ACN Madrid – ERC i Junts han registrat vots particulars a l’informe contra l’amnistia que el PP aprovarà dilluns aprofitant la seva majoria absoluta a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat. Contràriament al que argumenten els populars, que afirmen que l’amnistia és un «cop mortal» al sistema autonòmic i constitucional, les formacions independentistes recorden que és una eina legal que no afecta cap competència autonòmica i que és útil i necessària per encarar des de la política el conflicte entre Catalunya i Espanya. Els seus portaveus defensaran els vots particulars abans que prengui la paraula el president de la Generalitat, Pere Aragonès. A la sessió hi participaran set presidents autonòmics del PP encapçalats per Díaz Ayuso.
El debat de dilluns començarà a les 10 del matí amb la defensa de l’informe del PP per part del senador popular Antonio Silván. Posteriorment, prendran la paraula els portaveus d’ERC i Junts –així com els de les altres formacions que presentin vots particulars- i després començarà el torn dels presidents amb Pere Aragonès en primer lloc.
Després d’Aragonès parlaran altres presidents del PP. Finalment seran set, encapçalats per Isabel Díaz Aysuo. També intervindrà el president de Múrcia, Fernando López Miras; el de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón; el d’Aragó, Jorge Azcón; la d’Extremadura, María Guardiola, i el de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco. També el president de Melilla, Juan José Imbroda.
Han excusat la seva assistència adduint qüestions d’agenda el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda; el d’Andalusia, Juanma Moreno, i la de Balears, Marga Prohens.
Tampoc hi assisteixen els presidents del PSOE: ni el de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, ni la de Navarra, María Chivite, ni el d’Astúrias, Adrián Barbón. El lehandakari basc, Íñigo Urkullu, també ha declinat participar-hi.
Al seu vot particular, ERC recorda que la llei d’amnistia «no afecta l’Estat Autonòmic» ni «cap competència de cap comunitat autònoma», perquè les lleis penals, com aquesta, són competència exclusiva de l’Estat.
Els republicans també recorden que les amnisties s’han utilitzat arreu del món per «reduir les tensions i crear un entorn propici per a resoldre conflictes» i tenen «tradició i perfecta cabuda en els marcs legals espanyol i europeu».
A més, segons ERC, l’amnistia és una «eina útil i necessària en el cas del conflicte polític obert entre Catalunya i Espanya», perquè «contribuirà a retornar a l’àmbit de la política el que mai hagués d’haver sortit de la política».
Els republicans sostenen que la mesura «contribuirà a la justícia en posar fi a processos judicials anormalment prolongats», i permetrà el retorn dels seus drets polítics a «activistes i a líders fins avui perseguits».
A més, segons ERC, també contribuirà a establir un «context de normalitat política i institucional entre les dues parts confrontades que permeti avançar en la resolució del conflicte polític per vies democràtiques».
En definitiva, segons ERC, «brindarà una oportunitat per a la negociació, permet obrir una nova etapa per avançar en la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol que ha de permetre arribar a acords per a articular mecanismes que permetran a la ciutadania catalana decidir democràticament sobre l’articulació política del seu país».
Al seu vot particular, Junts assegura que l’informe del PP «és més un acte de manipulació partidista que una avaluació tècnica del seu impacte econòmic».
Segons Junts, la llei «s’ajusta a la Constitució espanyola, que atorga a l’Estat la competència exclusiva sobre matèries penals, sense afectar les competències autonòmiques».
En aquest sentit, Junts assegura que les acusacions contra polítics i líders socials catalans per part del Tribunal Suprem «s’han criticat com a persecucions polítiques injustificades», i recorda que organismes internacionals i tribunals europeus «han reconegut la naturalesa pacífica i democràtica de les accions per les quals es persegueix l’amnistia».
Segons Junts, la llei «segueix les recomanacions internacionals» i busca «un tracte equitatiu i la no criminalització d’actes pacífics». A més, Junts recorda que la Constitució «no prohibeix la concessió d’amnisties» i que la jurisprudència «valida la seva compatibilitat amb la Constitució».
La llei, segueix Junts, «respecta la separació de poders», i els plantejaments del PP «s’allunyen dels criteris jurisprudencials dels grans tribunals internacionals i europeus, especialment els del Tribunal de Justícia de la Unió Europea».
