ACN Brussel·les – Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) debaten aquest dijous com “respondre” al pla d’inversions massives dels Estats Units i mantenir així la competitivitat de la indústria del bloc comunitari. Els líders europeus es troben a Brussel·les en l’última cimera de l’any en la qual busquen enviar un “senyal d’unitat” i consensuar un pla per ajudar les companyies europees. Un dels principals factors que afecta la competitivitat de les empreses són els alts preus de l’energia als quals han de fer front. Per aquest motiu, els 27 abordaran amb tota probabilitat el límit al preu del gas, després que els ministres d’Energia no hagin tancat cap acord al respecte i tornin a abordar la proposta la setmana que ve.
Com en cada trobada, la reunió dels líders europeus començarà amb l’habitual intervenció de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. En ple escàndol pels suposats suborns de Qatar per influir les decisions de la cambra, amb quatre persones imputades, inclosa una vicepresidenta que ja ha estat destituïda, fonts comunitàries preveuen que la maltesa faci referència al ‘Qatargate’ i expressi la “voluntat” de “marcar una línia clara” en la lluita contra la corrupció i la confiança en l’estat de dret.
Els 27 també debatran la situació a Ucraïna, un punt que es manté en l’agenda de cada reunió des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, intervindrà per videoconferència en una trobada en què s’espera que els líders europeus expressin de nou el seu suport a Kíiv, tant a nivell militar com financer i diplomàtic. De fet, la reunió dels líders dels 27 es produeix després d’haver acordat augmentar el fons per finançar l’enviament d’armes a Ucraïna i d’haver desencallat finalment els 18.000 milions de suport macrofinancer al país.
<strong>Un fons per a la indústria</strong>
El principal punt de debat entre els líders serà l’economia, concretament com respondre als ajuts massius de l’administració de Joe Biden. “Hi ha un problema real amb la competitivitat”, apunten fonts comunitàries, que remarquen que la UE ha de “moure’s ràpidament” per evitar que els ajuts dels Estats Units i també de la Xina a les seves empreses tinguin conseqüències negatives en la indústria comunitària.
Així, les mateixes fonts esperen que de la trobada surti un “missatge fort” dels líders europeus a la indústria europea, però admeten que hi ha “diferències” entre els 27. “És presumible que hi hagi un debat intens sobre aquest tema”, afegeixen fonts diplomàtiques. No es preveu que en la trobada s’acordin noves eines o fons per fer-ho, sinó simplement donar una “guia” a la Comissió Europea perquè elabori una proposta, que es preveu presenti a principis del 2023.
L’executiu comunitari es planteja crear un fons de sobirania a mitjà termini per finançar de manera conjunta una “política industrial europea” amb recursos per a projectes de semiconductors i intel·ligència artificial, entre d’altres. La idea de Brussel·les és plantejar la iniciativa en el marc de la revisió del pressupost plurianual europeu, que s’ha de fer l’estiu que ve. L’objectiu d’aquest fons també és evitar la fragmentació del mercat interior en un moment en què també estudia flexibilitzar les ajudes a empreses per facilitar la inversió.
En el punt econòmic, es preveu que els 27 abordin la crisi energètica, especialment el bloqueig en la proposta per limitar el preu del gas. Els líders ja va acordar en la cimera de l’octubre que calia tirar endavant més mesures per rebaixar els preus. Ara bé, el debat que tinguin els caps d’estat i de govern serà polític i l’objectiu, diuen fonts diplomàtiques, és donar una “guia” als ministres d’Energia, que tornaran a abordar la qüestió en la reunió de la setmana que ve.
<strong>Defensa i seguretat</strong>
A més, els 27 abordaran qüestions de seguretat i defensa en ple impuls comunitari per augmentar les seves capacitats en aquests àmbits. Segons apunten fonts comunitàries, la idea és fer una discussió sobre l’estat de la situació pel que fa als objectius d’incrementar la despesa en defensa i el reforç de les capacitats. Fonts diplomàtiques creuen que la discussió sobre aquesta qüestió serà breu.
Finalment, els líders europeus donaran l’estatus de candidat a l’adhesió a Bòsnia i Hercegovina i debatran la relació amb els països veïns del sud, amb qui la UE aspira a reforçar la relació més enllà de les qüestions migratòries. “La voluntat és tenir una discussió més horitzontal”, diuen les mateixes fonts, que no descarten que algunes delegacions plantegin la seva “frustració” pel ‘no’ a deixar entrar Bulgària i Romania a l’espai Schengen.
