ACN Barcelona.-Els joves del Casal Popular Tres Lliris del barri de Gràcia avisen a l’Ajuntament de Barcelona que no marxaran. Després que el consistori hagi dictat una ordre de cessament d’activitat, els membres del casal asseguren a l’ACN que “el barri necessita un espai d’autoorganització”. Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona denuncia que l’Associació Joves de Gràcia, amb qui van signar el 2017 un contracte de cessió d’ús de l’espai municipal, no ha tramitat cap llicència d’activitat. Així, i després que les darreres converses amb l’associació no hagin fructificat, s’ha notificat a l’entitat l’ordre per posar fi al casal. Com a resposta a la decisió, notificada aquesta setmana, els joves han convocat una manifestació aquesta tarda a Gràcia.
El 2015 una manifestació en suport al Casal Popular Tres Lliris -inicialment situat a la Travessera de Gràcia- va acabar amb l’ocupació d’una antiga comissaria al barri, al carrer Nil Fabra, a prop de Lesseps. Des de llavors, és on s’ubica aquest casal però ara la seva continuïtat perilla. L’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Joves de Gràcia van signar un contracte de cessió d’ús el 2017 pel qual l’associació podia fer-hi activitats dirigides al jovent. Segons indica el consistori a l’ACN, aquest contracte s’havia de regir per tres principis: que l’activitat impliqui un retorn al barri, garantir la convivència veïnal i legalitzar l’activitat sol·licitant una llicència. Activitat del casal i llicènciaAnna Cabré, membre del casal, nega que la tramitació de la llicència d’activitat figuri en el contracte com a condició, ja que sempre s’hi han oposat. Considera que el fet que el consistori ho posi ara sobre la taula, després de tres anys de cessió d’ús, “demostra una clara voluntat d’intentar treure el poder d’organització del jovent”. Per la seva banda, fonts del consistori confirmen que en les últimes converses l’entitat ha comunicat que no vol procedir a tramitar la llicència d’activitat. L’Ajuntament considera que aquest fet “els aboca al cessament d’activitat”.El diàleg amb el consistori, apunta Cabré, ha existit “des del primer moment” tot i que atribueix el contracte de cessió d’ús signat el 2017 al context polític a Barcelona en aquell moment. Segons ella, amb el “revoltori” d’experiències com Can Vies els costos “polítics” de tancar el Tres Lliris eren “massa alts” per al govern municipal. Des de la signatura d’aquest contracte, denuncia, la dinàmica de l’Ajuntament ha estat la “d’anar imposant tuteles” en aquest espai del carrer Nil Fabra per “limitar la capacitat d’autoorganització i creació de poder popular i juvenil”. “És el primer avís: Nosaltres no marxarem d’aquí i no tenim cap intenció que això passi”, assegura sobre l’ordre que l’entitat ha conegut aquesta setmana. Des del casal reivindiquen l’espai com un lloc de “creació de poder juvenil” i de “xarxa”. “S’hi fan des de tallers de ioga, classes de català o preparació de la selectivitat. També és una seu per moltes entitats del barri…És un espai on organitzar-se, on aprendre, on crear”, diu Cabré.De fet, remarca que si són aquest edifici és “perquè el barri necessita un espai d’autoorganització” i consideren el Tres Lliris com “l’epicentre de la comunitat del jovent de Gràcia”. Convivència veïnal Segons l’Ajuntament, entre setembre del 2017 i gener del 2020, hi ha hagut un “nombre elevat de queixes veïnals” relacionades amb l’activitat al casal. D’acord amb dades municipals, la Guàrdia Urbana té constància de 40 trucades per incidents relacionats amb molèsties per soroll i consum d’alcohol en espai públic, i hi ha una queixa al Síndic de Greuges i una altra a la Síndica de Barcelona.El cos també ha rebut queixes entre març i setembre de 2020 i ha fet 7 denúncies per incompliments de mesures covid arran de trucades dels veïns. A més, les queixes han arribat a la via judicial. En concret, el mes de setembre passat la fiscalia va requerir al Districte de Gràcia documentació relacionada amb cinc denúncies interposades per veïns per soroll al casal i manca de llicència d’activitat.Segons Anna Cabré, ara “fa molt temps” que no es fa cap festa ni sorolls, precisament també per les restriccions de la pandèmia. “Sí que és veritat que fa anys quan es feien festes, venia molt jovent, una cosa que havíem analitzat”, admet. Amb tot, Cabré atribueix el fet que “es massifiqui” qualsevol activitat convocada per un casal popular a una problemàtica de fons relacionada amb la “mercantilització de l’oci”. “Hem fet passos per gestionar millor la situació però que això passi és fruit d’una problemàtica que ve d’abans”, conclou.
