Diumenge, 19 de setembre de 2021 - Edició 1151
La República

Els membres dels CDR detinguts passen a disposició del jutge de l’Audiència Nacional aquest dijous

ACN Madrid.-Els membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts des de dilluns passaran a disposició del jutge de l’Audiència Nacional (AN) aquest dijous, segons han informat fonts […]

Avatar
Agències 26/09/2019

ACN Madrid.-Els membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts des de dilluns passaran a disposició del jutge de l’Audiència Nacional (AN) aquest dijous, segons han informat fonts jurídiques. Dilluns la fiscalia va assegurar que se’ls imputaven els delictes de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius, però les defenses han assegurat que només se’ls investiga per terrorisme. La Guàrdia Civil els va detenir en el marc d’un operatiu ordenat pel titular del jutjat d’instrucció 6 de l’AN, Manuel García Castellón, i als escorcolls efectuats, els agents de la Benemèrita van trobar material i substàncies considerades “precursores” de la confecció d’explosius. El ministeri públic considera que formaven un “grup terrorista d’índole secessionista català” i creu que planejaven atemptar amb explosius entre l’aniversari de l’1-O i la sentència. Els set independentistes han passat les últimes tres nits a la comandància de la Benemèrita de Tres Cantos, a Madrid, a l’espera de passar a disposició judicial.

Els set detinguts hauran de prestar declaració davant del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional encara que podrien acollir-se al dret a no declarar. A les 8 hores d’aquest dijous un grup de suport als arrestats ha convocat una concentració davant de l’AN per reclamar el seu alliberament. Delegacions d’ERC, JxCat i EH Bildu també estaran a les portes del tribunal per donar suport als detinguts. Les defenses dels membres dels CDR van denunciar que es tracta de detencions “arbitràries” i que no han pogut accedir a documentació referent al cas, sota secret de sumari. A més, en declaracions a l’ACN dimecres, el portaveu d’Alerta Solidària -organització que dona suport legal i jurídic als detinguts-, Xavier Pellicer, va denunciar que més de 48 hores després de les detencions hi havia dos arrestats amb qui els lletrats no havien pogut contactar i als quals s’ha assignat un advocat d’ofici.La majoria de detencions es van fer a Sabadell, però també n’hi va haver a municipis del Vallès Oriental i a Osona. En total la Guàrdia Civil va detenir nou persones però dos dels arrestats van quedar en llibertat amb càrrecs el mateix dilluns a la tarda. Als dos alliberats se’ls continuaria mantenint el delicte de terrorisme.Tenien “projectes terroristes”, segons la fiscaliaSegons el relat de la fiscalia, els detinguts preparaven “projectes terroristes amb fins secessionistes” i justifica que fossin arrestats davant la “certesa” que pensaven actuar entre l’aniversari de l’1-O i l’anunci de la sentència del judici als dirigents independentistes al Tribunal Suprem. El ministeri públic va argumentar que calia “avortar el projecte que hauria pogut ocasionar danys irreparables a causa de com d’avançats estaven els preparatius”.Protestes i indignació de l’independentismeL’independentisme va respondre a les detencions amb protestes a diversos municipis de Catalunya i amb indignació per part dels representants polítics. El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar explicacions per carta al cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, i ha considerat “intolerable” que es vulgui criminalitzar l’independentisme i se l’acusi de “moviment rebel i terrorista”.L’executiu espanyol ha respost que a l’Estat hi ha separació de poders i ha afirmat que el poder judicial actua amb “autonomia i independència”. De fet, Sánchez va instar Torra a condemnar “qualsevol mena de potencial ús de la violència” per part de grups vinculats amb l’independentisme. Segons Sánchez, és una forma “fàcil” d’esvair “dubtes” sobre un hipotètic vincle “entre l’independentisme i qualsevol classe d’acció radical violenta”.Precedents de CDR acusats de terrorismeLes detencions de dilluns per suposats delictes de terrorisme no són les primeres que fa la Guàrdia Civil a membres dels CDR. L’abril del 2018, i també per ordre de l’Audiència Nacional, es va detenir l’activista de Viladecans Tamara Carrasco i es va intentar fer el mateix amb Adrià Carrasco, d’Esplugues de Llobregat. Aquest últim, però, va poder fugir a Bèlgica, mentre Tamara Carrasco era obligada a romandre permanentment al seu terme municipal.Mesos després, al novembre, l’Audiència va retirar les acusacions de terrorisme i va remetre les actuacions als jutjats catalans, que encara segueixen el seu tràmit per desordres públics. Tamara ja pot sortir de Viladecans, però l’Adrià encara segueix a Bèlgica. A tots dos se’ls acusa d’incitar a través de les assemblees dels CDR a cometre desordres públics i a bloquejar vies de comunicació.D’altra banda, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han fet des de la tardor del 2017 diverses detencions de membres dels CDR per desordres públics en tallar carreteres o vies de tren, i en alguns d’aquests casos després que els investigats no es presentessin voluntàriament a declarar davant de la policia o el jutjat.