ACN Barcelona – La Plataforma per la Llengua i els sindicats USTEC, Intersindical i SEPC han presentat aquest dimarts un incident de nul·litat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per demanar que s’anul·li la sentència del 25% de castellà a les aules. Basen el recurs en què el president de la sala contenciosa-administrativa del TSJC, formada per 25 magistrats, va decidir que ell mateix formaria part dels cinc magistrats del tribunal que va acordar la sentència. Tot i que reconeixen que el president ho va fer emparant-se en la llei creuen que aquest sistema vulnera la Constitució. A més, retreuen al Govern que no hagi explicat quina és la seva estratègia judicial per aturar la sentència i que ho faci sense les entitats educatives.
“Ningú se n’havia adonat d’aquest detall”, ha dit en roda de premsa l’exmagistrat i membre del grup d’advocats que assessora el Consell per la República Ramon Llena, que ha estat l’encarregat d’explicar als mitjans de comunicació el funcionament de l’incident de nul·litat que han presentat aquest dimarts Plataforma per la Llengua i tres sindicats educatius. Llena ha explicat que el president de la Sala Contenciosa-Administrativa, Javier Aguayo, va situar-se ell mateix al tribunal que havia de dictar la sentència.
Contra les normes de repartiment
La sala està formada per uns 25 magistrats, distribuïts en 5 seccions. A cada secció, doncs, hi ha cinc jutges. Aquesta divisió és de caràcter organitzatiu, per poder assignar les diferents causes que arriben a una secció o a una altra.
Javier Aguayo és el president de la sala, que té sobretot funcions organitzatives, i pertany a la secció primera. Però quan el cas del 25% del castellà va arribar al tribunal i es va assignar a la secció cinquena, ell mateix va decidir que també formaria part dels cinc jutges que deliberarien el cas i establirien la sentència.
“El dret al jutge predeterminat per la llei diu que el magistrat que et toca l’ha de decidir la llei. Aquí és el cas contrari: és el jutge el que decideix a quin cas es posa”, ha criticat la presidenta de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, a la roda de premsa.
Però les mateixes entitats reconeixen que aquest moviment que va fer Araguayo és legal. Les normes de repartiment de les causes, aprovades per la Sala de Govern del mateix TSJC, estableixen des de 2019 que el president de sala es pot introduir en el tribunal d’un cas si aquest té transcendència mediàtica. I en aquell cas, Aguayo ho va considerar així
“Tot el que es va fer és formalment correcte. El que passa és que això no treu que es va vulnerar un dret reconegut a la Constitució i que això fa que la sentència sigui nul·la”, ha il·lustrat Llena.
Des de les entitats lamenten que, a més, la sentència final es va decidir per tres vots favorables i dos vots discrepants i que entre els vots favorables hi havia el d’Aguayo, pel que argumenten que potser sense aquest moviment la decisió del tribunal hauria estat una altra.
Pel que fa a casos similars, Llena ha dit que no havia vist mai una cosa semblant, però que han aportat al recurs jurisprudència sobre casos on un jutge s’ha aprofitat de les normes de repartiment per poder ser al tribunal d’un cas concret.
Ara esperen una resposta del TSJC per saber, d’entrada, si els admet l’incident de nul·litat tot i no haver estat part del procés. I si els ho accepta, encara hauran de passar mesos fins a rebre una resolució que els doni o els negui la raó. Ells han demanat que mentre es resol l’incident, se suspengui cautelarment l’aplicació del 25% a les aules, però el mateix Llena ha reconegut que tenen “seriosos dubtes” que els concedeixin aquesta petició.
Retrets al Govern
D’altra banda, la Plataforma per la Llengua, USTEC, la Intersindical i el SEPC han criticat al Govern perquè consideren que els han “deixat de banda” en aquesta lluita judicial.
“Ens agradaria anar de la mà amb el Govern en aquesta qüestió. Però no han volgut formar part d’aquest front comú. No sabem quina és la seva estratègia judicial”, ha dit Rut Carandell.
De fet, fonts de la Plataforma per la Llengua han assegurat a l’ACN que quan truquen al departament per saber si han posat algun recurs contra la sentència no els donen resposta i els diuen que volen mantenir un perfil baix.
“Ens entristeix que haguem de ser la societat civil qui defensi la llengua davant del que pensem que és una certa inoperància del Govern de Catalunya”, ha etzibat per la seva banda Gerard Furest.
Llena ha explicat que ell mateix va recomanar al Govern que posés un recurs d’inconstitucionalitat agafant com a base la decisió del president de la sala de situar-se en el tribunal i que no van fer-ho.
“Contemplem tota possibilitat de mobilització de cara a l’inici de curs”
Al final de la roda de premsa, les preguntes han virat cap a les instruccions que el Departament d’Educació ha enviat aquest dimarts als centres.
“La nostra valoració no pot ser positiva”, ha comentat Yolanda Segura, d’USTEC. “El que demanàvem era un marc comú per a totes les escoles. Però no l’han fet i ara mateix els primers responsables d’elaborar el projecte lingüístic són els centres educatius. Per tant, qui no et diu que segueixin arribant denúncies contra els mestres que no ensenyin en castellà?”, ha preguntat.
El portaveu de la Intersindical, Gerard Furest, també ha carregat contra aquestes instruccions. “És un qüestionari declaratiu que les escoles han de respondre i enviar al departament sobre l’ensenyament del català a l’aula. Però aquests qüestionaris no serveixen. Jo he vist a caps d’estudi respondre que en una escola es donaven les classes en català i al mateix temps admetre que alguns professors no ho feien així”, ha afirmat el sindicalista.
“Tampoc ens han explicat què significa que les hores de català i castellà s’adaptaran al context sociolingüístic. Vol dir que hi haurà més castellà a Olot i més català a Santa Coloma de Gramenet? No ens ho ha explicat ningú”, ha seguit Furest.
De fet, el mateix sindicalista ha anunciat que “contemplen tota possibilitat” de convocar mobilitzacions per a l’inici del proper curs. “Creiem que l’impacte que pugui tenir en les tres setmanes que queden de curs no serà gran. A més, ara ens trobem en altres mobilitzacions”, ha afegit en referència a les darreres vagues convocades pels sindicats educatius.
