ACN Santa Creu de Jutglar.-Primer simulacre d’actuació de pesta porcina africana a Catalunya. S’ha fet aquest dimarts a Santa Creu de Jutglar, a Olost (Osona) i ha comptat amb Agents Rurals i tècnics veterinaris del Servei de Sanitat Animal del Departament d’Agricultura. A primera hora del matí, han iniciat el rastreig per localitzar tres senglars morts, prèviament col·locats per poder fer el simulacre, amb l’ajuda de drons, l’helicòpter i la unitat canina. L’objectiu final és evitar al màxim la propagació, establint diferents perímetres de seguretat. Tècnics veterinaris també han recorregut les granges dels entorns. Catalunya, que no té cap cas, treballa en protocols com aquest des que el 2018 hi va haver un focus de pesta porcina africana en senglars a Bèlgica.
El simulacre que s’ha fet a Santa Creu de Jutglar, a Olost, ha començat a les nou del matí. S’ha establert una zona nucli d’1 km de de diàmetre, on s’hauria detectat el primer cas, i s’ha dividit l’espai en quadrícules d’uns 300 metres des d’on s’han centrat els diferents dispositius de rastreig. L a pràctica consistia en localitzar tres senglars morts i col·locats prèviament per fer el simulacre. Segons ha detallat el director general dels Agents Rurals, Marc Costa, s’ha provat sobre el terreny la recerca amb drons en zones obertes de camps, la unitat canina ensinistrada per localitzar cadàvers d’animals i, la més tradicional, la dels agents recorrent a peu el terreny.El primer en trobar un dels senglars morts ha esta la unitat canina, que l’ha localitzat en una zona humida. A continuació, Agents Rurals equipats amb EPI han extret mostres de sang de l’ull de l’animal que s’enviaran a analitzar per comprovar si és el virus de la pesta porcina africana i a continuació han acordonat la zona. La següent fase és l’extracció de l’animal, que un cop aïllat i posat en una doble bossa, es retira amb vehicle o, si és zona de difícil accés, amb l’helicòpter. “Contenim al màxim la malaltia i s’evita la propagació durant el procés”, afegeix Costa. Al marge d’aquest radi d’1 km, també s’estableixen dues zones més, com és el nivell d’infecció (amb un radi de 6 km) i el de vigilància, amb 10 km. El protocol també compta amb tècnics veterinaris que inspeccionen les granges de la zona per comprovar si hi ha animals amb simptomatologia. Segons ha explicat el cap de secció de Vigilància, Lluita i Control de malalties dels animals del Departament d’Agricultura (DARP), Carles Sánchez, aquest és un virus que es propaga molt ràpidament i que causa una “gran mortalitat” quan entra a una granja. La infecció del virus, que té una alta resistència al medi, pot ser un mitjà de transport procedent d’alguna zona on hi ha un focus actiu de senglar, una entrada de porcs no controlada o fins i tot caceres en zones amb focus o menjar que pot estar contaminat.Afirma que s’ha avançat molt amb la detecció ràpida per quan sigui necessari – a Catalunya no se n’ha detectat cap cas ni en granges ni al medi natural- i reconeix els esforços dels ramaders per treballar en les mesures de bioseguretat. “Cal protegir les granges perquè, quan hi hagi un focus, evitar que la malaltia entri a les instal·lacions i pugui propagar-se”, ha afegit. Un protocol en marxa des del 2018Des que va aparèixer el focus a finals del 2018 a Bèlgica, van saltar les alarmes i a Catalunya s’està treballant en un protocol per estar preparats en cas que arribés. Actualment Bèlgica ja s’ha declarat país lliure del virus, després de passar un any sense cap cas. A Europa, l’últim focus va localitzar-se el setembre del 2020 a la frontera d’Alemanya amb Polònia, que és on encara hi ha focus de senglars amb pesta porcina africana.
