ACN Barcelona.-Experts jurídics reunits a la lV Tribuna Immoscòpia organitzada per les principals associacions immobiliàries catalanes, han demanat que la propera llei d’habitatge catalana es pacti amb propietaris i “no només es dissenyi segons el que volen” entitats com la PAH o el Sindicat de Llogaters. Així s’ha expressat Carles Sala, secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat entre 2011 i 2018, que ha afegit que el Tribunal Constitucional “tenia arguments per anul·lar completament” el decret llei 17/2019 i no només parcialment perquè l’àrbitre constitucional ja havia sentenciat amb anterioritat que “no es podia fer referència a la funció social de la propietat amb un decret llei”.
El secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat durant 8 anys ha recordat una resolució del 2015 del TC que ja apuntava en aquesta línia i, per tant, ha considerat que “al legislador no li ha sortit tan malament”, ja que la derogació és parcial i no total. Tant Sala com els altres ponents, Montserrat Junyent, responsable d’assessoria jurídica de l’AIC i el COAPI de Barcelona; Javier Orduña, exmagistrat del Tribunal Suprem han subratllat la necessitat d’una “regulació estable”, “adaptada a les necessitats del sector” i “concertada”.Tots tres han fet aquestes declaracions en unes jornades organitzades per l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i el Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) de Barcelona en col·laboració amb APCE Catalunya i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, justament l’endemà que es conegués parcialment la resolució que tomba el decret llei sobre mesures urgents d’accés a l’habitatge 17/2019.La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez Sancho, declara per unanimitat inconstitucional setze preceptes de la norma. Les parts anul·lades pel Tribunal Constitucional són les que fan referència al lloguer social obligatori. L’àrbitre constitucional ha deixat sense efectes l’ampliació del lloguer social obligatori per garantir que les famílies vulnerables desnonades per un gran tenidor fossin reallotjades, l’extensió del concepte de gran tenidor als propietaris amb més de 15 immobles i la capacitat de l’administració de posar multes coercitives en cas dels habitatges buits.Per Sala, la decisió del tribunal “suspendrà una eina molt potent que és el lloguer social obligatori” i provocarà que “l’onada de desnonaments prevista serà pitjor”, un cop s’aixequin les actuals moratòries vinculades a la pandèmia.Els tres especialistes reunits per les API han criticat la regulació recent sobre habitatge, tant estatal com catalana. Per Sala, les mesures com la llei de contenció de rendes tindran un efecte contrari al desitjat i “no servirà per millorar l’accés a l’habitatge”. “És important trencar amb la dinàmica amb què s’està legislant (…) No es pot legislar només a disseny de què volen entitats com la PAH o el Sindicat de Llogaters”, ha afegit. En aquest sentit, ha assegurat que “les administracions no s’estan posant en marxa per afrontar les alternatives residencials” i ha remarcat que “el problema no és de lleis sinó de mitjans”.En la mateixa línia, Junyent ha lamentat que s’estigui traslladant la responsabilitat de generació de parc públic d’habitatge al sector privat, en lloc de treballar per una relació publicoprivada més efectiva. “No pot ser que l’administració, amb l’excusa de la pandèmia, carregui zls propietaris amb la responsabilitat de donar una resposta residencial a la població”, ha dit la responsable d’assessoria jurídica de l’AIC i el COAPI de Barcelona.En el seu torn, Javier Orduña, exmagistrat del Tribunal Suprem ha assegurat que “és bàsic” que la legislació en matèria d’habitatge estigui “coordinada” perquè si no s’obre un espectre molt ampli de possibilitats d’inconstitucionalitat. Orduña ha instat a les forces polítiques a fer “una reflexió ordenada” per evitar fomentar més la inseguretat jurídica.
