Edició 2267

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 09 de octubre del 2024
Edició 2267

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 09 de octubre del 2024

Els oncòlegs europeus avisen de desgast professional: més de la meitat estan esgotats

|

- Publicitat -

ACN L’Hospitalet de Llobregat – La Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO, pel nom en anglès) s’ha volgut fixar en l’esgotament dels professionals, o burnout, en un acte previ al seu congrés anual, que se celebra del 13 al 17 de setembre a Barcelona. El 57% dels oncòlegs europeus estan afectats per burnout, segons una enquesta d’ESMO després de la pandèmia de la covid-19. A més, segons un estudi d’aquesta societat científica publicat el 2022, el 25% es planteja canviar de carrera i, d’aquests, el 38% contempla deixar la professió. La sobrecàrrega assistencial, juntament amb l’emocional, són dos dels principals factors que expliquen aquest esgotament, segons han explicat membres d’ESMO i de la Societat Espanyola d’Oncologia (SEOM) en una roda de premsa aquest dimarts.

En l’avantsala d’un dels principals congressos internacionals de l’especialitat, la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) i la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) han volgut visibilitzar el burnout entre els professionals per reconèixer la magnitud del problema, saber-lo detectar, buscar-hi solucions i prevenir-lo. No volen que l’estar cremat sigui un tabú entre els professionals i també esperen que la societat sigui conscient d’aquesta realitat.

Publicitat

El 57% dels oncòlegs europeus estan afectats per burnout i més del 40% es troben en risc de patir problemes de benestar psicològic, segons dades d’enquestes que ha facilitat ESMO en una roda de premsa aquest dimarts per aprofundir en les causes i conseqüències d’aquest esgotament, un problema creixent entre els professionals sanitaris i especialment rellevant en els metges més joves.

Una de les causes darrere aquest esgotament és que falten oncòlegs a l’estat espanyol, però n’hi ha altres. El desgast és “multifactorial”. La doctora Elena Élez, membre dels grups de resiliència d’ESMO i SEOM, ha explicat que, a la “sobrecàrrega assistencial” del sistema sanitari en general, s’hi afegeix la “urgència” i les exigències emocionals que implica l’especialitat. “Fem el màxim esforç perquè els pacients siguin visitats el més aviat possible”, assenyala, i continua: “Arribem a conèixer bé el pacient i el seu entorn i quan hi ha un canvi en l’evolució de la malaltia, també el vivim”.   

La doctora Élez posa èmfasi en el vincle emocional que moltes vegades estableixen amb els pacients i les famílies. “Hi ha pacients que els veiem durant anys i els seguim en moments vitals importants, com per exemple quan es casen o són avis o tenen fills, en els tumors que afecten persones més joves”, diu aquesta oncòloga mèdica.

 “Cada dia donem molt bones notícies però també en donem de molt dolentes i això genera estrès emocional. Necessites un ambient de companyonia molt important”, coincideix a destacar la doctora Ángela Lamarca, membre d’ESMO. La doctora Lamarca afegeix que és una especialitat molt dinàmica i que exigeix als professionals estar en permanent contacte amb els últims avenços. “M’ha passat d’haver assistit a un congrés un divendres i que el tractament que poso el següent dilluns hagi canviat. Això també genera cert estrès entre els oncòlegs”, indica.

Els primers signes de burnout són la irratibilitat, la baixa autoestima, la queixa contínua o el sarcasme, entre altres. L’esgotament professional pot provocar problemes crònics de salut, com cardiopaties, accidents cerebrovasculars, obesitat i trastorns mentals. A més, s’associa a menys hores de treball, absentisme, jubilació anticipada de la pràctica clínica i una reducció de l’esperança de vida. El desgast impacta en la salut i la vida dels professionals, però també pot repercutir en els pacients.

El president d’ESMO, el doctor Andrés Cervantes, ha assenyalat que una de les principals mesures és reforçar els professionals i treballar per a un ambient sa, on la comunicació és fonamental. La doctora Élez demana als centres sanitaris i als seus serveis que facin una “introspecció” i promoguin grups de treball per identificar mesures.

Élez posa com a exemple la iniciativa que van promoure des dels tutors de residents de Vall d’Hebron perquè aquests joves facin una sessió amb una psicòloga, cada sis setmanes aproximadament, per expressar el que els preocupa i compartir experiències. A més, des d’ESMO i SEOM recalquen que formar-se en comunicació amb el pacient també és important.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió