Dimarts, 28 de setembre de 2021 - Edició 1160
La República

Experts proposen un pla amb mesures per “conquerir” drets a Catalunya com l’habitatge o el medi ambient

ACN Barcelona.-El Pla de drets humans de Catalunya 2020-2023 proposa a les administracions, especialment al Govern, accions per fer efectiva una democràcia igualitària, plural, participativa i garantista. L’encarregada d’elaborar aquest […]

Avatar
Agències 10/12/2019

ACN Barcelona.-El Pla de drets humans de Catalunya 2020-2023 proposa a les administracions, especialment al Govern, accions per fer efectiva una democràcia igualitària, plural, participativa i garantista. L’encarregada d’elaborar aquest pla ha estat l’Estructura de Drets Humans de Catalunya, formada pel Síndic de Greuges i l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i amb un consell assessor en què han participat una vintena d’entitats i personalitats. “Parlem de drets en el sentit més fort de la paraula, aquells que sovint s’han de conquerir i anar més enllà de les lleis”, ha afirmat el síndic, Rafael Ribó. El dret a la salut, a l’habitatge, al medi ambient; els drets de les dones; del col·lectiu LGTBIQ, de les persones grans o dels infants són alguns dels 32 objectius que recull la iniciativa.

“Se’ns pot dir que ara, amb la regressió de drets que hi ha a casa nostra, no és el millor moment per fer un pla de drets humans de Catalunya. Però creiem que sí, que ara és el moment. Ara és el moment de reivindicar les lluites de generacions anteriors i una perspectiva mestissa i feminista dels drets humans. Ara és el moment de fer polítiques de drets humans i deixar de fer polítiques amb drets humans”, ha afirmat el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia.El pla consta d’un conjunt d’accions legislatives, administratives i polítiques per fer efectius 32 drets humans en els propers quatre anys. Coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, Ribó i Bondia han lliurat el document aquest dimarts al matí al president de la Generalitat, Quim Torra, en una reunió amb la resta de membres del Govern, a la sala Torres Garcia del Palau, i també s’entregarà aquesta tarda al president del Parlament, Roger Torrent. Durant mig any, aproximadament, s’han fet un centenar d’àgores arreu del territori sobre temàtiques per elaborar el pla. L’Estructura de Drets Humans ha “apuntat tan alt com ha pogut, comparant-nos amb democràcies avançades de l’entorn”, segons el síndic, que ha instat, amb referència al president i als consellers: “Ara és a les seves mans decidir què s’aplicarà, amb quines prioritats i amb quines polítiques públiques”. El pla preveu el disseny d’indicadors per seguir el compliment de les accions proposades. “No s’ha de quedar en un document teòric, ja n’hi ha molts sobre drets humans. Volem que el pla sigui un instrument viu i ben pràctic”, ha recalcat Bondia, que ha subratllat que els drets humans s’han “d’implementar en funció de les necessitats” i que no poden estar vinculats a uns pressupostos. “Hem caigut en el parany de mercantilitzar els drets humans. Hem de veure que costi el costi determinats drets s’han d’implementar a tots els col·lectius, i especialment en els més vulnerabilitzats”, ha afirmat. Dret a la salut, a l’habitatge, a l’educació, al treballEl pla es divideix en sis blocs i 32 objectius, que corresponen als drets. En primer lloc, aconseguir una democràcia igualitària inclou els drets a la salut, al treball, a l’educació, a l’habitatge o al medi ambient. Entre altres mesures, el pla proposa promoure que l’atenció primària i social sigui l’eix vertebrador del sistema sanitari; aprovar un nou decret d’admissió de l’alumnat com a eina per combatre la segregació escolar; avançar en l’escola inclusiva; incrementar el parc públic d’habitatges socials; aprovar una nova llei de territori que incorpori el criteri d’equitat geogràfica o crear un òrgan independent de la policia encarregat d’investigar casos de denúncies per maltractaments.Dret a la protesta i a la culturaPer a una democràcia plural, el pla tracta el dret a la protesta i la llibertat d’expressió; el dret a la cultura i els drets lingüístics, amb mesures com derogar o reformar la Llei orgànica de seguretat ciutadana; incrementar com a mínim fins el 2% els pressupostos dedicats a cultura o promoure l’adaptació de la legislació estatal als compromisos assumits en el marc de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries pel que fa a l’ús del català en l’administració general de l’Estat i en la de Justícia.ParticipacióPer fer efectiva una democràcia participativa, on s’integren el dret a la participació en els afers públics i el dret a la bona administració i a la transparència, els experts insten el Parlament de Catalunya a promoure una regulació estatal bàsica relativa al referèndum autonòmic i assegurar que totes les persones amb discapacitat puguin efectivament votar i participar, entre altres. Una llei integral contra la violència sexual i desplegar la ja existent dels drets LGTBI Per a una democràcia paritària i interseccional, els experts demanen que es facin efectius els drets de les dones, del col·lectiu LGTBIQ, de les persones grans, de les persones migrants i de les persones amb discapacitat. Entre altres mesures, proposen elaborar una llei integral contra la violència sexual per combatre-la en totes les seves múltiples formes; desplegar la Llei 11/2014 per garantir els drets LGBTI i erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia; aprovar un pla de suport a la vida independent per a totes les persones amb discapacitat i elaborar una llei de les persones grans.Democràcia dels infantsEl pla també demana una democràcia dels infants, amb el dret a un entorn familiar i a la protecció i el dret a un nivell de vida adequat i un nivell de salut el més alt possible. Algunes de les mesures que es plantegen són potenciar i prioritzar l’acolliment en família; oferir informació específica a tots els infants per prevenir l’abús sexual; garantir que tots els infants tinguin un habitatge en condicions òptimes o crear ajuts econòmics per als infants socialment desafavorits perquè puguin participar en les activitats complementàries i extraescolars.”Refer un consens constitucional” sobre l’articulació entre Catalunya i Espanya Per aconseguir una democràcia garantista, els experts parlen del dret a la igualtat davant la llei i a la justícia i el dret a una fiscalitat justa. Es planteja la necessitat de facilitar ajuts econòmics perquè les persones menys protegides gaudeixin d’un millor accés als serveis jurídics d’un lletrat; reduir la fiscalitat de les rendes del treball i la pressió fiscal que suporten les rendes baixes o dedicar un mínim del 0,7% del pressupost de cada administració a la cooperació al desenvolupament.En aquest àmbit d’una democràcia garantista, el pla recull que els governs de l’Estat i la Generalitat “han de fer tots els esforços i exhaurir totes les possibilitats per refer un consens constitucional i sistèmic sobre l’articulació entre Catalunya i Espanya per mitjà d’un diàleg sistematitzat amb esquema de continguts, actors, mètode i calendari”.