líders polítics de l’estat espanyol estan banalitzant el franquisme”. Així s’ha pronunciat el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, en la reobertura aquest dimecres d’una fossa al Cementiri de Montjuïc on podria estar enterrat el poeta cubà Pablo de la Torriente Brau, mort en combat el 1936 mentre defensava la República com a voluntari internacional. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha reivindicat les polítiques de memòria per buscar “la veritat, fer justícia i reparar” i “més en una situació en què l’extrema dreta campa alegrement per tot arreu i pot fer apologia dels valors antidemcocràtics que representa”.

Els treballs per recuperar les restes del poeta Pablo de la Torriente s’han iniciat amb un acte de reivindicació de la memòria com “un procés de veritat, de justícia i de reparació” amb les víctimes, en paraules del regidor Marc Serra. “Avui no obrim una fossa, estem obrint un llibre d’història i retornant a les arrels”, ha postil·lat el cònsol general de Cuba a Barcelona, Alain González. Tant el Govern com el consistori barceloní han coincidit a destacar la importància de la memòria en el context polític actual, en què els discursos de l’extrema dreta ocupen el relat polític i l’espai públic. Capella ha assenyalat que és “essencial” establir les condicions perquè la història no es repeteixi. Serra ha carregat contra els missatges sobre el feixisme de la presidenta en funcions de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i ha afirmat: “En un context en què veiem com determinats líders polítics estan banalitzant el franquisme, aquesta barbàrie que va acabar amb milers de morts a les cunetes i amb els quals encara no s’ha pogut fer justícia, les polítiques de memòria són més importants que mai”. S’hi ha afegit el cònsol cubà, que ha reivindicat el poeta Pablo de la Torriente com un “ferm lluitador contra el feixisme” i ha dit que recuperar-lo “reforça” les “files” contra els seus discursos actuals. “Avui ens retrobem amb part de la història i és molt important en uns moments en què veiem renéixer aquelles idees contra les quals Pablo va lluitar”, ha afegit. Un símbol revolucionari i del periodisme a CubaPablo de la Torriente Brau, poeta, periodista, revolucionari i intel·lectual, va marxar de Cuba el setembre de 1936 a causa de la dictadura de Gerardo Machado i va exiliar-se a Nova York. Quan va començar la Guerra Civil espanyola, va viatjar per ser corresponsal de guerra i va acabar combatent com a voluntari internacional. El van matar a Majadahonda, a pocs quilòmetres de Madrid, el desembre del 1936, quan tenia 35 anys. A Cuba va convertir-se en un símbol i va ser conegut com ‘El héroe de Majadahonda’. A l’Havana hi ha el Centro Cultural Pablo de la Torriente, dedicat a la preservació de la memòria. Així l’ha glossat el cònsol general a Barcelona: “Va ser un referent tant en la lluita revolucionària com en el periodisme. No ens equivocaríem si diem que és el periodista més destacat de la primera meitat del segle XX al nostre país. Igualment, és un internacionalista, és un símbol d’aquell que deixa la seva terra i va a lluitar per la d’altres”. De la Torriente va ser enterrat primer al Cementiri de Chamartín de la Rosa, a Madrid, pocs dies després de morir. Posteriorment, el cadàver va ser embalsamat i traslladat a Barcelona, amb la intenció de repatriar el cos a Cuba. Les despulles, però, no van poder moure’s de Catalunya a causa de la situació bèl·lica. Aleshores va ser enterrat de forma provisional al nínxol 3.772 del Cementiri de Montjuïc, el juny del 1937. El 1939, va exhaurir-se el termini d’ubicació temporal; les restes van ser exhumades i sembla, segons s’ha pogut establir, que van ser traslladades a la fossa que ara s’obre, situada a pocs metres del nínxol. En aquesta fossa hi podria haver enterrades onze persones més sense identificar.La Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Consolat General de la República de Cuba van signar un conveni el 2018 per als treballs de recuperació i repatriació del poeta. El Departament de Justícia, com a administració competent, s’encarrega de l’excavació de la fossa i dels treballs per identificar el cos amb l’encreuament de dades del Programa d’identificació genètica. L’Ajuntament garanteix l’accés al Cementiri de Montjuïc i el suport logístic i el consolat, per la seva banda, aportarà la mostra d’ADN de la família i, en cas que les despulles siguin les del poeta, es farà càrrec de la repatriació del cos a Cuba. Pla de fossesAquesta excavació és la 35a actuació del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. També és el primer procés d’exhumació al Cementiri de Montjuïc. El Pla ha facilitat de moment la recuperació de les restes mortals de 393 persones. 12 d’aquestes persones han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics dels familiars de les víctimes i perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha una coincidència genètica.El Programa disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. La donació d’ADN per part dels familiars és gratuïta i és clau per poder identificar les restes de les fosses. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron s’encarrega d’extreure la mostra del frotis bucal.Al Cens de persones desaparegudes hi consten uns 6.000 casos inscrits. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió