ACN Barcelona – La patronal d’apartaments turístics Federatur ha criticat aquest divendres la proposta d’En Comú Podem d’eliminar els habitatges d’ús turístic a les zones tensionades en un termini de tres anys i ha dit que és “electoralista” i que “no té cap fonament”. En un comunicat, l’associació lamenta que no es té en compte l'”impacte econòmic negatiu” que suposaria aquesta mesura, que afectaria el 45% de les places dels allotjaments d’aquestes característiques i uns 30.000 llocs de treball, segons els seus càlculs. D’altra banda, Federatur ha demanat no carregar al sector privat la responsabilitat per la manca d’habitatge i recorda l’oferta de lloguer social a Catalunya “tan sols” representa un 1,6% davant el 15% de la mitjana europea.
“L’únic responsable de que no hi hagi habitatge social és l’administració pública. No es pot traspassar aquesta responsabilitat als propietaris de pisos”, ha assenyalat el president de Federatur, David Riba.
A més, l’entitat sosté que de tirar endavant aquesta prohibició representaria anar en contra de la directiva de la UE de lliure circulació de persones i serveis i restringeix la competència i apunta que aquesta forma d’allotjament és l’opció preferida de les famílies.
D’altra banda, Federatur assegura que gran part dels propietaris dels habitatges d’ús turístic són petits inversors i els gestors són pimes davant d’altres tipologies que pertanyen a grans grups, afirma. En aquest sentit, cada habitatge d’ús turístic a Barcelona genera 3.000 euros mensuals en impostos.
Dimarts passat, els comuns van anunciar la presentació d’una proposició de llei que obre la porta a eliminar en tres anys els pisos turístics de les zones tensionades. En roda de premsa, la portaveu d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, va concretar que es tracta d’una modificació de la llei d’urbanisme que preveu donar a tots els ajuntaments catalans “les eines necessàries” per garantir el “dret a viure”.
Al seu torn, Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, va exigir que les noves llicències, “si se’n poden donar”, tinguin una durada de tres anys i es puguin extingir si els ajuntaments ho determinen.
