Dimarts, 28 de setembre de 2021 - Edició 1160
La República

Estrasburg tomba una segona petició d’empara pel “setge” al Parlament per errors formals en els recursos fets a Espanya

ACN Brussel·les.-El Tribunal Europeu de Drets Humans ha desestimat aquest dijous una segona petició d’empara pel “setge” al Parlament per errors formals en els recursos fets a Espanya. Després que […]

Avatar
Agències 17/12/2020

ACN Brussel·les.-El Tribunal Europeu de Drets Humans ha desestimat aquest dijous una segona petició d’empara pel “setge” al Parlament per errors formals en els recursos fets a Espanya. Després que el Tribunal Constitucional rebutgés el seu recurs contra la condemna a tres anys de presó del Tribunal Suprem per les protestes dels ‘indignats’, dos dels afectats van recórrer a Estrasburg. El TEDH diu ara, però, que no van fer “cap esforç intel·lectual” per demostrar “la importància constitucional especial” en la seva apel·lació al TC. Aquest error equival a no esgotar les vies de recurs a l’Estat i, per tant, Estrasburg ha rebutjat pronunciar-se sobre el fons cas.

“Els demandants no van fer cap esforç per intentar complir amb el requisit de justificar l’especial importància constitucional”, remarca la decisió d’aquest dijous d’Estrasburg.El Constitucional sí que va admetre el recurs d’empara d’uns altres quatre condemnats per la causa, però encara ha d’emetre sentència. Aquest quatre encara tenen la via oberta a Estrasburg, en cas queel Constitucional no reconegués el seu dret de protesta. Per tant, el TEDH podria donar la seva opinió sobre aquests fets en un futur.A l’octubre el TEDH va desestimar una primera petició d’empara pel setge al Parlament i la va desestimar per motius similars als del recurs rebutjat aquest dijous.Els fetsFins a vuit persones van ser condemnades pel Suprem per un delicte contra les institucions de l’Estat per les protestes que el juny de 2011 van bloquejar el Parlament. L’alt tribunal espanyol va revocar el 2015 l’absolució dels ‘indignats’ jutjats per l’Audiència Nacional i va imposar una pena de tres anys de presó a vuit d’ells per un delicte contra les altes institucions de l’Estat.El Suprem va aplicar l’article 498 del codi penal que preveu penes d’entre tres i cinc anys de presó per aquells que utilitzin “força, violència, intimidació o amenaces greus per impedir a un membre del Congrés, el Senat o un parlament d’una CCAA per assistir a les seves reunions”.Desestimació d’una segona peticióDesprés que el Constitucional desestimés el seu recurs d’empara per no justificar la importància constitucional del cas, la defensa de Ciro Morales Rodríguez i José María Vázquez Moreno liderada per l’advocat Gonzalo Boye va portar el cas a Estrasburg per denunciar la vulneració del dret a un judici just i el dret de protesta.Cas pendent al ConstitucionalEl rebuig d’Estrasburg a aquesta petició no impedeix que el fons del cas arribi en un futur al tribunal europeu.El Tribunal Constitucional sí que va admetre a tràmit els recursos d’empara de quatre condemnats pels mateixos fets. Per tant, el TC encara s’ha de pronunciar sobre aquest cas i, en funció del que digui, els afectats podran apel·lar a Estrasburg.