Dimarts, 28 de setembre de 2021 - Edició 1160
La República

Funcas avisa que el pla de recuperació de la UE és “limitat” en quantitat i té un calendari massa llarg

ACN Barcelona.-El Pla Europeu de Recuperació que els líders de la Unió Europea negociaran a partir de divendres a Brussel·les té “problemes que limiten la seva capacitat com a instrument […]

Avatar
Agències 15/07/2020

ACN Barcelona.-El Pla Europeu de Recuperació que els líders de la Unió Europea negociaran a partir de divendres a Brussel·les té “problemes que limiten la seva capacitat com a instrument de recuperació econòmica”, segons Funcas. La Fundació de les Caixes d’Estalvi assegura que el pla és “limitat” en quantitat perquè representa el 5,4% del PIB de la UE, compta amb un calendari massa llarg per a la seva execució, amb més de cinc anys, i està més orientat “en reformes a mig termini que en la reactivació immediata”. L’organització afirma que el programa d’impuls posat en marxa als EUA represenat un 9,1% del PIB i el d’Alemanya un 13,3%. Segons Funcas, per a Espanya aquest instrument és “primordial” perquè compta amb “un marge fiscal ajustat”.

Els experts de Funcas consideren que el pla europeu es pot considerar “més com un marc de suport a les polítiques de reformes que com un impuls fiscal d’emergència a la recuperació econòmica”. En aquest sentit, consideren que s’hauria de complementar amb “altres programes d’estímul fiscal, d’execució més immediata i dirigits a pal·liar els efectes sobre els sectors productius i socials més colpejats per la crisi”. Davant de la urgència econòmica d’Espanya, els experts de Funcas diuen que l’Estat hauria “d’aprofitar al màxim ja durant el 2020 les possibilitats que ofereix la UE”, inclòs el fons per a l’atur (SURE) i el fons de rescat, el MEDE, que podria aportar fins a 25.000 milions d’euros, un 2% del PIB. Del Pla de recuperació, Espanya podria obtenir l’equivalent al 6,5% del PIB en ajuts directes i el 4,7% en préstecs, segons Funcas. Malgrat això, l’organització considera que en relació a la mida de les seves economies, països com Bulgària, Croàcia, Grècia, Letònia, Romania, Eslovàquia, Lituània i Polònia obtindran xifres “molt superiors” a les de l’Estat.