ACN Barcelona – La cantant i pianista Gemma Humet reflexiona sobre l’amor al disc ‘Rere tot aquest fum’ (Satélite K). “Encara ara les relacions d’amor i les relacions en general es basen en les dependències emocionals”, afirma en una entrevista amb l’ACN. Humet, acompanyada per Jordi Casadesús en la producció, manté l’univers sonor de ‘Màtria’ i aprofundeix en la fusió de música electrònica, els sintetitzadors analògics i la cançó d’autor. Admet que per fer ‘Rere tot aquest fum’ ha necessitat pensar molt en ella i no tant en qui l’havia d’escoltar: “Així sentia que era més lliure de fer el que volgués”
Humet destaca que durant el confinament tothom ha tingut temps per pensar i en el seu cas, el confinament li va arribar després d’uns mesos al llit per un embaràs complicat. “Quan sortia d’un confiament vaig començar el confinament real que va viure tothom”. Segons apunta, ha sigut un abans i un després a l’hora de plantejar-se moltes coses de la vida. La conclusió a la qual ha arribat, confessa, és que necessita ser coherent amb ella mateixa. “A vegades és fàcil deixar-nos portar sense saber gaire cap on anem”, afegeix.
Admet que per fer ‘Rere tot aquest fum’ ha necessitat pensar molt en ella i no tant en qui l’havia d’escoltar. Va pensar que faria el disc que volia i si funcionava, seria feliç, i si no funcionava, almenys no seria perquè no ha sigut qui volia ser.
Humet diu que a ‘Rere tot aquest fum’ es veu el procés que ha viscut de fer-se preguntes sobre la vida i l’amor. Assegura que l’àlbum no vol explicar què és l’amor, sinó les coses que ha reflexionat, a partir d’experiències personal o que li han narrat: “M’adono que estem en un moment en el qual encara ara les relacions d’amor i les relacions en general es basen molt en les dependències emocionals i en què les coses han de ser per sempre i en què un no pot ser si no té persones al costat”. La cantant creu que una sola persona no pot cobrir totes les necessitats que un té perquè la pressió que s’exerceix sobre aquesta persona és molt grossa.
Per aquest treball, ha comptat novament amb la producció de Jordi Casadesús i manté l’univers sonor de ‘Màtria’, Premi Enderrock de la Crítica a millor disc de Cançó d’autor del 2020. “Aquesta vegada la majoria de cançons s’han fet pensant en què les produiria Jordi Casadesús i volia que fossin d’una forma determinada i ha estat més fàcil en el moment de treballar”. La pianista diu que ha tingut control sobre tot el què passa al disc. “Estem decidint tot i això forma part del procés de ser coherent amb mi mateixa. Jo controlo la meva feina i la meva vida”.
Humet fa un pas més enllà en aquest treball cap a la fusió de la música electrònica, els sintetitzadors analògics i la cançó d’autor. “Estic còmode amb aquest vestit electrònic a les meves cançons fets amb sintetitzadors analògics. Tot el que sona ho fem nosaltres”, afegeix.
<strong>Viure de la música</strong>
Han passat set anys del disc ‘Si canto enrere’. Humet afirma que la seva il·lusió màxima segueix sent poder-se dedicar a la música i viure de fer concerts. “Des de llavors fins ara ho estic fent”, destaca. Remarca que durant aquest temps ha guanyat experiència i està molt més segura.
<strong>Nou directe</strong>
De cara la gira del disc, la cantant ha treballat amb Guillem Albà, que ha dirigit la part artística i escènica dels concerts. “A ‘Màtria’ havia estat tots els concerts darrera el piano i ara no serà així perquè hem incorporat a Lu Rois a la banda”. Humet presentarà el disc al festival Espurnes de Llagostera el 7 de maig.
