ACN Madrid – La publicació de la llei d’amnistia BOE obrirà el termini de dos mesos que tenen els jutges per començar a aplicar-la, però també els brindarà la possibilitat de plantejar qüestions d’inconstitucionalitat al TC i prejudicials al TJUE. Fonts de la Fiscalia creuen que en aquests casos en què els jutges plantegin dubtes, els magistrats haurien d’aixecar les mesures cautelars mentre no reben resposta. Les mateixes fonts avancen que un o dos dies després de la publicació de la llei oferiran un primer recompte aproximat dels casos on es pot aplicar. També que inicialment la Fiscalia no liderarà les peticions per la revisió i deixarà que siguin les defenses les que actuïn, però sí que serà proactiva si passen mesos i algun magistrat no l’aplica.
La Fiscalia General de l’Estat s’enfronta al repte d’establir les línies mestres que els fiscals hauran de defensar, fins i tot en els casos en què es pugui produir una discrepància, com s’endevina en el cas dels fiscals del Suprem.
A diferència del que va passar amb l’amnistia de 1977, en aquesta ocasió la Fiscalia no emetrà una instrucció única per a tots els casos. És a dir, que no hi haurà un full d’instruccions generals però sí que buscarà què els fiscals del Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, el Tribunal de Comptes, l’Audiència de Barcelona o els tribunals territorials actuïn amb el mateix criteri.
Segons fonts de la Fiscalia, això és així perquè l’amnistia actual és una llei que no té aplicació a tot l’Estat i es poden individualitzar els casos i establir un control cas per cas. Això sí, la posició que defensi en un cas ha de ser coherent amb la que desplegui en altres casos, i per aquest motiu vol anar pas a pas per no caure en interpretacions contradictòries.
Ara per ara, la Fiscalia té identificats hipotèticament els procediments penals en què es pot aplicar la llei, però és conscient que a més dels casos clars i coneguts, també hi haurà peticions perquè tingui efectes en casos fronterers que impliquen supòsits que no s’han contemplat a l’hora de redactar la llei.
Fonts fiscals recorden a més que malgrat les resistències –internes i externes- que pugui generar, la llei d’amnistia “és legítima” i, com totes les lleis aprovades a les Corts, té presumpció de constitucionalitat. Si algú ho discuteix, recorda, hi ha la via de presentar les qüestions prejudicials al TJUE i de constitucionalitat davant el TC per esvair dubtes.
<strong>Previsió de resistències</strong>
La fiscalia està preparada per afrontar possibles resistències per part dels jutges que considerin que no és aplicable als seus casos o que utilitzaran els obstacles legals com la qüestió d’inconstitucionalitat i el procediment prejudicial per aturar els seus efectes. En aquests casos, apunten aquestes fonts, la Fiscalia es pronunciarà en una direcció o l’altra i el tribunal adoptarà la resolució que consideri.
<strong>Mesures cautelars</strong>
En tot cas, aquestes fonts apunten que el fet que un jutge pregunti al TC o al TJUE sobre els efectes de la llei en els seus casos ja pressuposa que el jutge creu que la llei l’afecta però que té algun dubte amb la seva legalitat. I sicreu que l’afecta hauria d’aixecar les mesures cautelars que té establertes.
<strong>Creuament de criteris entre fiscals</strong>
La Fiscalia general de l’Estat podria haver de resoldre discrepàncies internes. Com a exemple el fet que els fiscals del Tribunal Suprem consideren que no es pot aplicar als casos de malversació. En tot cas, aquestes fonts recorden que la Fiscalia és un òrgan jeràrquic i s’aplicarà el criteri que estableixi la Fiscalia General. En cas de xoc, i segons l’Estatut del Fiscal, el Fiscal General pot ordenar un canvi de criteri del fiscal del cas o bé rellevar-lo, com ja ha passat en ocasions anteriors.
