Diumenge, 19 de setembre de 2021 - Edició 1151
La República

Els Pirates Teatre “esmicolen” ‘El burgès gentilhome’ de Molière i l’adapten amb pinzellades de present

ACN Barcelona.-Els Pirates Teatre estrena aquesta setmana al Teatre Akadèmia una adaptació d’un clàssic teatral com ‘El burgès gentilhome’, de Molière, rebatejat com ‘La mascarada’. En la seva aproximació a […]

Avatar
Agències 09/12/2019

ACN Barcelona.-Els Pirates Teatre estrena aquesta setmana al Teatre Akadèmia una adaptació d’un clàssic teatral com ‘El burgès gentilhome’, de Molière, rebatejat com ‘La mascarada’. En la seva aproximació a aquesta llarga peça de ‘comèdia-ballet’ la companyia l’ha escurçat a base “d’esmicolar-la”, escollir i reordenar les escenes musicals i de text que els agradaven i que eren suficients perquè la història fos comprensible. A més, al burgès Monsieur Jordan i les seves ànsies de popularitat l’acompanyen certs “anacronismes” del nostre temps que actualitzen la trama i l’apropen al públic actual. Això sí, el muntatge de la companyia respecta l’estètica “barroca” de l’obra, es mantenen músiques i balls i fins i tot han canviat el piano per un clavicèmbal.

‘El burgès gentilhome’ forma part de la història de la companyia Els Pirates Teatre, en el sentit que uns quants dels seus integrants la van representar de molt joves, abans de constituir-se com a grup teatral. L’obra és un text molt conegut a França, explicaven aquest dilluns els integrants del grup, però a Catalunya es va representar només una vegada i ja fa molts anys. Per una cosa i per l’altra la companyia ha volgut recuperar-la, donant-li una pàtina d’actualitat i també estrenant una nova manera de procedir. L’adaptació de l’obra ha estat “una aventura col·lectiva” com no l’havien fet abans, i hi han participat tots els membres del grup en u procés conjunt de lectures, debats, recerca de referents, actualitzacions, idees de posada en escena i fins i tot escriptura, ja que la traducció també és “nova”. La revisió del text de Molière i Jean Baptiste Lully manté els temes de l’obra original: les relacions familiars i socials, les aparences enfrontades amb la realitat, i en essència la idea de les “màscares” com a metàfora de la “hipocresia” amb què tots ens amaguem de la pròpia identitat. Els Pirates també han mantingut “la forma” narrativa de les comèdies-ballet de l’època de Molière, és a dir, la combinació de fragments textuals amb passatges musicals cantants i amb coreografies. El que han fet, però, és escurçar la peça dràsticament (de les quatre hores de l’obra original a poc més d’una hora el seu muntatge). I segons han explicat, ho han fet a base “d’esmicolar-la en molts bocins i desordenar-la” per poder descartar tot allò que els era sobrer, en particular el llarg plantejament i nus del text. Qui ha exercit de director (i violinista), Adrià Aubert, explicava aquest matí que han utilitzat una sèrie de recursos molt recurrents en el llenguatge audiovisual i els han “recuperat pel teatre, allà d’on venen”. “Els a parts, els ‘flash-backs’, que ja estaven inventats, els hem exprimit al màxim”, ha apuntat. “Hem explorat llenguatges que no havíem explorat mai”, hi ha afegit Laura Aubert. “Com a companyia hem fet un passat més perquè hem explorat llenguatges i maneres de fer que no havia fet abans”, ha insistit. La versió d’Els Pirates manté l’essència de l’obra. La història del burgès monsieur Jourdain i les seves ànsies de popularitat i d’influència, que xoquen amb el desig de la seva filla de casar-se per amor amb el jove Claudi, i que avergonyeixen la seva dona, Angelina Fontaine, i la seva criada. No obstant això, la companyia ha pres aquest element d’ambició personal i d’obsessió per la imatge pública per fer analogies amb l’actualitat i permetre’s alguns “anacronismes” durant l’obra, com mencions a conceptes i hàbits més propis del nostre temps que del segle de Molière. Malgrat això, l’escenografia, el vestuari i la música recreen l’ambientació de l’obra original. Fins i tot han optat per canviar el piano que sol acompanyar els espectacles musicals d’Els Pirates pel so “barroc” d’un clavicèmbal.Amb l’excepció d’algunes composicions afegides, la música també és fidel al de la representació. Així doncs, la proposta combina música antiga, dansa històrica i teatre de Molière, “tres grans passions” de diferents membres de la companyia.