ACN Barcelona – Els operadors de transport públic han demanat salvar la llei de mobilitat tot i l’avançament electoral del 23-J, anunciat pel president espanyol, Pedro Sánchez, fa una setmana, en la inauguració del XXIX Congrés Nacional de Transport Urbà i Metropolità al recinte de Fira de Gran Via. L’Associació de Transports Públics Urbans i Metropolitans (Atuc), que organitza les conferències, ha recordat que l’Estat espanyol és l’únic que no té una llei de finançament de transport públic. “La situació política farà que no s’aprovi la llei, però esperem que sigui un dels primers temes que es reprenguin i se solucioni”, ha dit el vicepresident d’Atuc i conseller delegat de TMB, Gerardo Lertxundi.
<em>(Aquesta notícia actualitza la publicada a les 13h57 amb declaracions del conseller delegat d’Alstom i del president de la companyia a Europa)</em>
De la mateixa manera, el president de Renfe, Raül Blanco, ha constatat que la normativa decau un cop anunciada la data dels comicis, però ha confiat que “el consens generat es pugui recuperar una vegada es constitueixin de nou” les Corts. El president de Renfe ha comentat que a banda d’esclarir el finançament dels ens locals i metropolitans la normativa “és important per ordenar el mapa de la mobilitat del futur i del foment del transport públic”.
En la mateixa línia, Lertxundi ha insistit que independentment del que passi amb els descomptes de les tarifes és “important” aprovar aquesta llei i aprofitar que la feina “ja està feta” i en els últims mesos s’ha aconseguit “un cert consens de tots els grups polítics”.
El vicepresident d’Atuc ha assegurat que les inversions per a tenir una flota més sostenible i ampliar la xarxa de transport públic “s’han de fer si o sí” i “per això fa falta un finançament estable”.
Alhora, la tercera tinenta d’alcaldia de Barcelona, Laia Bonet, ha reclamat que es busquin vies de finançament perquè els operadors de transport públic puguin invertir en la xarxa i les infraestructures tot i la davallada d’ingressos pels descomptes generalitzats per combatre la inflació. “La solució no pot ser paralitzar inversions per abaratir el preu”, ha dit la també presidenta de TMB.
En la inauguració del congrés, que se celebra al recinte de Fira de Gran Via, Bonet ha demanat a les administracions que apostin per “millors pressupostos i millors execucions” per als operadors de transport públic per aconseguir la millora de la infraestructura i del canvi de flotes per a fer front al repte de la sostenibilitat, en un moment en què “s’està notant sense dubtes un major ús del transport públic”.
<strong>Recuperació del passatge</strong>
En aquests moments, els principals operadors de transport públic ofereixen descomptes en els seus abonaments per ajudar les butxaques dels ciutadans en un moment d’inflació. En el cas de Rodalies, hi ha en vigor fins a final d’any la gratuïtat del servei amb una fiança prèvia i en els serveis Avant, es poden sol·licitar descomptes del 50%. En el cas de l’ATM, durant el 2023 la rebaixa del preu és del 50% a la T-Usual i la T-Jove. En el seu moment, l’ATM va explicitar, però, que els descomptes es podien revisar de cara al segon semestre del 2023.
Els descomptes han “ajudat” a la recuperació de l’afluència al transport públic a l’Estat, que té “xifres molt més altes” que altres països, com ara Canadà, que encara es troba un 30% per sota de 2019, ha apuntat Lertxundi.
En el cas del metro de Barcelona, les dades ja superen les d’abans de la covid, mentre que a Renfe el nivell de demanda és el mateix que el 2019, a mitjana distància es troba un 140% per sobre i a l’alta velocitat entre un 95% i un 100%, en un context de liberalització amb diverses companyies com Iryo o Ouigo.
<strong>Ús alt del transport públic sense descomptes</strong>
Tant Lertxundi com Blanco han opinat que la retirada dels descomptes no comportarà un descens de l’ús del transport públic. “Independentment de les polítiques que s’adoptin hi haurà una alta demanda”, ha dit el president de Renfe. “L’ús del transport públic continuarà sent molt alt”, ha coincidit Lertxundi.
En la mateixa línia, Bonet ha insistit que aquesta decisió és “necessària” i s’ha de “mantenir perquè la crisi encara la tenim i les conseqüències encara pesen sobre l’economia familiar”.
<strong>Trens regionals, a l’alça </strong>
En el congrés també s’han comentat les tendències mundials dels operadors de transport públic, que s’han d’adaptar a un full de ruta marcat per la descarbonització de l’economia i pels canvis d’hàbits postcovid. L’objectiu d’assolir la neutralitat d’emissions de CO2 i l’alt cost de la vida de les ciutats ha impulsat el mercat de trens regionals a zones amb menys densitat de població, segons ha constatat Alstom.
“A Europa hi ha un ‘boom’ de trens regionals”, ha dit Gian Luca Erbacci, president d’Alstom al continent. De la mateixa manera, el conseller delegat de la companyia Henri Poupart-Lagarge ha destacat que “la majoria de la contaminació de CO2 s’emet des dels suburbis als centres de la ciutat” i no tant des de dins de la pròpia metròpolis. Un dels projectes més grans que té Alstom ara mateix és la fabricació de 201 trens de Renfe, que impulsaran la càrrega de treball de la fàbrica de Santa Perpètua de Mogoda, fins als 1.200 treballadors entre 2023 i 2024.
Una de les tecnologies que es pot obrir pas en ferrocarrils a zones de baixa densitat és l’hidrogen, que ja es fa servir per a fer moure dos trens de la companya a Alemanya. Després de dos mesos “complexos” en aquest transport la situació s’ha estabilitzat i Alstom ja prepara més trens impulsats per hidrogen.
