ACN Barcelona – Els sectors professionals –com ara metges, advocats, enginyers, economistes o empresaris– tenen una bretxa de gènere del 30%, 10 punts superiors a la de la mitjana de l’economia, que es va situar el 2020 just per sota del 20%. L’informe ‘Els i les professionals i la seva contribució a l’economia catalana 2018-2011’ assenyala la potència d’aquests àmbits, que apleguen titulats universitaris que poden adscriure’s a un col·legi professional, i que són “el nucli dur de l’economia”. Amb tot, les professionals cobren de mitjana 36.039 euros, lluny dels 51.968 dels seus companys; tot i que elles representen el 56% del sector, 10 punts més que a inicis dels 2000. En el cas dels directius, la diferència salarial entre gèneres s’enfila al 38,5%.
Així doncs, les dones directives i gerents perceben 51.706 euros a l’any mentre que els homes reben 84.113 euros, una diferència de més de 30.000 euros.
<strong>Nucli dur de l’economia </strong>
Segons Oliver, els professionals, “són l’ocupació més dinàmica de l’ocupació catalana” amb un creixement anual acumulatiu del 3,7%, mentre que la resta de l’ocupació s’ha mantingut plana des dels 2000. “És el nucli dur de l’economia del país”, ha resumit l’economista, que ha elaborat l’informe conjuntament amb Xavier Segura.
Segons la definició de l’estudi, els professionals són prop d’un milió de treballadors amb títols universitari susceptibles d’adscriure’s en un col·legi professional, com ara metges, advocats, enginyers, economistes o empresaris. En total, concentren el 40% de la massa salarial de Catalunya.
<strong>Bretxa de gènere</strong>
En les últimes dues dècades, el sector s’ha feminitzat fins al punt que ara les dones són majoria (56%). Amb tot, “les dones ingresses sensiblement per sota del col·lectiu masculí en totes les categories”, ha afegit l’economista durant la presentació a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
Aquesta bretxa s’explica per diferents motius. Un dels més importants és la segregació sectorial: el gruix del col·lectiu femení es concentra a la sanitat i educació i, en canvi, és molt menys present a sectors com l’energia o les TIC.
En el cas del sector públic, la diferència no s’explica pels sous fixats de base –que per llei són els mateixos– sinó perquè acaben fent jornades més curtes perquè assumeixen més tasques de cures familiars i tenen més presència a categories més baixes, ha assenyalat l’economista Xavier Segura, també autor de l’informe.
Per exemple, un catedràtic i una professora de primària entren tots dos entren a l’àmbit d’educació però els salaris són molt diferents.
Tot i això, Oliver ha destacat que en totes les categories professionals femenines el sou és “substancialment superior” al de la resta d’ocupades del país.
