Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

Front comú per difondre bones pràctiques en la navegació i el fondeig davant l’augment de visitants a la Costa Brava

ACN Girona .-Els parcs naturals del Cap de Creus, el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i els ports nàutics de la Costa Brava han unit esforços […]

Avatar
Agències 07/07/2021

ACN Girona .-Els parcs naturals del Cap de Creus, el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i els ports nàutics de la Costa Brava han unit esforços per fomentar i difondre bones pràctiques en la navegació, el fondeig, el busseig i la pesca recreativa. En els darrers anys i especialment arran de la pandèmia, el turisme en espais naturals ha crescut massivament. Això ha portat a fer restriccions d’accés per terra als parcs naturals. Ara, l’objectiu és actuar a nivell marítim per “conscienciar” als visitants de la importància de preservar aquests espais. Per fer-ho, s’han editat díptics i guies i s’està fent formació a les empreses del sector.

Segons l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics, en els darrers tres anys el lloguer d’embarcacions ha experimentat un creixement sostingut d’un 30% anual. Però no només això. També ho ha fet el lloguer que no requereix titulació, una “arma de doble fil” per al medi natural, segons el sector.La pandèmia del coronavirus ha provocat un canvi en la tendència turística i també un boom de visitants de proximitat amb l’aixecament de les restriccions. Ja va passar l’estiu passat i s’espera que aquest segueixi la mateixa tònica. “La gent ha estat molt de temps tancada a casa i té ganes de sortir”, assegura el vicepresident de l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET), Eugeni Figa. “És evident que hi ha hagut una sortida massiva a l’entorn natural, la gent s’ha adonat del que teníem”, remarca el director del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu. Un informe encarregat pel Patronat de Turisme Costa Brava confirma, a més, la tendència a l’alça de la destinació en l’àmbit de la sostenibilitat entre el 2017 i el 2021, amb un creixement del nombre d’allotjaments, empreses turístics i parcs naturals certificats amb distintius de sostenibilitat. La suma d’aquests dos conceptes ha fet que aquest estiu s’hagin començat a regular els accessos als parcs naturals per via terrestre. A les comarques gironines, ja es fa a la Punta de Cap de Creus i al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser. A partir del 15 de juliol, també es començarà a aplicar a Roses. Regular per mar, però, és “més complex”. “Per això és important explicar a la ciutadania com ha d’actuar en aquest entorn per poder preservar-lo”, assegura Feliu. I no només en l’àmbit de la navegació, sinó també en el del fondeig i les activitats marines com la pesca o el busseig. Guies, díptics i formació Per fer-ho, el Patronat de Turisme ha editat una nova guia ‘Cales i ports de la Costa Brava’, amb un capítol específic dedicat a la navegació sostenible, i els parcs naturals han editat conjuntament un díptic sobre la pesca recreativa responsable i el del Montgrí compta amb diverses publicacions centrades en la difusió de les activitats marines en les seves aigües. Però no només això. També s’ofereix formació a les empreses turístiques, especialment les dedicades a les activitats recreatives. El vicepresident de l’ACPET remarca que fa temps que els ports esportius treballen en l’àmbit de la sostenibilitat i que estan conscienciats en la defensa del territori. “Ara estem en un moment en què els ports del litoral gironí estan molt madurs en el tema del medi ambient però fins al 2000 el turisme nàutic estava controlat, no estava tant massificat com ara”, diu. El lloguer, a l’alça I és que en els darrers tres anys, el sector de lloguer d’embarcacions ha experimentat un creixement exponencial. Segons Figa, des del 2018 ha registrat uns creixements per sobre del 30% anual i la tendència va a l’alça. “Creiem que el model ‘we share’ serà el futur però pot ser una arma de doble fil perquè es pot donar negoci però també ens pot fer morir d’èxit”, insisteix Figa. En aquests moment, als 18 ports esportius de les comarques gironines hi ha uns 12.000 amarradors. D’aquests, entre un 8 i un 10% són embarcacions de lloguer, la meitat de les quals (entre 300 i 400 embarcacions) es poden llogar sense titulació. Aquest és, de fet, un dels principals maldecaps del sector perquè, sovint, es tracta de gent que vol sortir “impulsivament” al mar sense tenir la formació que caldria ni el coneixement del medi. És un negoci molt rentable per a les empreses que es dediquen al lloguer però molt perillós per a la preservació de les zones protegides. “El nostre principal valor és l’entorn, si no tenim entorn, no tenim res”, insisteix Figa. “Cal que el visitant sigui conscient d’on va i que les seves accions han de ser respectuoses”, afegeix Ponç Feliu. “Ara més que mai que la gent sàpiga què pot fer i què no”, remarca el vicepresident del Patronat, Jaume Dulsat. El PRUG, a finals d’any De moment i sense eines superiors, les zones protegides només compten amb aquestes recomanacions i el control que hi exerceixen els diferents cossos com els Mossos d’Esquadra o els Agents Rurals. El Parc Natural del Cap de Creus, però, treballa des de fa temps en el nou Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) de l’àmbit marí. La Junta Rectora del Parc va donar el vistiplau al document base a finals de desembre del 2019 i espera tenir a punt el document definitiu per dir-lo a aprovació inicial a finals d’aquest 2021. Ponç Feliu ha explicat que s’està treballant de forma molt estreta amb els diferents actors implicats amb l’objectiu de comptar amb el màxim consens en aquesta regulació, que podria incloure camps de boies de fondeig o prohibicions en els espais més vulnerables.