ACN Barcelona – El rei Felip VI ha recordat als nous jutges que han de desenvolupar la seva tasca “amb independència” personal i professional perquè en ella radica “l’essència de l’estat de dret”. Ho ha dit durant l’acte d’aquest dimarts a la tarda d’entrega dels 215 despatxos judicials a Barcelona, en el que també els ha demanat que garanteixin aquesta condició en la seva tasca com a “jutges europeus” per garantir “l’eficaç aplicació del dret de la Unió Europea”. Les paraules de Felip VI coincideixen amb la decisió del TJUE d’avalar rebutjar euroordres si hi ha “raons serioses i fundades” de vulneració de drets d’un individu i “deficiències” en el sistema judicial de l’estat emissor. Catalunya serà el destí del 43% dels nous jutges.
En l’acte, celebrat al Fòrum, també ha intervingut el president del Consell General del Poder Judicial en funcions, el vocal Rafael Mozo, i el director de l’Escola Judicial, Jorge Jiménez. A la cerimònia hi han assistit, també, el president del Tribunal Suprem en funcions, Francisco Marín Castán; la ministra de Transports, Raquel Sánchez; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay; el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz; la consellera de Justícia, Gemma Ubasart; i els presidents de l’Audiència Nacional i dels Tribunals Superiors de Justícia, entre d’altres autoritats.
<strong>El 43% dels nous jutges ocuparan llocs a Catalunya</strong>
Dels 215 nous jutges, 92, el 42,8%, ocuparan el seu primer destí a Catalunya, la comunitat amb més vacants i una de les que aporta menys candidats per volum de població. En concret, seran 76 dels 171 nous jutges de la 71a promoció de la carrera judicial i 16 dels 44 de la 22a promoció del quart torn judicial, que accedeixen a la carrera judicial després de superar un concurs entre juristes de reconeguda competència i amb més de deu anys d’exercici professional i un curs de formació a l’Escola Judicial.
Els 76 nous jutges de la 71a promoció aniran a jutjats de Cerdanyola i Mollet del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Martorell, Igualada, Vilafranca del Penedès, el Prat, Sant Feliu, Sant Boi i Esplugues de Llobregat, Gavà, Vic, Terrassa, Granollers, Manresa, Rubí, Arenys de Mar, Berga, Mataró, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners, Figueres, Olot, Ripoll, la Bisbal d’Empordà, Puigcerdà, el Vendrell, Amposta, Valls, Tortosa, Gandesa, Reus, Cervera, Balaguer, la Seu d’Urgell, Solsona i Tremp.
Els nous jutges del quart torn aniran destinats a Reus, el Vendrell, Barcelona, Sabadell, Badalona, Mataró, el Prat de Llobregat, Granollers, Arenys de Mar i Girona.
Els altres jutges de l’Escola Judicial es repartiran de la següent manera: 27 ocuparan el seu primer destí a Andalusia, 5 a Aragó, 5 a Balears, 8 a Canàries, 13 a Castella la Manxa, 1 a Castella i Lleó, 1 al País Valencià, 12 a Extremadura , 12 a Galícia, 1 a La Rioja, 1 a Múrcia i 3 a Euskadi.
Catalunya és també la comunitat a què aniran destinats més membres de la promoció del quart torn. El segueix Balears, amb 6; Castella la Manxa, amb 5; Canàries, la Regió de Múrcia i la Comunitat de Madrid, amb 3 cadascuna; i amb dos, Andalusia, Castella i Lleó, Extremadura i la Comunitat Valenciana.
<strong>Perfil dels nous jutges</strong>
Els 171 nous jutges, 125 dones i 46 homes, que integren la 71a promoció de la carrera judicial han rebut els seus despatxos en la mateixa cerimònia que els 44 membres, 18 dones i 26 homes, de la 22a promoció del quart torn.
