ACN Barcelona.-Que internet s’ha convertit durant el confinament en una gran finestra cultural ho saben també els més petits de la casa, i molts estan gaudint amb propostes adreçades a ells, com les dels contacontes o els titellaires. Narrar a través de la pantalla “és un repte i un aprenentatge”, assumeix Oriol Toro, integrant del col·lectiu Vivim del Cuentu, un dels primers a retrobar-se amb el públic infantil de forma virtual. Els nens en gaudeixen i ells es mantenen actius, corrobora el narrador oral Quim Fargas, però la situació no deixa de preocupar per la caiguda gairebé total d’activitat i ingressos. Almenys, diuen, haurà servit perquè quelcom es mogui -de forma inèdita- en un sector que aquests dies prepara un manifest per reclamar “visibilitat”.
Acostumats a la interacció, narradors i petits espectadors s’han de conformar aquests dies amb una relació virtual que no pot competir amb l’experiència original. Però, amb tot, l’oferta és àmplia, i abasta des dels relats explicats per contacontes professionals, passant per lectures promogudes des d’editorials, libreries i festivals, fins a iniciatives més espontànies de creadors i particulars. Hi ha propostes com les de Vivim del Cuento o De moment fantàstics, dos grups de rondallaires que no s’ho van pensar gaire abans de decidir que valia la pena seguir explicant contes encara que fos des de casa. Oriol Toro, un dels vuit narradors de Vivim del Cuento, explica que es van animar ràpid a narrar els 17 contes propis que tenen publicats i que, un cop exhaurit el material, van fer una crida a nens i nenes perquè els en proposessin més. I així s’han mantingut, explicant cada dia puntualment a les cinc de la tarda un conte propi o suggerit. Quim Fargas, del trio de rondallaires musicals De moment fantàstics, va seguir el seu exemple i fa el mateix (ara sense músics) cada dia a les deu del matí. “Vas rebent feedback a través de les xarxes, i això t’anima”, diu. Encara que la difusió dels contes és gratuïta, Fargas no renega de l’element de “màrqueting” de tot plegat, i si d’alguna manera això els ajuda a fer-los créixer dins d’un sector poc “visible”, benvingut sigui. Narradors a temps parcial Com molts contacontes, Fargas compagina aquesta professió amb la feina, en el seu cas al departament educatiu del Zoo de Barcelona. Curiosament, aquests dies totes dues activitats s’assemblen més que mai, ja que també està fent de narrador dels contes sobre animals que l’equipament municipal difon digitalment durant el confinament. Uns contes que Fargas enregistra al terrat de casa seva per canviar el ‘set’ interior dels de De moment fantàstics.Toro, de la seva banda, insisteix que estan produint uns materials “molt confinats”, cap gran producció audiovisual, i comenta que “no veuen l’hora” de tornar als carrers, centres cívics i biblioteques per retrobar-se amb el seu públic habitual. “És estrany, perquè estem acostumats a la reacció del públic, a interactuar, i ara estàs actuant ‘de pla’, assumeix. Per sort o per desgràcia, els 8 integrants del grup sempre han compatibilitzat aquesta dedicació amb les seves respectives feines, així que la cancel·lació o ajornament d’activitats no suposarà una estocada definitiva. De fet, i segons Quim Fargas, aquells narradors que miren de viure només d’explicar històries “es poden comptar amb els dits”. En qualsevol cas, l’aturada d’aquests dies fa un mal especial perquè s’ha produït en el moment de més activitat de l’any, als voltants de Sant Jordi. Crisi sobre crisi, els rondallaires subratllen que el seu és un col·lectiu “ja de per sí abandonat i perjudicat a nivell de contractació”, en paraules de Fargas. “Som un col·lectiu molt amagat”, insisteix, diferenciant la seva activitat de la de l’animació infantil musical, “més visibilitzada”. Per això celebra que “durant el confinament molts narradors han sortit a la xarxa i s’estan donant a conèixer”. El sector reclamarà “visibilitat” i millors condicionsEncara en el capítol de coses positives que sorgeixen en un context de dificultats, Oriol Toro fa notar que aquests dies s’estan produint “trobades i assemblees” (virtuals) de narradors de diferents sectors, “que no s’havien trobat mai”. “S’està elaborant un manifest des del sector sobre la situació precària, sobre com la crisi ho ha agreujat i per reivindicar el nostre perfil i paper”. Confirma aquests moviments Judith Navarro, també narradora oral i creadora, intèrpret i docent de teatre físic i gestual, i una de les persones que està treballant en l’esmentat manifest. Navarro explica a l’ACN que per primera vegada diversos professionals d’aquest món s’estan movent i “sumant forces”, treballant en un text “obert a tots” per reclamar més visibilitat i respecte professional.”La idea inicial va ser la de donar visibilitat de cara a l’administració pública, dir que estem aquí i tenim aquest greu problema, que ja ve d’abans i que ara s’incrementa”. Navarro subratlla que aquest “petit” subsector de les arts escèniques necessita “unir esforços” i “remar” davant d’un cert “desemparament” respecte activitats més visibles com la interpretació o la dansa. I és que, tot i que hi ha algunes associacions de professionals, com l’Associació de Narradors i Narradores (ANIN), “no existeix un cens” clar de treballadors de la narració oral. Ara s’està començant a confeccionar, comenta Navarro, sabent que són “poquets i amb poca visibilitat social”.”Desconeixement”, “intrusisme” i greuge comparatiu Entre les adversitats amb què conviu el món dels rondallaires Navarro apunta el “desconeixement” social i dels propis contractadors (sovint públics) sobre la naturalesa de la professió; “l’intrusisme” professional que sovint això porta associat; i la contractació precària i massa lligada a equipaments com les biblioteques públiques (i els seus calendaris). En el cas concret de Catalunya, la narradora es queixa que no hi ha “unicitat de criteris per establir preus” de contractació (“a les biblioteques públiques et trobes el que et trobes”, destaca) i que, en general, la diferència de les remuneracions amb altres indrets de l’Estat “pot ser abismal”. Com a professional, a Judith Navarro li han caigut les actuacions programades del mes de març, i ahir mateix li van confirmar “des d’un Ajuntament” amb el qual treballa que cancel·len també les activitats a la seva biblioteca pública fins a finals de maig. A Vivim del Cuentu també s’han quedat fins ara sense una quarantena de ‘bolos’, i el llistat de professionals que veuen com cauen actuacions i ingressos per la crisi del coronavirus és tan llarg com narradors hi ha a Catalunya. Així i tot, mentrestant, segueixen proliferant les propostes virtuals vinculades a la narració oral: Amb l’etiqueta #UnConteiaDormir, que inicialment va crear per explicar una història als alumnes de la seva escola de teatre a Olot, Anna Roca ofereix “deu minuts de contes” diaris a nens i nenes a través d’Instagram. Al seu torn, la titellaire de llarga trajectòria Lindes Farré ha convertit la seva titella Lia en protagonista de la sèrie ‘La Lia es queda a casa’, amb una vuitena de capítols emesos per ara a YouTube. I des del Cerdanya Film Fest, mentre “avaluen la viabilitat” de la seva propera edició a l’agost, viatgen al món dels contes de Ferran Herrera, actor, titellaire que els ha preparat una sèrie de locucions –per a petits i grans- de contes en català. Algunes llibreries també s’han apuntat a oferir lectures virtuals a càrrec –o no- dels seus autors.
