ACN Manresa.-El Centre d’Innovació en Simulació (CISARC) del campus Manresa de la UVic-UCC és el banc de proves d’un dispositiu que simplifica la reanimació cardiopulmonar. L’aparell, dissenyat per Adolfo Ferrero, permet fixar la mascareta, alinear la via aèria i mantenir la hiperextensió perquè una única persona pugui fer les maniobres de reanimació.Actualment són necessàries dues persones. Alumnes de ciències de la salut que han rebut formació en reanimació cardiopulmonar al centre durant aquest mes de febrer han participat voluntàriament en les proves de l’aparell, una iniciativa de l’empresa CPR Systems Engineering. El centre posa les instal·lacions a disposició de les empreses perquè provin els productes tecnològics en un entorn segur.
A més de l’alumnat i dels instructors de reanimació cardiopulmonar, la prova del producte es farà també amb l’alumnat del Màster en Emergències Extrahospitalàries de Manresa, de manera que l’hauran provat tant futurs professionals de la salut com professionals en actiu. El prototip que s’ha estat provant és un dispositiu de suport en reanimació cardiopulmonar (DARCP) que es desenvolupa en el marc d’un projecte en el Comitè Assessor del qual hi ha experts com el doctor Joan Bigorra i la doctora i directora de la Càtedra en Simulació i Seguretat del Pacient, Carmen Gomar. Es tracta d’un aparell dissenyat per Adolfo Ferrero que té com a finalitat que una única persona pugui realitzar les maniobres de suport vital bàsic. L’objectiu, explica Ferrero, és dotar els professionals de les emergències “d’un equip de primera intervenció que sigui molt bàsic, però que alhora permeti executar un tractament especialitzat”. Actualment per fer les maniobres de suport vital bàsic són necessàries dues persones. El dispositiu consisteix en una base que es col•loca a sota de la persona que ha patit una aturada cardiorespiratòria. Aquesta base inclou un capçal basculant, un porta-mascaretes i unes orelleres que fixen el cap. El dispositiu permet fixar la mascareta, alinear la via aèria i mantenir la hiperextensió perquè una única persona pugui fer les maniobres de reanimació. Les proves que s’estan fent al CISARC inclouen tant la comprovació de la usabilitat de la nova eina com la seva incorporació en la formació de la reanimació cardiopulmonar i l’entrenament necessari perquè col•lectius professionals de les emergències en sàpiguen fer ús. Es tracta, explica Ferrero, de veure “si és intuïtiu, si cal modificar-ne el disseny i fins i tot, identificar els canvis que cal introduir en la formació bàsica de les persones que n’hagin de fer ús”. El dispositiu podria començar a utilitzar-se en el termini d’un any i mig, aproximadament, un cop hagi passat totes les validacions per fer-se servir en els serveis d’emergències.Multiplicar l’eficiència en les intervencions amb menys inversióVa ser en el decurs d’un viatge al continent africà l’any 2015 quan Adolfo Ferrero va començar a pensar en el disseny d’aquest dispositiu. “Allà no hi havia res i se’m va acudir que disposar d’un equip lleuger, portàtil i que requerís només una formació molt bàsica permetria multiplicar les intervencions en aturades cardiorespiratòries”, explica. D’aquesta manera, amb un únic dispositiu i sense incrementar el nombre de persones, es multipliquen les possibilitats d’intervenció. L’aparell està pensat perquè formi part de l’equipament bàsic de les ambulàncies que condueixen una sola persona. “Amb el que costa cada any una ambulància, podríem tenir 800 dispositius que garantirien una primera intervenció ràpida i segura, que és bàsica en l’atenció d’aturades cardiorespiratòries”, afirma el seu impulsor.
