Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Giró anuncia al creació d’una Secretaria d’Afers Econòmics i Fons Europeus i demana cogovernança amb l’Estat

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha anunciat la creació d’una Secretaria d’Afers Econòmics i Fons Europeus per gestionar els recursos transferits per Europa per a la recuperació econòmica i ha demanat cogovernança al govern de l’Estat. “Des del Govern estem preparats per gestionar els fons”, ha assegurat el conseller en la tercera i última jornada de la Reunió del Cercle, des d’on ha recordat que l’Executiu ha identificat 27 projectes que “es podrien finançar demà mateix”. Giró ha demanat als empresaris “causa comuna per evitar que la Generalitat es converteixi en una gestoria dels fons europeus” i per a la cogestió d’infraestructures i finançament. A més, ha negat que el procés fes “perdre pistonada” a l’economia catalana.

Durant la seva intervenció davant dels empresaris assistents a la Reunió del Cercle d’Economia, que se celebra des de dimecres a l’hotel W de Barcelona, Giró ha defensat que “Catalunya ha fet els deures” en relació als fons europeus i que ja hi ha 27 projectes que es podrien finançar de seguida. “Ara que tenim llum verda de Brussel·les, cal que La Moncloa posi fil a l’agulla”; ha continuat el conseller.En aquest context, el conseller ha anunciat per a la setmana que ve la creació de la Secretaria d’Afers Econòmics i Fons Europeus i ha reclamat una gestió conjunta amb l’executiu de Pedro Sánchez per seleccionar els projectes tractors.Un estat independent per ser “econòmicament més eficients”Davant dels empresaris, el conseller d’Economia ha reivindicat que la possibilitat que Catalunya pugui esdevenir un nou estat de la Unió Europea com “la millor manera de ser econòmicament eficients”. Conscient que entre l’auditori hi podria haver opinions contràries, ha reclamat als empresaris fer una “causa comuna” juntament amb la ciutadania per “evitar convertir la Generalitat en una simple gestoria dels Fons Europeus” així com la defensa d’un model “d’autèntica cogestió” en infraestructures i finançament. “Ens hi juguem molt. No el Govern de Catalunya, sinó tot el teixit empresarial i social del país”, ha sentenciat.En el seu discurs, Giró també s’ha referit als anys anteriors a la pandèmia coincidint amb el procés i ha desmentit que l’economia catalana perdés “pistonada” respecte a la Comunitat de Madrid. Segons ha assenyalat, dels anys 2014 al 2020, van ser un moment econòmic “vibrant”. En aquest sentit, ha comentat que el pes de l’economia catalana s’ha mantingut en el 19% a tot l’Estat en els darrers 40 anys. “Les dades desmenteixen algunes narratives”, ha comentat.El conseller també ha denunciat el dèficit fiscal català i que fa que per exemple no rebi ni 125 euros per habitant dels recursos transferits per l’Estat mentre en d’altres comunitats com les dues Castelles i la Regió de Múrcia superin els 300 euros. “Imaginin, en definitiva, on estaria Catalunya si haguéssim pogut disposar dels recursos que hem generat aquí”, ha remarcat adreçant-se als empresaris després de citar algunes manques d’inversió en infraestructures, com el corredor de mediterrani, els accessos al port o en Rodalies.D’altra banda, el conseller ha subratllat que de cara als pròxims pressupostos es donarà prioritat a les polítiques socials, d’habitatge i salut, i d’estímuls per a l’economia i generació d’ocupació, ha dit Giró, que s’ha compromès a pilotar el trànsit “cap a una economia socialment i mediambientalment sostenible”. El conseller ha denunciat el “mecanisme pervers i pràcticament de vassallatge” que té Catalunya respecte l’Estat, qui recapta el 81,5% dels ingressos, segons ha denunciat. “És com si Catalunya fos un país menor d’edat. La nostra situació financera és com la de l’adolescent que cada divendres demana la setmanada als pares”, ha afegit.De cara als comptes, per a l’any que ve, Giró ha apuntat a diverses “incerteses”, com per exemple determinar quin serà el dèficit permès, si és el 0,6% com l’Estat s’ha compromès davant de Brussel·les, o 1,1%. En funció d’una o altra, la diferència serà disposar de 1.000 milions d’euros més o no, segons ha dit el conseller, que ha exigit al govern espanyol que mantingui l’1,1% “atenent a la situació d’emergència social i econòmica que encara viurem durant el proper any”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió