Dissabte, 19 de juny de 2021 - Edició 1059
La República

Els suplements de te verd podrien modular el desenvolupament facial en la síndrome de Down, segons un estudi

ACN Barcelona.-Un nou estudi aporta evidències sobre els beneficis potencials dels extractes de te verd en la síndrome de Down. L’equip científic va observar que la ingesta d’aquest aliment pot […]

Avatar
Agències 03/03/2021

ACN Barcelona.-Un nou estudi aporta evidències sobre els beneficis potencials dels extractes de te verd en la síndrome de Down. L’equip científic va observar que la ingesta d’aquest aliment pot reduir la dismorfologia facial en infants amb síndrome de Down quan aquest producte es pren durant els primers tres anys de vida. La recerca està liderada pel Centre de Regulació Genòmica (CRG), el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), la Universitat de Barcelona i la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica). S’ha publicat a la revista ‘Scientific Reports’. Les proves s’han fet amb ratolins i cal fer més recerca per veure els efectes dels extractes, que s’han de consumir sota supervisió mèdica. Dosis elevades han provocat efectes negatius.

A la part experimental de l’estudi, feta amb ratolins, es van confirmar aquests efectes positius amb dosis baixes de consum. No obstant això, els experts van trobar que dosis elevades de l’extracte poden alterar el desenvolupament facial i ossi en els animals de laboratori. La síndrome de Down està causada per la presència d’una tercera còpia del cromosoma 21 (trisomia 21), una alteració genètica que ocasiona una sobreexpressió dels gens d’aquest cromosoma i resulta en una sèrie de discapacitats físiques i intel·lectuals. Un d’aquests gens, el DYRK1A, contribueix a alterar el desenvolupament cerebral i ossi en persones amb síndrome de Down, entre altres mecanismes d’acció. A banda d’això, se sap que un compost del te verd —l’epigalocatequina-3-galat o EGCG— inhibeix l’activitat del gen DYRK1A. En aquesta línia, treballs anteriors (The Lancet, 2016) havien constatat el potencial de l’EGCG per millorar les capacitats cognitives en infants i joves amb síndrome de Down. En aquesta recerca s’ha estudiat l’efecte dels suplements de te verd en el desenvolupament facial en la síndrome de Down. A la part experimental, es van analitzar els efectes dels suplements d’EGCG a dosis diferents en ratolins que eren model de la síndrome de Down. En una segona part, es va fer un estudi de tipus observacional sobre nens i nenes amb síndrome de Down i es va comparar amb infants que no presenten aquest desordre genètic (grup control). En el cas de l’estudi amb els ratolins, dut a terme a la Universitat Catòlica de Lovaina, els experts van iniciar el tractament abans del naixement —durant el desenvolupament embrionari de les cries a l’úter— mitjançant la suplementació d’extractes de te verd a l’aigua potable en dosis baixes o altes. El tractament amb dosis baixes va tenir un efecte positiu en ratolins que són models de la síndrome de Down. El 60 % d’aquests ratolins va presentar unes característiques facials similar a les del grup control. No obstant això, el tractament amb dosis elevades va aportar resultats molt heterogenis. Fins i tot en alguns casos va arribar a alterar el desenvolupament facial, de manera que va causar una dismorfologia addicional. Això es va produir en tots els ratolins, independentment de ser models de la síndrome de Down o no. L’estudi observacional amb voluntaris es va dur a terme a Espanya i també va incloure participants procedents de l’Amèrica del Nord. Hi van participar 287 infants i joves d’entre 0 i 18 anys, inclosos els nens i nenes amb síndrome de Down que havien ingerit (n=13) o no (n=63) un suplement d’EGCG en condicions d’autoconsum i sense seguir un protocol prescrit. Tots els participants en l’estudi van ser fotografiats des de diversos angles per crear un model 3D de les seves cares. Per comparar els trets facials dels participants, es van fer servir 21 marcadors antropomètrics i l’anàlisi de distàncies facials. En el grup de menor edat —entre 0 i 3 anys— van observar que quan comparaven infants amb síndrome de Down que no havien rebut tractament amb infants que no pateixen aquesta trisomia, el 57% per cent de les distàncies de la cara eren significativament diferents. Quan en la comparació consideraven els infants que sí que havien rebut tractament amb EGCG, aquesta diferència era molt menor, només el 25%. Així doncs, després de la suplementació amb te verd, la dismorfologia facial disminueix i els nens i nenes amb o sense síndrome de Down s’assemblen més. Ara bé, no es va identificar un efecte similar en el grup d’adolescents. Fins i tot quan havien ingerit extractes de te verd, la diferència en els trets facials es mantenia al voltant 50% en comparació amb el grup control. Aquestes conclusions suggereixen que els suplements de te verd només afecten el desenvolupament facial quan s’administren en les primeres etapes de la vida, moment en què les estructures de la cara i del crani creixen més ràpidament.