ACN Barcelona.-Destinar més recursos públics i aprofitar els fons europeus Next Generation per donar un tomb al model actual de la indústria metropolitana. Els partits que concorren a les eleccions del 14-F coincideixen en aquesta recepta per afrontar la crisi del sector de l’automoció, enfonsat especialment pel tancament de Nissan i de nombroses fàbriques de components. Bona part de les formacions confien en els fons de reconstrucció post covid-19 per donar peu a nous projectes lligats a la transició ecològica, la transformació digital o la mobilitat sostenible. Alhora, els partits admeten que la reindustrialització haurà d’anar acompanyada d’altres mesures, i es comprometen a millorar les infraestructures, reforçar la formació i agilitzar la burocràcia.
Els partits de l’oposició retreuen al Govern haver mostrat “desídia” davant la crisi automobilística. Asseguren que fa anys que estava “anunciat” un declivi com el que està vivint els darrers mesos, amb acomiadaments massius que es calcula que arribaran a afectar 20.000 treballadors. Lamenten, també, el descens de diners públics destinats a la indústria els darrers deu anys i critiquen la “falta de control” que ha tingut l’administració en els òrgans decisius de Nissan malgrat haver-hi concedit ajudes directes.Des dels grups que ara formen l’executiu, però, el gruix de les critiques s’eleven al govern espanyol. JxCat carrega contra Pedro Sánchez per no haver facilitat un escenari prou atractiu a Nissan per a la seva continuïtat. Mentrestant, ERC assegura que la “feblesa” de la Generalitat -sense un finançament propi- ha impedit desplegar les polítiques industrials que requeria el sector per evitar la crisi actual. De cara a la propera legislatura JxCat confia que els Next Generation ajudaran a “reconstruir” un sector automobilístic que, diu, ha arribat al seu límit. El número 1 de JxCat per Lleida i actual conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, creu que els fons post covid són la “gran esperança” però matisa que “és fonamental que arribin on han d’arribar”, tot defensant els 27 projectes que la Generalitat presenta ara a l’estat espanyol per a què els elevi a la Comissió Europea. Tremosa celebra que Catalunya seleccionat una diversitat de projectes “molt transformadors”, i augura que “poden venir anys molt bons” si finalment l’estat espanyol els defensa i avala. En paral·lel, l’actual conseller apunta que la recuperació industrial també necessita un acompanyament directe per facilitar la instal·lació de noves empreses o l’ampliació de les actuals. Defensa una “revolució” a l’administració local i a la Generalitat que flexibilitzi la burocràcia urbanística i tècnica amb què ara han de topar aquestes iniciatives.ERC també diposita les esperances en els fons de reconstrucció per reflotar la industria metropolitana. El número 7 per Barcelona, Ernest Maragall, aplaudeix la “febre positiva” que estan provocant aquestes ajudes i subvencions, que demana “saber connectar amb una política industrial que avui és molt feble”. “Cal saber associar aquest escenari als grans objectius econòmics d’indústries de la vida i de la salut”, afegeix, en referència a les prioritats marcades des d’Europa. Segons la Generalitat, Catalunya hauria de rebre, en total, 31.700 MEUR.Maragall assegura que ERC acompanyarà el desplegament d’aquests projectes innovadors amb una inversió als polígons, l’educació i la recerca. Alhora, creu que el tancament de plantes automobilístiques en plena crisi econòmica per la covid ha de suposar una reconversió que, en el fons, “convé” al conjunt de l’economia catalana. “Ara podrem fugir de la dependència que tenim del turisme i el monocultiu econòmic dels últims anys”, apunta.Inversions público-privades, més formació i alteratives als tancamentsDes del PSC, acusen la Generalitat d’haver estat “poc proactiva” i anuncien dues mesures per reconduir la situació: “reinventar” el Pacte Nacional per a la Indústria amb més diners i polítiques actualitzades, i crear un Consorci per a la Industrialització i el Desenvolupament Econòmic. “Tindria un lideratge público-privat i establiria missions tractores per impulsar l’automoció però també per donar peu a nous sectors, com l’alimentació saludable”, explica el número 9 de la llista del PSC a Barcelona, Pol Gibert.A banda, els socialistes defensen l’obertura de noves línies de finançament per afavorir projectes empresarials lligats a la indústria 4.0, amb especial preferència per a la formació digital i mediambiental. Gibert recorda que els fons Next Generation van també en aquesta línia. Els socialistes reclamen un paper perseverant de la Generalitat per defensar els projectes que Catalunya presenta ara a l’estat espanyol.Per part d’En Comú