ACN Barcelona – Foment del Treball ha denunciat que el dèficit en infraestructures des del 2009 s’ha elevat fins als 39.365 milions i ha criticat que la licitació quedi lluny del 2,2% del PIB que marquen les recomanacions europees. Tot i així, aquest percentatge va millorar el 2022, però només fins arribar a l’1,5%, segons l’informe elaborat per la patronal en col·laboració amb la Cambra de Contractistes de Catalunya. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha lamentat que aquest dèficit suposa una pèrdua de la qualitat de la vida dels ciutadans i ha cridat a millorar la “planificació” de les infraestructures. De moment, ha exigit una cimera “urgent” entre el govern que surti del 23-J i la Generalitat per fer efectiu el traspàs de Rodalies.
“Constatem una infradotació continuada any rere any que limita el potencial de creixement i afecta la competitivitat de les empreses”, ha assenyalat en la mateixa línia la vicepresidenta de la Comissió d’infraestructures, Anna Cornadó. “Fa 13 anys que la inversió se situa molt per sota dels països europeus”, ha continuat.
L’estudi ha tingut en compte la quantitat licitada en comparació amb el PIB i la que hauria de ser si es complís el 2,2% del PIB, una dada “conservadora”, segons Cornadó. Així, analitzant les xifres, la patronal constata que el 2009 va ser l’únic any que aquest percentatge va ser superior, amb un 2,8% del PIB (5.737 milions de licitació davant els 4.579 milions d’euros tenint en compte el 2,2% del PIB, és a dir, un superàvit de 1.158 milions d’euros).
En la resta d’any fins al 2022, el 2,2% no es compleix i el dèficit va anar escalant fins als 39.369 milions d’euros del 2022. En aquest sentit, el pitjor període va ser el 2016, amb una diferència negativa de 3.813 milions d’euros en licitar-se només un 0,5% del PIB (1.131 milions d’euros dels 4.943 milions que pertocarien tenint en compte el 2,2% del PIB).
L’any passat, en canvi, el percentatge de licitació va escalar fins a un 1,5% del PIB, el tercer millor any després del 2009 i 2010, fins als 3.964 milions d’euros. Això va suposar encara una diferència de 1.991 milions d’euros en comparació amb la licitació que hauria d’haver estat.
El president de la Cambra de Contractistes de Catalunya, Lluís Moreno, ha atribuït aquesta millora encara insuficient respecte al 2,2% al context electoral. “Els dos primers anys són de ressaca i els dos últims anys l’alcalde creu que ha d’invertit una mica més”, ha argumentat Moreno.
Per la seva banda, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha reclamat una millor “planificació” i “construcció” de les infraestructures i ha demanat que aquests processos es desvinculin de les convocatòries electorals.
Altres obres del CAT-100 que té identificades Foment i que també s’haurien executat, segons la patronal, són el corredor mediterrani, els accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona i Tarragona, l’accés ferroviari a l’aeroport del Prat, la B-40 o la finalització de les línies 9 i 10 de metro i la connexió de l’L8 de FGC entre Plaça Espanya i Gràcia.
A més, afegeix, s’haurien pogut posar en marxa les obres d’ampliació de l’aeroport del Prat. Sobre aquesta qüestió, Sánchez Libre ha comentat que els treballs de la comissió ja es troben en la recta final i que inicialment estava previst que es presentessin les conclusions al juliol, tot i que les eleccions del 23-J ho podrien endarrerir fins al setembre.
<strong>Cimera urgent per al traspàs de Rodalies, Regionals i Avant</strong>
D’altra banda, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha comentat que exigirà convocatòria urgent d’una cimera per tractar el traspàs integral de Rodalies, Regionals i dels serveis Avant que operen a Catalunya, és a dir, estacions, trens, talles, vies, catenàries i personal, amb l’objectiu que el servei es pugui prestar amb la màxima “qualitat i fiabilitat”. “Aquest traspàs ha d’anar acompanyat dels recurs financers necessaris”; ha reclamat.
De fet, l’informe situa els serveis ferroviaris com un dels que han sortit més perjudicats pel dèficit d’inversió a Catalunya. El document recorda que les deficiències es remunten a la construcció de la línia d’alta velocitat entre Barcelona i Madrid. Aquesta situació va portar al Ministeri de Foment a elaborar un pla 2008-2015 del qual se’n va executar una “mínima part” i l’estudi cita l’actual Pla de Rodalies 2020-2030, del qual s’han adjudicat 1.100 milions, el 65% de les inversions previstes en la primera fase fins al 2025.
Segons l’informe, amb una inversió addicional de 10.000 milions d’euros durant els darrers 14 anys s’haurien complert amb els plans del govern espanyol i “s’haurien recuperat deu anys d’inversions” i s’haurien evitat situacions com la darrera avaria de l’R2 sud, a Gavà.
El document també es fixa en les actuacions que es podrien haver fet en l’àmbit del subministrament d’aigua i l’energia. Sobre el primer àmbit recorda que Barcelona i la seva àrea metropolitana estan patint la pitjor sequera dels últims anys.
Segons afirma el document, que recorda les darreres mesures aprovades pels governs català i espanyol, si s’haguessin invertit 10.000 milions d’euros addicionals, s’haguessin pogut dur a terme actuacions com la millora del sistema de regadiu del Canal d’Urgell per valor de 2.500 milions d’euros i es podria afrontar l’actual episodi de sequera d’una manera “menys dramàtica i més òptima”.
Moreno ha recordat que al 2009 hi havia un pla d’inversions com l’actual però aquests recursos “no es van gastar perquè va ploure” i la “gent se’n va oblidar”. El president de la Cambra de Contractistes ha identificat, entre d’altres, la regeneració de l’aigua i la reparació de les fuites com a principals eixos d’actuació on cal invertir.
Pel que fa l’àmbit de l’energia, l’estudi assenyala que d’haver disposat d’una inversió addicional de 10.000 milions d’euros en els darrers anys i comptant amb una col·laboració públicoprivada, s’estaria a prop de complir els objectius de l’agenda 2030 en generació d’energia eòlica i fotovoltaica. Ara, s’estima que Catalunya hauria de multiplicar per cinc la potència d’energia eòlica i per 20 la d’energia solar fotovoltaica per arribar als objectius establerts per al final d’aquesta dècada i caldrien 59.000 milions d’inversió per arribar a la neutralitat climàtica fins al 2050.
