ACN Brussel·les – Els independentistes conservadors de l’Aliança Flamenca (N-VA) s’han imposat a les eleccions de Bèlgica d’aquest diumenge, coincidint amb els comicis europeus i els regionals del país. Segons els resultats amb un escrutini del 98%, la formació presidida per Bart de Wever ha obtingut 24 dels 150 diputats que conformen la cambra federal. L’extrema dreta de Vlaams-Belang (VB), que diverses enquestes situaven com la primera força en intenció de vot, finalment ha quedat en tercera posició, agrupant 20 seients. Arran dels resultats, el primer ministre del país, el liberal Alexander de Croo, ha anunciat la seva dimissió entre llàgrimes, en el que ha definit com una jornada “particularment difícil”.
“Hem perdut; a partir de demà seré un primer ministre que haurà dimitit”, ha dit De Croo després de conèixer els resultats. El líder belga, que va prendre el càrrec l’any 2020, liderava una coalició de set partits formada per formacions progressistes, liberals, ecologistes i democristianes, en un exercici de cordó sanitari a l’extrema dreta.
<strong>Caiguda dels socialistes</strong>
El grup de l’Aliança Flamenca ha revalidat la primera posició dels anteriors comicis, tot i que ha perdut un escó respecte a les darreres eleccions. Malgrat la lleu davallada, el líder del grup ha celebrat els resultats. “S’haurà de tenir en compte l’elecció dels flamencs”, ha remarcat De Weber, recordant al mateix temps que les enquestes dels últims dies plantejaven un escenari pitjor per a la formació de l’N-VA. “Mai ens vam rendir i ara som el principal partit a Flandes”, ha subratllat, tot apuntant que els votants “es volen desfer del govern d’esquerra” i convidant a formar “una aliança com més aviat millor” per “treure el país de l’atzucac pressupostari en què es troba”.
Malgrat l’auge que es preveia de l’extrema dreta, la segona posició al parlament federal ha estat pel Moviment Reformista (MR), un partit de tall conservador-liberal que formava part de l’actual coalició de govern i que ha escalat de 14 a 21 representants.
Una de les caigudes més significatives ha estat la dels socialistes, que ha passat de 20 diputats l’any 2019 als 15 actuals. En la mateixa línia ha evolucionat el vot cap al partit d’Alexander de Croo, OpenVLD, que ha passat de 12 a 7 representants.
Altres moviments significatius han afectat la formació conservadora Les Engagés, que han guanyat nou diputats i han pujat fins als 14 després d’exercir quatre anys al bloc de l’oposició, o als Verds d’Ecolo, que en sentit contrari han perdut 9 escons i s’han quedat amb 4.
<strong>Una cambra fragmentada</strong>
D’una forma similar als resultats en les anteriors eleccions, la cambra belga comptarà amb un ampli nombre de formacions, fins a un total de 12. La incògnita durant les pròximes setmanes serà veure com avancen les negociacions i si es trenca el cordó sanitari contra l’extrema dreta, relegat a l’oposició en la darrera legislatura.
