ACN L’Armentera.-Els pagesos de les comarques de Girona alerten que els projectes que s’estan tirant endavant per posar plaques solars o molins de vent en camps de la demarcació pot obligar a tancar moltes explotacions. El problema és que set de cada deu hectàrees agrícoles gironines no pertanyen al pagès que les treballa, sinó a un propietari que li arrenda el terreny a un preu, que en ocasions, és quatre vegades inferior al que li ofereix una empresa de renovables. Això és especialment rellevant en camps de conreu propers a estacions elèctriques com la de Santa Llogaia d’Àlguema o l’Escala (Alt Empordà). Tot plegat posa en risc la continuïtat de les explotacions i, per tant, es pot produir una pèrdua de professionals de la pagesia.
A les comarques de Girona només un 30% dels camps són propietat del pagesos que els treballen. Això ha fet que molts dels amos es plantegin ara la possibilitat de cedir el seu terreny a projectes per instal·lar energies renovables, com plaques solars o molins de vent. I és que, segons explica Unió de Pagesos, en molts casos l’oferta que fa per hectàrea l’empresa triplica o fins i tot quadruplica la que pot fer el pagès. “Això suposarà una davallada en el sòl agrícola a la demarcació i de retruc una pèrdua d’explotacions, que fa temps que ens preocupa”, assenyala el coordinador d’UP a les comarques gironines, Narcís Poch.I és que la caiguda de professionals de la pagesia els darrers anys ha estat “constant” i es pot veure accelerada si, com sembla, aquests projectes acaben tirant endavant. Uns projectes que Poch posa en entredit, especialment perquè assegura que amaguen una “certa especulació”, en particular aquells que estan propers a subestacions elèctriques.En aquest sentit, Poch destaca els terrenys agrícoles que hi ha al costat de les estacions de Santa Llogaia d’Àlguema i l’Escala (Alt Empordà) i els de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà). El coordinador d’UP a Girona explica que les empreses que instal·len renovables els interessa estar propers a estacions i això fa incrementar el valor dels camps. “En aquestes zones ja s’està intentant comprometre el preu del sòl i és evident que per al pagès que treballa la terra no són per res del món assumibles, perquè en molts casos quadrupliquen els ingressos bruts d’una parcel·la”, denuncia Poch.Des d’Unió de Pagesos deixen clar que estan “completament a favor” de les energies renovables, però lamenten que a la pèrdua d’explotacions s’hi suma el risc que si els camps s’omplen de plaques solars o molins de vent, els pagesos que sí són propietaris dels terrenys que conreen – tres de cada deu – acabin per dedicar-se a fer el mateix, ja que el rendiment econòmic que en podrien treure seria molt més alt i sense haver de treballar.Aprofitar els sostres i els polígons industrialsPer tot plegat, Poch demana que es considerin algunes alternatives abans “d’omplir els camps de plaques solars”. En aquest sentit, des d’Unió de Pagesos aposten per aprofitar les cobertes dels edificis, a més de les zones d’equipament que no s’utilitzen dels polígons industrials.A més, el coordinador d’UP a Girona recorda que la biomassa pot ser una font d’energia “que no es pot depreciar” i que suposa una gestió dels boscos que beneficiaria a tot el territori. “és CO2 que ve de la natura i que l’hem regenerat. Cal que apostem en aquest sentit”, conclou Poch.
