Diumenge, 2 d'octubre de 2022 - Edició 1529
La República

Els metges alerten d’una “tempesta perfecta” al sector privat per pòlisses ‘low cost’ i insten Argimon a “posar ordre”

ACN Barcelona – El 66% dels metges que treballen al sector privat no se senten ben tractats per les companyies asseguradores, segons una enquesta del Consell de Col·legis de Metges […]

Agències 26/04/2022

ACN Barcelona – El 66% dels metges que treballen al sector privat no se senten ben tractats per les companyies asseguradores, segons una enquesta del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) presentada aquest dimarts. El CCMC alerta que l’oferta de pòlisses de salut ‘low cost’ es tradueix “en precarietat” per als professionals i “banalitza l’acte mèdic”, en un sector que està creixent en els últims anys en contractació d’assegurances i volum de negoci. Això configura una “tempesta perfecta”, avisen. El president del CCMC, Jaume Padrós, ha instat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, a “posar ordre” i també demana als ciutadans que estiguin alerta davant algunes ofertes: “Amb pòlisses de 15 euros no es pot donar una atenció de qualitat”.

Un total de 9.959 metges treballen al sector privat a Catalunya, la majoria a la demarcació de Barcelona (8.064). El 59% fan activitat exclusivament privada i el 41% combinen la pública i la privada. De mitjana, dediquen 23,7 hores setmanals al sector privat. El 29% treballen en un consultori propi; el 46%, en el consultori d’una clínica o policlínica i el 7%, d’una entitat asseguradora. El 83% treballen per compte propi; l’11% són assalariats i el 6% combinen les dues, segons la radiografia presentada aquest dimarts pel CCMC. 

El 78% tenen més de 50 anys i el 71% són homes. Aquesta majoria d’homes s’explica per l’edat –abans hi havia més homes que dones exercint la medicina-, però també per altres motius, com una major precarietat del treball de les dones i més dificultats per combinar dues feines. Padrós ha afegit que molts dels professionals formats en altres països i que vénen a Catalunya són homes i acaben exercint al sector privat.

Els metges del sector privat van treballar per a una mitjana de 9,8 entitats d’assegurança lliure durant l’últim any. Segons dades de la patronal de les asseguradores, UNESPA, del 2020 i recollides pel CCMC, el sector va facturar 2.000 milions d’euros a Catalunya. El 30% d’aquesta facturació correspon a una única companyia, SegurCaixa Adeslas; el 70%, a només cinc empreses asseguradores. En aquest sector operen companyies de dimensions i volum de negoci molt diversos i n’hi ha que només tenen implantació en determinats territoris.

<strong>Manca d’actualització dels honoraris i poc interès per la innovació</strong>

L’enquesta, realitzada a finals del 2021 i que van respondre més de 900 metges del sector privat, mostra que el nivell d’honoraris i la manca d’actualització de preus són els aspectes pitjors valorats.

Segons les dades del CCMC, per una visita de medicina familiar, la retribució oscil·la entre 14 i 18 euros bruts segons la companyia, mentre que fa deu anys la forquilla era de 13 a 17 euros bruts. Per una visita d’especialitat medicoquirúrgica, un metge pot cobrar entre 19,5 i 27 euros bruts, no gaire per sobre dels 18 als 26 euros de fa deu anys. Per una intervenció quirúrgica amb laparoscòpia, la retribució actual oscil·la entre 217 i 570 euros bruts; fa una dècada, entre 225 i 470.

Els professionals també veuen mancances en l’acceptació de noves proves diagnòstiques i tractaments per part de les entitats degut a una manca d’interès per la innovació. De fet, molts metges joves veuen poc atractiu exercir en el sector privat, ha assenyalat el president de la secció d’Assegurança lliure del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Pere Torner, encarregat de presentar els resultats de l’estudi.

Altres aspectes deficients, segons revela l’enquesta, són els canals per contactar amb responsables de les companyies; la claredat de les pòlisses perquè clients i metges coneguin les prestacions que estan cobertes i les que no i el termini de pagament als professionals.

Els metges també indiquen  que les companyies sovint prioritzen el rendiment econòmic i no presenten prou atenció a la qualitat, mentre que des dels col·legis professionals recorden que el pacient sempre ha de ser el centre de l’activitat assistencial, sigui pública o privada.

Les principals raons per les qual els professionals del sector privat continuen treballant-hi són els ingressos econòmics (36%); la fidelitat amb els pacients (32%) i la llibertat que tenen per organitzar la pròpia agenda (28%).

L’enquesta també mostra un rànquing de les assegurances segons la satisfacció global dels metges. La més ben valorada pels professionals és Assistència Sanitària Col·legial (amb implementació només a la demarcació de Barcelona), amb un 7, i la pitjor, Asisa, amb un 2,6.   

<strong>”No pot ser que el sector sigui un mercat de Calaf”</strong>

Davant aquesta situació, el president del Col·legi de Metges de Tarragona (COMT), Sergi Boada, ha alertat de la “tempesta perfecta”, ja que, d’una banda, la població “té la percepció de poca accessibilitat al sistema públic i això ha beneficiat un augment de la doble cobertura” i, de l’altra, el sector “es caracteritza per un mercat ‘low cost’ i les guerres de pòlisses”. Boada avisa que si l’acte mèdic està regit per criteris econòmics “està en risc la seguretat del pacient”.

Els col·legis de metges catalans adverteixen que les pòlisses amb preus molt baixos presenten una manca de claredat a l’hora d’informar els ciutadans sobre aspectes com ara la cobertura de serveis. El president del CoMB i del CCMC ha volgut deixar clar que els ciutadans no trobaran una millor assistència a través de companyies asseguradores que ofereixen pòlisses a baix preu.

Padrós, coneixedor que l’administració no pot intervenir en molts aspectes del mercat privat, sí que ha demanat a Argimon que posi ordre al sector i ha recalcat que és conseller de Salut del sistema públic i també del privat. El CCMC reclama un marc regulador per evitar situacions com la guerra de preus, entre altres.

“No pot ser que el sector de l’assegurança lliure sigui com està sent ara un mercat de Calaf, una subhasta a veure qui ofereix la pòlissa més barata sense que el ciutadà tingui coneixement de la lletra petita”, ha recalcat Padrós, per afegir: “L’atenció de qualitat, la seguretat clínica i el continu assistencial són matèries innegociables”.

<strong>La població amb assegurança privada passa del 25 al 32% </strong>

El 31,8% de la població té assegurança de salut a Catalunya, una tendència creixent i que podria apropar-se al 35% quan es consolidin les dades del 2021, ha indicat Torner. Hi ha disparitat entre la demarcació de Barcelona, amb un 34% de la població amb assegurança privada el 2020, i les altres: a Tarragona, el 26,7%; a Girona, el 25,3% i a Lleida, el 25,2%.

El propi conseller Argimon va afirmar al Parlament que la població amb assegurances de salut havia passat en quatre anys d’un 25% a un 32%. “Això em preocupa. Això és realment la privatització”, va alertar a principis d’any el titular de Salut.