Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

Els magatzems del TNC esdevenen l’escenari “trobat” d’un ‘Stabat Mater’ pagà i malparlat

ACN Barcelona.-Magda Puyo dirigeix al TNC la primera part dels ‘Quatre actes profans’ d’Antonio Tarantino, una visió contemporània i pagana de l’oració ‘Stabat Mater’ que es representa en un indret […]

Avatar
Agències 16/04/2019

ACN Barcelona.-Magda Puyo dirigeix al TNC la primera part dels ‘Quatre actes profans’ d’Antonio Tarantino, una visió contemporània i pagana de l’oració ‘Stabat Mater’ que es representa en un indret insòlit del teatre nacional, els seus magatzems. En aquest “espai trobat, ple de les deixalles de grans obres”, l’actriu Montse Esteve interpreta el particular ‘calvari’ d’una prostituta (la verge Maria del ‘Stabat Mater’) que es plany mentre busca el seu fill (Jesucrist a l’himne medieval), un jove llibertari que ha estat detingut per la policia, acusat de terrorisme. La solitud de la mare davant del dolor i la idea de la dignitat dels desheretats es reprodueixen en clau contemporània i amb un llenguatge “baix i brut” en un espectacle hereu del muntatge de ‘Vespres de la Beata Verge’ (part de la tetralogia de Tarantino) que Oriol Genís va muntar al TNC l’any 2016.

‘Stabat Mater’ és la primera part dels ‘Quatre actes profans’ d’Antonio Tarantino, juntament amb ‘La Passió segons Joan’, ‘Vespres de la Beata Verge’(TNC, 2016) i ‘Lluentons’. Una tetralogia que ha esdevingut un clàssic del teatre italià contemporani. Tarantino, “un dels últims grans dinosaures del teatre italià” en expressió del director del TNC, Xavier Albertí, te en ‘Stabat Mater’ una partitura de dificultat extrema “només a l’abast de les grans actrius”. Així ha lloat Albertí la interpretació de Montse Esteve, que protagonitza el monòleg i ha estat la instigadora del muntatge. Doncs segons ha explicat aquest dimarts, l’actriu va quedar enamorada dels ‘Vespres de la Beata Verge’ i esperava l’ocasió de participar en una obra teatral de Tarantino, la qual ha arribat gràcies a la traducció d’Albert Arribas –que ja havia treballat amb Oriol Genís en l’obra anterior del dramaturg italià- d’aquest text “tan complicat”. L’obra transcorre a l’interior dels magatzems del TNC, un espai prou insòlit però no inèdit perquè ja havia acollit altres aventures escèniques. El públic transita per l’espai seguint l’acció, tot i que hi ha tres escenes en què trobarà seients on observar l’espectacle. Magda Puyo va entendre la importància “de col·locar en la veritat d’aquest espai” la protagonista de l’obra, ha indicat. A la seva vegada, l’actriu ha convingut que l’aforament està pensat per un màxim de 30 persones, perquè “demanava molta proximitat”. De fet, per raons de seguretat, el magatzem no podria acollir més de 40 espectadors, hi ha afegit Xavier Albertí, que va suggerir la idoneïtat dels magatzems del TNC per representar l’espectacle. Sobre l’origen i el significat de l’obra, Magda Puyo ha recorregut a la biografia de Tarantino. El dramaturg, ha dit, va desplaçar en assolir la maduresa “el seu interès per la poesia cap a la vida quotidiana i els desafavorits de la societat”. En aquest punt vital, l’autor visitava molts espais socials o poc afavorits. Com el ‘mercat de puces’ de Torí, que és l’escenari d’on sorgeix el seu ‘Sabat Mater’: “Un amuntegament de misèria i de meravelloses deixalles” d’on sorgeix la imaginació i les paraules dels seus personatges, ha concretat Puyo. La directora ha remarcat també l’ús d’un llenguatge “brut” i “baix” per part de Tarantino, un registre mescla de dialectes i parlars diversos que esdevé una “xerrameca molt musical” a través de la qual avança la història. “És el llenguatge amb què ella intenta entendre els conflictes de la societat que l’empresonen i la marginen”. “Un llenguatge que és polític perquè és subversiu”, ha afegit la directora sobre la intencionalitat final del personatge, que “escup les paraules” i s’espolsa la misèria de sobre per assenyalar la misèria moral “dels altres”.