Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

Enric Cassasses revisa els universos creatius de Gaudí, Paganini i Blanch i Reynalt al seu nou llibre ‘Assagets’

ACN Barcelona.-El poeta, traductor, editor, músic i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Enric Cassasses, ha presentat aquest dijous a La Setmana del Llibre en Català la seva nova obra […]

Avatar
Agències 10/09/2020

ACN Barcelona.-El poeta, traductor, editor, músic i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Enric Cassasses, ha presentat aquest dijous a La Setmana del Llibre en Català la seva nova obra ‘Assagets’ (Poncianes), tres assajos sobre l’arquitecte Antoni Gaudí i els compositors Niccolò Paganini i Josep Blanch i Reynalt. Sobre aquesta selecció de personatges ha reivindicat que són tres casos d’inventors de fórmules, ja que, segons ha afirmat: “Em miro l’art més com a invenció que com a creació, que és una paraula que ja no sabem què vol dir. Inventar formes i a través d’això, fer passar la vida”.

Elevar la concentració al quadratSobre l’escriptura en vers, Cassases ha dit que això l’obliga a “elevar la concentració al quadrat”. Segons ha afirmat: “Has de jugar, tens la idea o la imatge o la fantasia, la sintaxi i la mètrica: són tres estructures que has de conjuminar. És més difícil, i és complicar-se la vida”.Pel que fa a la selecció d’Antoni Gaudí per al seu assaig, ha afirmat que l’ha triat com a pensador i per com concep l’originalitat, i ha afegit: “L’altre dia vaig anar a rellegir el Parc Güell”. Ha recordat que de jove es colava en aquest parc i que hi havia anat molt, i ha rememorat: “Em feia pensar i imaginar”. El poeta també era un habitual a la Sagrada Família quan hi havia només quatre torres: “Em donava tota la sensació de catedral que et pot donar Victor Hugo o Prudenci Bertrana”.En l’escriptura de l’assaig, ha precisat que s’ha basat en el pensament de l’arquitecte per escrit: “Cada una és més bona que l’altra, amb manifestacions de catalanisme radical super fortes, coses sobre l’art maquíssimes”. Per a ell, Gaudí ha estat un dels “bons pensadors” que hi ha hagut.Ha considerat que l’avantguarda catalana eren quatre gats, i que va tenir el primer art abstracte del trencadís, i la reutilització de materials reciclats: “En el cas de Gaudí, Jujol i algun altre, és l’avantguarda pura”.Paganini, “símbol de l’artista modern”Casasses ha explicat que ha agafat Paganini com a símbol de “l’artista en sentit modern”, del segle XIX, i que ja no són els barrocs que toquen en salons. “És el primer artista amb aquest rol, com a model de l’artista romàntic”, ha precisat. Cassasses ha afegit que Paganini no feia la música autobiogràfica dels romàntics, sinó que va ser “molt inventiu”, i va ser “tot un personatge”: Coneixia els músics, els hi repartia les partitures i no volia que ningú es quedés amb les seves idees, ha explicat.”És dels pocs músics de l’època que no té ni una sola obra religiosa”, ha afegit Cassasses, que sí que ha assenyalat que va fer una peça en gregorià, com a gènere musical, i al final l’Església se li va posar en contra i va prohibir el seu enterrament a Niça, el que va motivar que el seu cadàver “estigués molt de temps de gira”.Sobre Blanch i Reynalt, ha explicat que té un punt de riquesa i exuberant en les seves orquestracions, i que moltes sardanes de l’Enric Morera eren orquestrades per ell, “perquè el Morera tenia molta feina”. A més, ha destacat que té moltes sardanes dedicades a belleses femenines diferents. “No són cosa de cabaret ni carrinclones. Són música bonica i alegre en general”, ha afegit.