Podem, asseguren que la reindustrialització passa per aprofitar aquests fons i destinar-los a una “transició” dels treballadors de l’automoció que ara es queden sense feina. El número 2 d’ECP, Joan Carles Gallego, demana un “esforç important” per requalificar les plantilles amb una oferta formativa pública en sintonia amb el nou model industrial. Gallego veu en l’actual crisi automobilística un punt d’inflexió per obrir pas a professions lligades a la mobilitat sostenible i la logística, però també a d’altres vinculades a la medicina i la cura.Per fer aquesta transició, defensa que la Generalitat hauria de negociar amb les empreses en hores baixes per a què es comprometin a fer aquesta reconversió. “En comptes de gastar-se els diners en indemnitzacions, que els destinin a mantenir els llocs de treball reformulant el perfil actual dels empleats”, insisteix Al mateix temps, garanteix que els Comuns invertiran en parcs de recerca i en millora de les infraestructures per atraure nous inversors.Al seu torn, la CUP defensa la continuïtat de bona part de les fàbriques metropolitanes que ara són en crisi. “Cap industria que sigui sostenible i viable ha de tancar, sinó que cal facilitar eines des de l’administració per a què mantingui la seva activitat”, assegura la número 3, Eulàlia Reguant. Els anticapitalistes afirmen que, sovint, els treballadors podrien assumir la continuïtat de la planta a través d’una cooperativa, però reclamen que la Generalitat hi acompanyi. Reguant considera que part del declivi actual es deu al fet de “no haver apostat per una política industrial potent”, i confia que els fons Next Generation serviran per revertir aquesta situació. “Fan falta polítiques empresarials clares enfocades a una indústria que treballi en favor de la transició ecològica”, subratlla.Menys concreta és la proposta del PDeCAT. La formació nacionalista assegura que la clau està en reforçar el pressupost destinat a la indústria. La número 7 de la candidatura, Sílvia Fuster, remarca que “no es poden anunciar mesures sense una quantitat econòmica que les avali”, i defensa especialment les inversions per millorar els accessos als polígons. Fuster preveu que garantir una bona xarxa d’infraestructures a les àrees industrials evitaria la deslocalització d’algunes companyies i n’atrauria de noves. “Catalunya sempre ha estat un motor important i hem de fer que torni a ser atractiva i es converteixi en un reclam per a què les empreses vulguin dur aquí les seves indústries”, recalca.Per la seva part, Ciutadans és partidari de reindustrialitzar l’àrea metropolitana a partir d’un pla d’inversions “seriós”, i es compromet a negociar una rebaixa d’impostos amb l’estat espanyol. Dues mesures a les quals hi afegeix una “revisió del marc jurídic”. “No té sentit que milers d’empreses que van marxar de Catalunya l’any 2017 encara no hagin tornat, i no ho fan perquè no tenen seguretat jurídica”, afirma el número 16 de la llista, Manuel Rodríguez.Cs també defensa la col·laboració público-privada per impulsar la recerca i, de retruc, el teixit industrial de l’automoció. En aquest sentit, fa una crida a la resta de formacions per traçar un pacte comú des del qual s’acompanyi el sector a modernitzar-se cap a l’electrificació dels vehicles.Des del PP, el número 8 de la candidatura, Manuel Reyes, se suma a la crítica de les empreses que van marxar arran de l’1-O, mentre considera que la recuperació de la indústria passa per més inversió des de la Generalitat però també de l’estat espanyol. “La pèrdua de Nissan evidencia la falta de compromís dels dos governs”, critica Reyes, que augura que els Next Generation seran l’ham per captar nous inversors. “Cal atraure talent, buscar complicitats en el sector del motor però també en àmbits com les energies renovables o les noves tecnologies”, afegeix, tot defensant el potencial formatiu i logístic del Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Hospitalet: “Podem ser un pol de desenvolupament important”.Més taxativa és la proposta de Vox, que assenyala la “competència deslleial” de països com la Xina com a causa del problema industrial català. El número 3 de la candidatura, Joan de la Cruz Garriga, creu que les indústries prefereixen produir fora de Catalunya per la permissivitat que hi ha en altres estats en qüestions com la protecció del medi ambient o els drets laborals. “D’acord que les empreses se’n vagin a llocs on puguin fabricar més econòmicament, però aleshores no hem de deixar entrar els seus productes si no estan fets en condicions òptimes per als treballadors i per la naturalesa”, sosté De la Cruz. Vox considera que fins ara els partits polítics han “menyspreat” la producció local i es compromet a defensar la indústria catalana.
