ACN Barcelona.-Les 50 entitats adherides al manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet asseguren que les dues sentències que declaren nul de ple dret el PDU de la Granvia “són una victòria de la lluita veïnal i ecologista”. També creuen que poden tenir conseqüències en altres plans urbanístics del Baix Llobregat que no estiguin aprovats o en els que pateixin modificacions a partir d’ara. Les entitats consideren que el fet que les sentències indiquin que la Generalitat no tenia competències per aprovar el pla o que la ubicació de part de les zones verdes incomplien la legalitat, poden obrir la porta a impugnacions indirectes d’altres planejaments.
Les entitats recorden que una de les sentències diu que el PDU de la Granvia “vulnera el principi de jerarquia normativa”, és a dir, que intenta passar per sobre d’altres planejaments d’ordre superior. Aquest argument, afegeixen, que ara forma part de la jurisprudència, “és una eina que pot ser molt útil” per als múltiples conflictes ambientals provocats per diferents projectes especulatius al Baix Llobregat que abusen de figures urbanístiques com els Plans Directors Urbanístics (PDU) per tenir llibertat de modificació del planejament existent i que passen per sobre de, per exemple, el PDU Metropolità que tot just es troba en fase d’avanç.”El que deduïm d’aquestes sentències és que, si es vol promoure un PDU des del Govern de Catalunya, que és qui té la competència per fer-ho, la iniciativa ha d’estar supeditada i dins del marc del PDU Metropolità o d’altres figures metropolitanes i, per tant, caldria esperar que aquest pla estigués aprovat”, afegeixen.Una circumstància que encaixa amb la reivindicació de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet d’una moratòria (suspensió de llicències) de, almenys, dos anys, per a tota obra o projecte urbanístic d’habitatge o industrial en terrenys actualment d’ús agrícola o forestal o que estiguin ubicats o puguin afectar en connectors ecològics identificats al PTMB (Pla Territorial Metropolità de Barcelona).Asseguren que la moratòria permetria fer un ampli procés participatiu per decidir socialment un nou model urbanístic i territorial, que prioritzi la qualitat de vida i la conservació de la natura i el paisatge tant a l’AMB com als altres municipis del Baix Llobregat. En definitiva, moratòria i debat participatiu anirien en la mateixa direcció de les dues sentències del TSJC i podrien ser acordats per les institucions de la Generalitat de Catalunya d’acord amb la llei d’urbanisme.
