ACN Espot.-L’avenç de noves tecnologies ha permès que la revolució digital i intel·ligent també hagi arribat a la ramaderia. Cada cop és més habitual trobar-se vaques amb collars GPS o ramaders que controlen el regadiu amb dispositius mòbils. Totes aquestes eines faciliten el dia a dia del ramader, però lamenten que la manca de cobertura de mòbil o dades a moltes zones del Pirineu sigui el problema. Daniel Villalba Mata, cap del departament de Ciència Animal de la UdL, ha parlat de la necessitat de l’acompanyament al sector per part de les empreses o l’administració per fer un veritable traspàs de coneixement. Aquestes eines poden contribuir al benestar animal i a la qualitat de vida del ramader.
Villalba ha dit que actualment a un ramader ja se li demana que sigui ramader, agricultor, comercialitzador, gestor i que ara no se li pot demanar que sigui també informàtic. Roger Vidal, de SmartWelfare, ha explicat que les noves tecnologies poden contribuir a millorar el benestar animal. A tall d’exemple cita casos concrets de coixera, problemes en el part o malalties que s’han pogut detectar gràcies al control del ramat amb collars GPS. Vidal ha apuntat que no solament pensem en el benestar animal sinó també amb el benestar del ramader. A més amb aquesta tecnologia contribueixen a fer que les explotacions siguin més eficients. Al Parc Natural de l’Alt Pirineu estan executant un projecte amb un total de 210 collars GPS distribuïts amb ovelles, vaques i eugues de diferents ramaders. Les dades extretes de tots aquests collars s’analitzaran per conèixer la mobilitat dels animals, els collars necessaris o les zones per on es mouen més. Fa uns trenta anys, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ja es van fer uns primers estudis amb collars GPS als animals per determinar quin ús feia la ramaderia del Parc; per on es movien, quines zones ocupaven i quina interacció tenien amb els animals salvatges. Des del 1993 es fan estudis periòdics cada deu anys, per saber quants caps de bestiar poden pasturar al Parc i de quin tipus. Un altre cas d’aplicació de la tecnologia en la millora de qualitat de vida del ramader i de millora ambiental l’ha exposat, Jordi Cortina, fill d’un ramader. Ell parla de l’aplicació de les noves tecnologies en dos prats de regadiu i la millora en la racionalització de l’aigua d’ençà que el sistema està informatitzat. A l’explotació ramadera del seu pare també hi ha instal·lat càmeres per poder controlar a distància dels parts de les vaques i els moviments que fan. A poc a poc la ramaderia extensiva s’ha anat incorporant a l’era digital utilitzant aquelles eines tecnològiques que s’han creat per facilitar la feina al sector. GPS, drons, connexions per satèl·lits o Bluetooth són útils per trobar els ramats a la muntanya, per evitar desplaçaments innecessaris del pagès o per conèixer el recorregut que ha fet l’animal i l’ocupació que fa del territori. Tot i que encara hi ha alguns punts crítics en la seva aplicació com la manca de cobertura en moltes zones, la duració de les bateries, el preu o la robustesa. Tècnics i ramaders coincideixen que la integració d’aquestes noves tecnologies a l’entorn rural és un impuls clau per acabar amb l’anomenada bretxa digital que separa les grans zones urbanes del camp. Així es va posar de manifest a la jornada tècnica ‘Ramaderia extensiva, noves tecnologies i xarxes socials’ que s’ha celebrat a Espot aquest novembre.
