ACN Barcelona.-El director barceloní Lluís Quílez estrena aquest divendres a la plataforma Netflix la pel·lícula ‘Bajocero’, la primera que escriu i dirigeix. En una entrevista a l’ACN ha explicat que s’endinsa en els “límits de la llei i la justícia”, alhora que reflexiona sobre “l’individu contra el sistema”, i de com el bé individual no és compatible amb el bé grupal. El film d’acció, protagonitzat per Javier Gutiérrez i Karra Elejalde, posa l’espectador contra les cordes amb un “final incòmode” que obliga l’espectador a posicionar-se davant del fet que individu i sistema “de vegades entren en conflicte i es poden produir situacions injustes”.
Quílez ha descrit el film com una producció “difícil” de rodar a causa de les grans dosis d’acció i amb una sèrie de condicions de rodatge “per moments, extremes”, marcades pel clima fred, els termòmetres sota zero, la neu, la boira, els paisatges nocturns i els interiors “molt petits i tancats”. A més, ha destacat la presència de seqüències d’acció força espectaculars i fins i tot inèdites en el cinema espanyol. Ha defensat que és una pel·lícula de tall “molt realista”, i els efectes especials “ni es noten”.Pel que fa al títol, ha destacat que la natura té importància a la pel·lícula malgrat semblar d’entrada una proposta claustrofòbica perquè tot succeirà dins d’una caixa metàl·lica. “Volia generar un contrast important entre què passava dins i a fora”, ha explicat. Segons ha detallat, volia contrastar aquest món metàl·lic i fosc amb allò que passa fora, de manera que la natura i el que passa a l’exterior també és molt important. De fet, el títol té una doble lectura: les baixes temperatures, però també el que acaben sentit els personatges en l’àmbit emocional al final de la història.”Volíem que els elements externs li compliquessin la situació als personatges el màxim possible”, ha confessat el director, que considera que d’aquesta manera es generen peripècies del cinema de catàstrofe i també de terror, el que converteix ‘Bajocero’ en un thriller d’acció que per moments s’apropa a altres gèneres com el de supervivència extrema.Per a preparar el el film, durant l’escriptura de guió i en el disseny del furgó blindat, l’equip de rodatge va estar en contacte permanent amb la policia i va comptar amb el seu assessorament, tant per a construir els personatges com per orientar quin havia de ser el seu comportament. Això els ha permès dissenyar una pel·lícula en concordança amb la normativa, sense deixar de banda la llibertat que dona la ficció. De fet, Quílez ha detallat que era molt important aconseguir un to “molt realista”.Malgrat la pel·lícula no està ubicada a cap ciutat en concret, per qüestions de producció van rodar a Madrid i els seus voltants, en concret a la Sierra, a poblacions com el port de muntanya de Navacerrada i a Somosierra, també a prop de Sigüenza, a un poble abandonat que es diu Tobes, a banda dels interiors rodats a plató.La Model, a l’origenSobre l’origen de la història, ha explicat que de petit vivia al costat de la presó barcelonina La Model. Quan va tancar i es va iniciar el trasllat de presos cap a altres centres li va cridar l’atenció la notícia i va elucubrar amb què podia passar en un d’aquests trasllats. Després va arribar la premissa de la seva història: tancar un policia en un camió de presos que ell mateix trasllada perquè algú els vol assaltar des de fora.Segons ha detallat, els referents de la pel·lícula són el cinema d’acció dels anys setanta i vuitanta, com John Carpenter i Steven Spielberg, així com una sèrie de directors amb els quals se sent molt còmode. Aquests referents l’han guiat per a fer una pel·lícula “seca, dura, violenta, masculina”, i que no s’està fent a l’estat espanyol. “És una història amb moltes sorpreses, bastants girs, i va més enllà d’una pel·lícula d’acció, si no que també té una reflexió moral de rerefons sobre el tema de la llei la justícia”, ha reiterat.Posicionaments moralsPremi Goya al Millor Curtmetratge de Ficció i Premi Gaudí al Millor Curtmetratge 2017 per ‘Graffiti’, Quílez ha dit que busca provocar que quan l’espectador quan acabi el visionament, reflexioni i trobi a la producció “posicionaments morals”. Tanmateix, són posicionaments oberts que fugen de construir una pel·lícula de bons i dolents, si no de “grisos”, i d’éssers humans que cometen errors en un món on existeix la injustícia.Del protagonista Javier Gutiérrez, Quílez n’ha destacat la seva vesatilitat, en ser capaç de fer un thriller dur com ‘La isla mínima’ i una comèdia com ‘Campeones’. Per al director, Gutiérrez podia encarnar molt bé l’antiheroi i ser una persona corrent que connecta molt bé amb el públic. D’Elejalde ha destacat que fa un personatge “molt diferent” a allò al qual que el públic està acostumat, ja que a ‘Bajocero’ és silenciós, violent, salvatge, trist, melancòlic. “Li ensenya al públic una altra faceta”, ha dit. Sobre Patrick Criado ha destacat que fa també ua interpretació “molt versàtil” i capaç de fer sentir a l’espectador emocions contràries en diferents moments.Tot i que ‘Bajocero’ pot semblar una òpera prima, Quílez recorda que aquesta és la seva segona pel·lícula després d’Out of The Dark’, un film d’encàrrec que va rodar a Colòmbia i no es va estrenar a l’estat espanyol. D’aquesta manera, el film és la seva segona pel·lícula, tot i ser la primera que ha escrit i parteix d’una idea original seva, i reconeix que ha tingut el “control total”.Pel que fa a l’estrena a Netflix, ha alabat que va ser el primer soci a entrar la pel·lícula i que va adquirir-ne els drets d’exhibició a tot el món. Tanmateix, la producció s’havia d’estrenar en cinemes perquè “és una pel·lícula de sales”, però s’ha considerat que per tal que arribi al màxim d’espectadors s’estrena a la plataforma en línia, en un panorama amb les sales “mig tancades”. A banda, ha dit que tenia sentit estrenar la pel·lícula a l’hivern, en ser una proposta molt estacional.