El perfil dels integrants de la 71a promoció és, segons es recull en una enquesta realitzada al seu ingrés a l’Escola Judicial el 2021, el d’una dona (representen el 73,10% del total) amb una edat mitjana de 29 anys, que ha trigat cinc anys i un mes a preparar i aprovar l’oposició i que no procedeix d’una família de juristes. Tot i que la mitjana d’edat dels alumnes de la promoció en ingressar a l’Escola Judicial era de 29 anys, els més joves eren tres que tenien 24 anys i el més veterà, 50.
La majoria comptaven amb, entre 26 i 30 anys quan, fa dos anys, van començar aquesta fase de la seva formació com a jutges, una professió a la qual gairebé la meitat (el 49,12%) va decidir dedicar-se mentre cursava la carrera de Dret. Un 33,33% va prendre la decisió abans de començar els estudis universitaris i un 17,54%, en acabar la llicenciatura. Entre les raons que la van portar a triar aquesta professió, van pesar especialment la seva passió pel dret, la funció dels jutges com a garants dels drets fonamentals, la independència i imparcialitat de la seva funció i la possibilitat de contribuir a la lluita contra la delinqüència.
Tenint en compte el lloc de residència habitual, Andalusia torna a ser la comunitat autònoma que més jutges aporta (29). El segueixen el País Valencià (26), Madrid (22), Castella i Lleó (17), Canàries i Múrcia (12 cadascuna), Aragó, Astúries i Catalunya (8 cadascuna), Galícia (7), Extremadura (6) , Castella la Manxa (5), Navarra (4), Cantàbria (3), País Basc (2) i Balears i La Rioja (1 cadascuna).
<strong>Sense juristes entre els familiars directes</strong>
Durant l’etapa de preparació de l’oposició, la pràctica totalitat dels alumnes de la promoció (99,42%) va comptar amb el suport econòmic dels pares. Gairebé un quart ha treballat amb anterioritat: el 17,54% en un sector aliè a l’àmbit jurídic i el 5,26%, vinculat a l’àmbit jurídic. El 73,68% no ha treballat abans.
La tradició familiar no és l’element determinant que va portar els nous jutges a triar la professió. Les tres quartes parts dels integrants de la promoció (73,68%) ni ha tingut ni té familiars (fins al segon grau de consanguinitat) que exerceixin o hagin exercit una professió jurídica. Dels que sí que els tenen o han tingut, en el 7,02% dels casos són jutges o magistrats i en el 19,30% exerceixen una altra professió jurídica.
<strong>Professió vocacional</strong>
Les raons que han pesat més en l’elecció de la professió de jutge tenen a veure amb la vocació pel dret i per l’exercici de la funció jurisdiccional. Així, un 96% dels alumnes han escollit ser jutges perquè els agrada el dret. D’aquests, es mostren molt d’acord amb aquesta afirmació el 74% i força d’acord, el 22% restant.
De manera similar, la funció del jutge com a garant dels drets fonamentals és un altre dels motius que més han influït en els integrants de la promoció a l’hora d’encaminar la vida professional. Així, es mostra molt d’acord amb aquesta idea el 66% i força d’acord el 29%.
La independència i la imparcialitat de la funció judicial va ser el principal atractiu de la professió de jutge per al 75% dels enquestats. Bastant d’acord amb aquesta afirmació també s’ha mostrat un altre 20 % dels alumnes.
Finalment, gairebé la meitat dels nous jutges (43%) van triar la professió per contribuir a la lluita contra la delinqüència. Un 44% més se senten força identificats amb aquesta opció.
L’element determinant per ser jutge va ser encarnar un poder de l’Estat per al 24% dels alumnes; per a un 43%, l’estabilitat a l’ocupació, i per al 56% la contribució amb un servei públic. Les condicions econòmiques de la professió van ser l’opció més escollida per un 9% dels enquestats.
L’àrea penal torna a ser la més atractiva per als nous jutges. El 32,47% voldria exercir en aquest ordre jurisdiccional en el futur. Per ordre de preferència, el segueixen Civil (18,35%), Família (12,24%), Menors (11,53%), Violència sobre la Dona (9,41%), Vigilància Penitenciària (5,41%), Mercantil (4,24%), Contenciós-Administratiu (3,53%) i Social (2,82%).
