ACN Barcelona.-La galeria Mayoral completa aquesta tardor a Barcelona el díptic dedicat a l’artista hispano-filipí Fernando Zóbel amb una exposició centrada en els seus paisatges abstractes. Després que al març la sala va presentar una primera mostra a Madrid on s’estudiaven els vincles del pintor amb els grans artistes espanyols de postguerra, ara la seva seu barcelonina acull ‘Naturalesa abstracta’, en la qual el diàleg s’estableix amb tres grans artistes abstractes de la postguerra catalana: Joan Miró, Antoni Tàpies i Hernández Pijuan, tres noms que també van tenir una especial sensibilitat en el tractament de la naturalesa. Comissariada per Alfonso de la Torre, la mostra aplega 14 obres realitzades durant el període de 1962 a 1998.
En l’actual context d’emergència climàtica, la galeria Mayoral ha volgut destacar en aquesta segona part barcelonina de les exposicions sobre Zóbel la naturalesa com a tema pictòric, retratada des de l’abstracció. La mostra refereix la mirada de Miró, la posició de Zóbel i la de dos creadors abstractes de la postguerra, com són Tàpies i Hernández Pijuan, a partir del seu interès per la naturalesa i el paisatge, que en molts casos fou un tema cabdal en la seva obra. Després d’una primera exposició a Madrid al mes de març en què s’estudiaren els vincles de Fernando Zóbel amb els grans artistes espanyols de postguerra, en aquesta ocasió la galeria presenta l’obra de l’hispano-filipí en diàleg amb alguns dels principals artistes abstractes d’aquest període a Catalunya, els quals van tenir un intens amor per la naturalesa i per totes aquelles coses que ens envolten, per insignificants que puguin semblar.”Al final gairebé tot es transforma en paisatge” El mateix Zóbel va escriure que “al final gairebé tot es transforma en paisatge”. Des dels anys 50 i fins a la seva mort va estar sempre mirant aquesta naturalesa “que el fascinava”, diu el comissari Alfonso de la Torre, la que creix a Conca, entre els rius Júcar i Huécar. “Això va fer que molts dels seus quadres dels anys setanta portin per títol ‘el riu’, ‘corrents’ o ‘riba'”, constata el comissari. La mirada de Zóbel contrasta amb la dels altres artistes presents a l’exposició. El mateix de la Torre explica que per exemple Miró tenia una visió més “surreal, d’esperit gairebé místic sobre els elements de la naturalesa”. Zóbel, en canvi, n’ofereix una de “molt més sensorial sobre les emocions que li susciten els elements de la natura, com poden ser els rius”. Connectant amb l’actualitat que la Mayoral ha volgut donar a l’exposició, de la Torre constata com de forma avançada els artistes d’aquesta generació “van fer-nos mirar el paisatge”, i d’una forma “respectuosa i conciliadora” tal i com es demana ara, en ple segle XXI. I més enllà del seu art, la pròpia biografia dels artistes representats a la mostra parla d’un amor pels entorns rurals i propers a la naturalesa. La Conca de Zóbel, el Montroig i la Mallorca de Miró, Tàpies a Campins, i Pijuan a la Segarra –enumera el comissari-, fan pensar en artistes que reivindiquen “quelcom que ara entenem perfectament: la necessitat de mirar als espais naturals”. Aquesta és la segona exposició que la Galeria Mayoral dedica a Zóbel en pocs anys. El 2019 la galeria va explorar els vincles entre l’artista i Eduardo Chillida en una mostra que també va comissariar Alfonso de la Torre.
