ACN Brussel·les – Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) ja estan reunits a Brussel·les per abordar un segon paquet de sancions a Rússia després de l’atac militar a Ucraïna. A l’arribada a la cimera, la majoria dels líders europeus han expressat la voluntat d’acordar les sancions “més fortes possibles” contra Rússia i que tinguin amb “gran impacte” en el país, especialment en l’àmbit econòmic, financer i energètic. L’alt representant de la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, ha dit que serà un paquet “potent”, però ha evitat entrar en detalls sobre el contingut.
Després del primer paquet de sancions de la UE contra Rússia pel reconeixement de les regions rebels de Donetsk i Lugansk, Borrell ha dit que les noves mesures inclouran més noms i que afectaran a sectors clau com l’econòmic i el financer.
Preguntat sobre si el president rus, Vladímir Putin, podria decidir envair un altre país europeu, Borrell ha afirmat que “amb Putin no es pot excloure res”. A més, l’alt representant ha confirmat que se celebrarà un Consell d’Afers Exteriors divendres per adoptar formalment les sancions acordades políticament pels líders. El Consell Europeu pot guiar políticament les sancions, però no pot adoptar-les, només ho poden fer els ministres d’Exteriors.
Sobre la taula dels líders per al nou paquet de sancions hi ha la possibilitat de deixar fora Rússia del sistema de pagament internacional SWIFT, així com de l’accés als mercats financers europeus. Els 27 també aborden possibles sancions relacionades amb els sectors del transport o l’energia i la restricció de visats. A banda de Moscou, els líders europeus també han de decidir si les sancions afecten també a Bielorússia per estar donant suport a l’acció militar russa a Ucraïna.
<strong>Els líders aposten per sancions “fortes”</strong>
A l’arribada a la cimera, el primer ministre de Bèlgica, Alexandre De Croo, ha dit que la UE necessita “decisions” i no “grans declaracions”. De Croo ha remarcat que les sancions han de tenir “un gran impacte” i que “és important que afectin l’economia”.
El primer ministre d’Eslovènia, Janez Jansa, ha subratllat que cal que la UE decideixi “tantes sancions com sigui possible”. “És molt important que sentin que el preu d’aquesta acció és molt significant”, ha dit.
La primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, ha assenyalat que els 27 abordaran com imposar “sancions fortes” i ha insitit que Putin “no és ara el tipus de líder amb qui es pugui debatre”.
Al seu torn, el primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel, ha defensat l’ús de les sancions perquè “és l’única pressió política” i “solució” que té la UE a l’acció militar russa.
El primer ministre de Lituània, Gitanas Nauseda, ha demanat als socis europeus “utilitzar tot el potencial de les sancions” perquè fins ara el bloc no ha estat “suficientment decisiu per evitar l’atac”. “És una guerra contra Europa”, ha subratllat.
El primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, ha coincidit que la UE ja ha estat “suficientment innocent” fins ara i ha demanat respondre a Rússia “de manera apropiada” amb “sancions massives i severes”.
Finalment, el primer ministre d’Irlanda, Micheál Martin, ha apostat també per “sancions severes” i “tant fortes com sigui possible”, mentre la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, ha demanat transmetre un “senyal fort” a Moscou i el primer ministre de Letònia, Krisjanis Karins, ha dit que cal “aïllar més Rússia de la resta del món”.
