Dilluns, 30 de gener de 2023 - Edició 1649
La República

Espanya, Portugal i França segellen aquest divendres a Alacant el compromís de tirar endavant l’H2Med

ACN Alacant – Espanya, Portugal i França segellaran aquest divendres el compromís de tirar endavant l’H2Med, la canonada submarina entre Barcelona i Marsella pensada per transportar hidrogen verd i que […]

Agències 09/12/2022

ACN Alacant – Espanya, Portugal i França segellaran aquest divendres el compromís de tirar endavant l’H2Med, la canonada submarina entre Barcelona i Marsella pensada per transportar hidrogen verd i que va sorgir com a alternativa al gasoducte Midcat. En el marc de la IX Cimera EU-MED9, que se celebrarà a Alacant, els caps de govern dels tres estats -Pedro Sánchez, António Costa i Emmanuel Macron- es reuniran amb la presidenta de la Comissió Europa, Úrsula von der Leyen, per començar a desenvolupar el projecte. Malgrat que en un primer moment es va dir que la connexió podria servir per transportar gas, fonts de la Moncloa han confirmat recentment que el govern espanyol treballa en un únic escenari: que l’H2Med transporti exclusivament hidrogen verd.

La reunió trilateral tindrà lloc aquest divendres a mig matí, prèviament a l’inici de la cimera euromediterrània, que es preveu que comenci a quarts de quatre de la tarda i que reunirà els països mediterranis del sud d’Europa -Espanya, Portugal, França, Itàlia, Xipre, Malta, Grècia, Eslovènia i Croàcia-.

A les onze del matí, Sánchez, Costa i Macron estan citats amb Von der Leyen. Fonts governamentals espanyoles expliquen que la trobada servirà per desenvolupar l’acord pactat entre Madrid, Lisboa i París el passat mes d’octubre i que posava fi al llarg debat sobre la viabilitat d’estendre gasoducte Midcat cap a França, una infraestructura a la qual l’Elisi s’oposava i que ha quedat definitivament enterrada amb l’anunci de l’H2Med. Posteriorment a la reunió, els caps de govern i la líder comunitària donaran a conèixer més detalls sobre el projecte.

<strong>L’hidrogen verd, la condició per poder accedir a fons europeus</strong>

Per ara, la previsió és que els implicats portin el projecte a Brussel·les abans del 15 de desembre, data en què acaba el termini de la convocatòria per poder obtenir ajudes europees. Aquestes ajudes poden cobrir entre un 30% i un 50% del cost total de la infraestructura, però la condició indispensable per rebre diners de Brussel·les és que es dediqui al transport d’energia verda, d’aquí que el govern espanyol hagi tancat la porta al gas. Fonts governamentals espanyoles asseguren que treballen per aconseguir el màxim de finançament comunitari i, en aquest sentit, qualifiquen la presència de la líder comunitària a la reunió com una mostra de bona voluntat per part de la Comissió Europea.

Malgrat que en un primer moment es va especular amb què la infraestructura podria transportar gas en una primera fase, des de l’executiu espanyol insisteixen que l’escenari en què es treballa a hores d’ara és el del transport exclusiu d’hidrogen verd. Pel que fa a l’enllaç energètic entre Celourico da Beira (Portugal) i Zamora (Espanya), ja existent i que ha de formar part d’aquest corredor verd, sí que es preveu que, en una primera fase, pugui transportar gas.

<strong>L’H2Med no serà la solució a les conseqüències de la guerra a Ucraïna</strong>

Sobre els terminis, fonts de la Moncloa es pronuncien <a href=”https://www.acn.cat/new/3bacd303-2765-494d-8952-eab0c2b4b7b4/texts”>en la mateixa línia que ho va fer la ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, fa unes setmanes</a>, quan va admetre que la canonada entre la capital catalana i Marsella no entrarà en funcionament abans del 2030. En aquest sentit, les mateixes fonts subratllen que la infraestructura no està pensada per pal·liar l’actual crisi energètica que viu Europa derivada de la guerra a Ucraïna, sinó per contribuir en l’acceleració de l’ús de les energies renovables.

Més enllà del propòsit final de la canonada, des de l’executiu espanyol també admeten que els terminis poden variar perquè depenen dels processos de tramitació dels projectes d’interès comunitari (PCI, per les seves sigles en anglès), que acostumen a ser llargs i complexos.

<strong>IX Cimera EU-MED9</strong>

Madrid, Lisboa i París es reuneixen aquest divendres en el marc de la IX Cimera EU-MED9, una trobada entre els nou països mediterranis del sud d’Europa (Espanya, Portugal, França, Itàlia, Malta, Xipre, Grècia, Eslovènia i Croàcia) i que enguany se centrarà en qüestions vinculades a l’energia i la governança econòmica, segons expliquen fonts governamentals espanyoles.

La ciutat d’Alacant, finalment, acollirà durant la tarda d’aquest divendres la cimera euromediterrània, la qual s’havia de celebrar el passat 30 de setembre i que es va haver de posposar pel positiu en covid-19 del cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez. En la reunió també hi participaran la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Entre els principals temes de debat que es posaran damunt la taula destaca la discussió sobre el topall al preu del gas, després que l’últim Consell d’Energia de la Unió Europea, celebrat a finals de novembre, acabés sense acord davant la negativa de diversos estats, entre ells Espanya, a acceptar la proposta de Brussel·les de limitar el preu a 275 euros el megawatt hora (MWh). La decisió final es va posposar a un consell extraordinari que se celebrarà el 13 de desembre. Segons fonts de la Moncloa, es preveu que aquest divendres els estats del Med-9 treballin per fer front comú de cara a la pròxima reunió.

A banda de les sessions de treball previstes, fonts de la Moncloa han confirmat que Pedro Sánchez mantindrà dues trobades bilaterals breus amb el cap de govern francès, Emmanuel Macron, i la primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, amb qui es reunirà per primer cop des de l’arribada d’aquesta al govern italià.