ACN Barcelona – Un informe de les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) revela que municipis que representen el 40% de la població catalana posen traves i dificultats a l’empadronament de certes persones o en determinades situacions administratives i socioeconòmiques. Les dades són de 39 entitats sobre 37 municipis entre març i abril. Més de la meitat dels municipis, no empadronen de manera àgil a tothom que ho demana, sobretot els que no tenen un títol d’habitatge al seu nom. Així, quan caldria un tipus d’empadronament especial, els ajuntaments hi posen traves en forma de requisits excessius o difícils de complir, retards en el procediment, criteris diferents segons el treballador que fa el tràmit o si el sol·licitant va sol o acompanyat, entre altres.
Entre aquests 19 municipis hi ha Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Mataró, Reus, Sabadell, Tarragona, Terrassa o Santa Coloma de Gramenet, i representen més de 3,2 milions d’habitants, el 40% de la població catalana.
En 10 d’aquests municipis, com Barcelona, l’Hospitalet, Lleida, Reus, Sabadell o Santa Coloma de Gramenet, el temps de resolució supera els 3 mesos preceptius. A més, en cas de superar-se, en 8 municipis no s’aplica el silenci administratiu positiu. En 12 municipis estar empadronat és un requisit per demanar cita als serveis socials, però en algun cas per demanar cita cal estar empadronat prèviament.
Els municipis on no consten incidències significatives representen el 4,5% de la població catalana i destaquen Blanes, Cardona, el Prat de Llobregat, Igualada, la Bisbal d’Empordà, Molins de Rei, Olot, Rubí, Sant Adrià de Besòs o Sort.
En comparació a l’enquesta feta el 2023, abans de les eleccions municipals, la situació ha empitjorat en sis municipis: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de Farners i Calafell. L’entitat critica el canvi de política d’empadronament a Barcelona des de les últimes eleccions municipals, quan el PSC va substituir Ada Colau a l’alcaldia, sobretot pel que fa a empadronaments especials.
Entre les traves més habituals hi ha la dificultat per obtenir cita, la no previsió d’empadronar en habitatges precaris o inexistent, un número màxim de persones empadronades al mateix municipi, o l’arbitrarietat i disparitat de criteris per part dels treballadors públics encarregats de la gestió.
Entre els motius principals per denegar el padró i els perfils més afectats, destaquen les persones que viuen al carrer i no estan vinculades als serveis socials ni a cap entitat, persones que viuen en habitacions rellogades, persones que viuen en habitatges ocupats, persones en situacions d’infrahabitatge, insegur o inadequat com vehicles, caravanes, barraques o locals, i immigrants irregulars.
L’ECAS critica sobretot algunes pràctiques de municipis que, per exemple, fan comprovacions policials de domicili, comunicacions d’habitatges ocupats als jutjats, la policia o els propietaris, esperes de fins a 2 mesos per obtenir cita prèvia, i indicis de racisme o discriminació en cas de dificultat idiomàtica o si no van acompanyats de voluntaris d’entitats socials.
Les entitats socials federades a ECAS també destaquen algunes bones pràctiques de municipis que faciliten l’empadronament com Cardona, Celrà, el Prat de Llobregat, la Bisbal d’Empordà, Olot, Valls o Rubí, entre altres.
