ACN Barcelona.-La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) ha considerat “urgent” redreçar el clima “d’injustícia social” que, al seu parer, hi ha al darrere dels aldarulls de les darreres setmanes a la capital catalana, en el marc de les protestes per l’empresonament del cantant de rap lleidatà Pablo Hasel. En aquest sentit, la plataforma veïnal opina que la denúncia dels actes violents, de la destrucció de béns públics o de “comportaments que posen en perill vides humanes” és “necessària”, i demana un “compromís cívic” per generar un marc social on el diàleg democràtic “prevalgui per sobre d’actituds intolerants”. Però alhora afirma que aquesta denúncia “no pot servir d’excusa” per amagar “abusos de poder” o “vulneracions de drets”.
La FAVB subratlla que la llibertat d’expressió i el dret a manifestació són drets fonamentals que “han costat molt d’assolir” i que les institucions i la societat tenen “l’obligació de protegir”. També opina que sentències judicials, “pressions” dels poders econòmics i “dinàmiques polítiques” han contribuït a una situació “cada cop més perillosa” per a les llibertats i la convivència.A l’entorn concret del cas de Hasel, la FAVB afirma que “estar d’acord o no” amb el contingut de determinades expressions artístiques “no justifica un tractament punitiu que en els darrers temps està proliferant”. Aquest comportament, reflexiona la plataforma, té l’efecte de “convertir en màrtirs” persones que d’altra forma “passarien desapercebudes” i “contrasta amb la tolerància institucional davant els que cada dia prediquen l’odi, la xenofòbia i el racisme”.De la mateixa manera, també posa de manifest que qui organitza una acció “ha de ser responsable” de preveure imprevistos i “anticipar-se per evitar manipulacions oportunistes que acabin distorsionant la motivació principal de la mobilització”.En tot cas, l’entitat també reflexiona que “s’està covant un clima d’insatisfacció i injustícia social que pot generar moltes respostes viscerals i irracionals”.És per això que alerta que “redreçar una situació que garanteixi condicions de vida bàsiques per a tothom no és tan sols una obligació social i política, és una qüestió urgent”.
