ACN Brussel·les.-El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) encara una nova ronda de recursos relacionats amb l’afer català tres anys després del referèndum de l’1 d’octubre. Després de rebutjar una primera tanda de recursos, entre ells la de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell per la suspensió preventiva del ple posterior a l’1-O, l’alt tribunal ara té entre mans nou casos vinculats al ‘procés’. Tres són dels presos Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull pels seus drets com a diputats i per la presó preventiva. Les primeres queixes de votants per les càrregues policials també han arribat a Estrasburg en l’últim any.
Fins i tot algunes disputes judicials postreferendum han acabat a la taula del TEDH. Hi ha tres demandes de JxCat per la suspensió de la resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia al Parlament. Aquesta nova ronda de recursos es completarà en els pròxims mesos amb una desena demanda contra Espanya. L’exconseller Jordi Turull està a punt de convertir-se en el primer pres a recórrer la sentència de l’1-O a Estrasburg després que el Tribunal Constitucional confirmés la pena imposada pel Tribunal Suprem. L’advocat Jordi Pina ha assegurat que recorreran al TEDH sense esperar a esgotar els quatre mesos de termini ni la sentència dels altres polítics.Els tres recursos dels presos Per ara els presos tenen tres recursos al TEDH per la seva situació prèvia a la condemna del Tribunal Suprem. El líder d’ERC va interposar un recurs a Estrasburg el 14 d’octubre del 2020 per la negativa del Suprem a deixar-lo sortir de la presó, on estava de manera preventiva, per exercir com a diputat del Parlament el 2018. Per la seva banda, Jordi Sànchez també ha impugnat davant d’Estrasburg que no pogués exercir com a diputat al Parlament, mentre que Jordi Turull ha recorregut l’aval del Constitucional a la seva presó preventiva.Càrregues policials de l’1-O Hi ha dos votants de l’1-O que han portat a Estrasburg les càrregues policials. Segons confirma un dels seus advocats a l’ACN, es tracta de dos ciutadans del Bages que van reclamar a l’Audiència de Barcelona investigar l’actuació policial després de patir “una sèrie de contusions” durant el referèndum, però que van quedar insatisfets amb l’arxivament del cas. Un cop esgotada la via judicial interna, a l’agost del 2020 van denunciar Espanya a Estrasburg per vulnerar el seu dret a un judici just amb una investigació “molt escassa” de les càrregues policials. També consideren que s’han vulnerat altres drets fonamentals com el dret a reunió, a la lliure expressió i a no ser sotmès a un tractament inhumà o degradant. Resolucions monarquia i autodeterminació La suspensió del Tribunal Constitucional de la resolució del Parlament sobre l’autodeterminació i la reprovació de la monarquia també ha arribat a Estrasburg. Hi ha tres recursos al TEDH contra l’anul·lació de l’acord de la Mesa del Parlament d’admetre a tràmit aquestes mocions.L’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, i l’exsecretari primer de la Mesa, Eusebi Campdepadrós han denunciat la vulneració de “la llibertat d’expressió i dels drets polítics dels diputats”, segons ha pogut saber l’ACN. També els diputats de Junts per Catalunya han presentat un recurs al respecte, ‘Artadi i altres contra Espanya”. Demanda contra ‘La Razón’ L’únic cas de la primera ronda de recursos vinculats al conflicte català que ha sobreviscut en els darrers anys a Estrasburg és el d’un grup de magistrats contra ‘La Razón’ per publicar el març del 2014 fotografies de suposats jutges favorables al dret a decidir. Una trentena de magistrats van presentar una demanda judicial a l’Estat per revelació de secrets en considerar que les imatges només podien haver sortit de la base de dades de la policia espanyola. L’abril del 2016 l’Audiència de Madrid va arxivar el cas assegurant que no hi havia proves que l’objectiu dels policies fos el de difondre les imatges i les dades personals dels magistrats i tampoc veia cap indici que el Cap Superior de la Policia a Barcelona, que va encarregar el seguiment als magistrats, filtrés les fotografies que es van publicar a ‘La Razón’.Els afectats van portar el cas davant el TEDH el 26 d’abril del 2018 i encara està pendent de resolució. Denuncien Espanya per vulneració del seu dret a la intimitat i a la imatge.
