Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

Eslovènia assumeix la presidència rotatòria de la UE entre preocupacions per la llibertat de premsa i l’estat de dret

ACN Brussel·les.-Eslovènia assumeix aquest dijous la presidència rotatòria de la Unió Europea (UE) per als pròxims sis mesos. L’inici de la presidència està marcat per preocupacions sobre la llibertat de […]

Avatar
Agències 30/06/2021

ACN Brussel·les.-Eslovènia assumeix aquest dijous la presidència rotatòria de la Unió Europea (UE) per als pròxims sis mesos. L’inici de la presidència està marcat per preocupacions sobre la llibertat de premsa i l’estat de dret al país sota el lideratge del primer ministre conservador, Janez Jansa. Eslovènia estarà així al capdavant de les reunions ministerials del Consell de la UE en la segona meitat de l’any, que estarà especialment marcada per la recuperació econòmica i la implementació dels plans de recuperació dels estats. Fonts diplomàtiques eslovenes apunten entre les prioritats al creixement econòmic, el “reforç a l’estat de dret i els valors europeus” i a “l’increment de la seguretat i l’estabilitat” amb països veïns.

Pròxim al primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i fent cas omís a les advertències de la Comissió Europea, Jansa està en el focus per preocupacions sobre l’estat de dret i de la llibertat de premsa al seu país. En plena polèmica per la llei d’Hongria que prohibeix parlar d’homosexualitat a les escoles, Jansa ha estat un dels líders que no ha criticat la llei. A més, va fer costat a Hongria i Polònia en el rebuig al mecanisme que condiciona els fons europeus al compliment de l’estat de dret.Pel que fa a la premsa, el primer ministre eslovè ha incrementat en els últims mesos els atacs a periodistes i ha deixat de finançar l’única agència de notícies del país, l’STA, la qual va titllar de “vergonya nacional”. Davant aquestes accions, Reporters Sense Fronteres ha alertat del “risc” que el govern eslovè faci “un mal ús” de la presidència de la UE. A més, Jansa va trencar files a la Unió Europea amb la victòria de Joe Biden als Estats Units. En plena disputa iniciada per l’expresident Donald Trump pels resultats de les eleccions, Jansa va assegurar que el republicà aviat guanyat “clarament” les eleccions. Una de les darreres polèmiques de Jansa és per la negativa a designar fiscals delegats a la nova Fiscalia Europea, cosa que la cap de l’organisme ha dit que “manifesta manca de cooperació”.Recuperació econòmica Eslovènia pren les regnes de la UE en plena recuperació econòmica i quan començaran a arribar els fons europeus als estats. Segons fonts diplomàtiques eslovenes, l’objectiu és garantir una implementació “efectiva” dels fons per “accelerar” la transició ecològica i digital. En el capítol sanitari, la nova presidència vol avançar en la Unió Europea de la Salut i en l’autonomia estratègica del bloc comunitari en aquest àmbit. També aposta per fer “progressos” en serveis digitals i i promoure l’ús “ètic” de la intel·ligència artificial. “Reforçar” l’estat de dretMalgrat el qüestionant de l’estat de dret al país i les discrepàncies amb Brussel·les, la presidència eslovena es marca com a objectiu el “reforç a l’estat de dret” al bloc comunitari així com també el dels “valors europeus”. “Volem mostrar com l’estat de dret pot ser reforçat amb tot el respecte als sistemes constitucionals nacionals i les tradicions”, apunta la presidència eslovena. El mateix mes que Eslovènia assumeix la presidència, la Comissió Europea publicarà l’informe d’avaluació de l’estat de dret en cadascun dels països. Ampliació a l’est i seguretatUn dels objectius de la presidència eslovena és també avançar cap a l’ampliació a l’est. És per aquest motiu que a la tardor se celebrarà una cimera UE-Balcans Occidentals, l’únic gran esdeveniment anunciat fins ara en els sis mesos que ocuparà la presidència rotatòria. En seguretat, la presidència eslovena aposta per reforçar la cooperació amb els Estats Units i l’OTAN . “Durant la presidència, Eslovènia també posarà el reforç de la seguretat a la UE en el centre dels seus esforços”, apunten. Finalment, també vol fer “progressar” les negociacions del Pacte Migratori i d’Asil i “reforçar” el rol de la UE en la dimensió exterior de la migració.