ACN Girona – L’Ajuntament de Girona ha delimitat tres illes de plantes a la Devesa perquè generin llavors que augmentin la biodiversitat del parc. En aquestes ‘illes refugi’ s’hi han plantat espècies noves, que s’han escollit tenint en compte diferents criteris. Entre d’altres, la seva capacitat d’adaptació a l’entorn, la resistència a les trepitjades i també, que no generin molèsties a la ciutadania (com ara al·lèrgies o punxades). La intenció és que aquests espais actuïn com a banc de llavors d’espècies benefactores per a la Devesa i que també atreguin pol·linitzadors o hostatgin fauna que ajudi a controlar les plagues. La iniciativa municipal complementa els canvis en la gestió de l’espai que s’han anat fent en els darrers anys.
L’Ajuntament de Girona ha instal·lat tres ‘illes refugi’ al parc de la Devesa amb la intenció de potenciar els bancs de llavors d’espècies benefactores i incloure’n de noves per tal d’augmentar la biodiversitat i millorar les interaccions naturals i beneficioses de la Devesa. Aquests punts per implantar nova vegetació s’han ubicat a l’interior de les parcel·les del parc.
Per a la tria de les noves plantes s’ha tingut en compte la capacitat d’adaptació a l’entorn i s’ha considerat el tipus de sòl, la climatologia, el cicle d’insolació a nivell del terra, la resistència a les trepitjades i el malestar que puguin provocar als usuaris i usuàries del parc (al·lèrgies, punxes, etc.). També s’han avaluat els beneficis que poden aportar al sistema biològic de la Devesa: plantes pol·linitzadores, enriquidores del sòl o amb efectes al·lopàtics positius, com ara secrecions que afecten el progrés de determinats fongs del terra.
Preservar l’ecosistema
Durant els últims anys al parc de la Devesa s’hi han introduït canvis en la gestió, procurant com a objectiu principal analitzar, millorar o substituir procediments de manteniment del parc que poguessin afectar negativament l’arbrat. D’aquesta manera, es va suspendre el rotovator en la gestió de retirada de fulles, que es feia servir per llaurar i incorporar el material orgànic restant de les fulles al sòl de les parcel·les. Aquests canvis, explica el consistori, “han permès respectar el sistema radicular més superficial dels arbres i al mateix temps han fet apareguessin plantes d’interès”.
Segons concreta l’Ajuntament de Girona, la presència del conjunt d’espècies herbàcies genera millores al medi ambient, a més, millora l’estètica i el valor social; augmenta la biodiversitat i atrau la fauna associada a les funcions de reproducció vegetal per mitjà de la pol·linització; millora la microbiologia del sòl i la fertilització associada, així com tota la cadena de processos que permeten un millor equilibri funcional de l’entorn. A més, aquesta realitat té la capacitat d’hostatjar fauna auxiliar que ajuda a potenciar la gestió integral de plagues (GIP), que s’està procurant dur a terme a la Devesa.
