Divendres, 18 de juny de 2021 - Edició 1058
La República

Foto Colectania mostra els grans treballs en clau femenina de la fotògrafa nord-americana Mary Ellen Mark

ACN Barcelona.-La Fundació Foto Colectania acull a partir de dijous l’estrena mundial de l’exposició ‘Mary Ellen Mark. Vides de dones’, amb les millors imatges de dones de la fotògrafa nord-americana. […]

Avatar
Agències 17/03/2021

ACN Barcelona.-La Fundació Foto Colectania acull a partir de dijous l’estrena mundial de l’exposició ‘Mary Ellen Mark. Vides de dones’, amb les millors imatges de dones de la fotògrafa nord-americana. Mark (1940-2015) va captar l’existència de nenes i dones d’arreu del món endinsant-se sovint en històries de vida “dures”, relacionades amb les malalties mentals, la indigència o la prostitució. La fotògrafa va publicar a les principals capçaleres nord-americanes, va exposar arreu del món i va rebre “tots els premis imaginables”, recorda el director de Foto Colectània. Pepe Font de Mora destaca de Mark la seva persistència en seguir les històries i, estilísticament, la preocupació per contextualitzar les imatges sense renunciar a enquadraments “trencadors”.

L’exposició es presenta a Foto Colectania, on en realitat estava prevista per l’estiu de l’any passat. La pandèmia va ajornar la seva arribada, però també l’ha convertit en una estrena mundial ja que si en principi s’hauria d’haver inaugurat a Suècia, les restriccions en aquest país ho han impedit. “Els nostres col·legues de fora de l’estat, a Europa, estan tots tancats; nosaltres tenim la sort de poder fer-la i sobretot d’ensenyar l’obra de Mark, de qui no s’havia fet una gran retrospectiva des de la seva mort l’any 2015”, comenta el director de la fundació, Pepe Font de Mora.La mostra està comissariada per Anne Morin i arriba a Barcelona en bona mesura gràcies a la col·laboració financera de la Fundació Banc Sabadell. Les fotografies seleccionades repassen els principals reportatges i retrats publicats per Mark amb l’únic filtre de ser protagonitzats per dones. D’altra banda, aquest va ser un dels temes principals de la seva trajectòria com a fotoperiodista. Històries particulars però “universals””Ella es va interessar des de molt jove per temàtiques que, als anys 70 als Estats Units, estaven en eclosió, amb revolucions de tot tipus com la feminista. El món de la dona li va preocupar sempre”, indica Font de Mora. La fotògrafa va voler, diu, que les històries particulars que abordava “fossin universals”. D’aquesta manera, les seves fotografies parlen de vides concretes i al mateix temps de qüestions com la prostitució, el sensellarisme, les malalties mentals, la vellesa i la precarietat social. Entre els treballs més “emblemàtics” de Mary Ellen Mark hi ha el seguiment durant 30 anys de la jove fugitiva Erin Blackwell, ‘Tiny’, que va conèixer l’any 1983. L’exposició inclou fotografies d’aquesta investigació, la qual es va convertir primer en un film nominat als Oscar (‘Streetwise’) i, després, en una segona pel·lícula i dos llibres que retraten les tres dècades de batalla de la jove contra la pobresa, l’adicció a les drogues, i el seu paper com a mare de deu fills. Amb motiu de l’exposició a Barcelona, la Filmoteca de Catalunya exhibirà properament tots dos films. Aquest és només un dels molts exemples de reportatges de llarga durada de Mark, que recull l’exposició. I és que la dedicació als temes que tractava va ser una de les seves marques com a professional. “Va enganxar l’època daurada de grans revistes com ‘Life’ o ‘Rolling Stone'” –que ja oferien temps i recursos als seus redactors i fotògrafs- però a més, ella sovint “va continuar els treballs, per fer-ne llibres o per interès personal”, destaca el director de Foto Colectania. Altres treballs significatius que recull l’exposició són el seu llarg reportatge sobre les pacients del Pavelló 81, (un psiquiàtric per a dones de l’hospital estatal d’Oregón), les fotografies sobre els membres d’un circ a l’Índia, les d’una família sense llar de Califòrnia, o les de joves adolescents problemàtics als carrers o en institucions d’Estats Units, entre altres, molts dels quals van tenir derivades editorials o cinematogràfiques. Quant a la marca estilística de Mary Ellen Mark, Pepe Font de Mora contraposa el la “tècnica” i la formació acadèmica de la fotògrafa amb una preocupació relativa “perquè la fotografia sigui perfecta”. El que si feia Mark, segons Mora, és “contextualitzar la imatge i que el retratat fos el gran protagonista”. Ara bé, això no anava en detriment d’imatges “trencadores i amb enquadraments especials” si això no anava en contra de fer arribar la història i el relat de fons.