Dimecres, 23 de juny de 2021 - Edició 1063
La República

Els dos acusats pels disturbis postsentència a Girona neguen haver llançat pedres contra els Mossos i vehicles policials

ACN Girona.-L’Audiència de Girona ha jutjat dos encausats més pels disturbis postsentència. La fiscalia demana 9 anys de presó per a cadascun. Segons l’acusació, van participar en les protestes la […]

Avatar
Agències 28/01/2021

ACN Girona.-L’Audiència de Girona ha jutjat dos encausats més pels disturbis postsentència. La fiscalia demana 9 anys de presó per a cadascun. Segons l’acusació, van participar en les protestes la nit del 18 al 19 d’octubre del 2019 i van “llançar pedres de forma indiscriminada i repetida contra els Mossos d’Esquadra i els vehicles policials” davant els Jutjats de Girona. Els acusats han negat la participació en els fets i en les protestes: “Si tenen proves, que me les ensenyin”. Un d’ells, l’únic que continua en presó preventiva, sosté que els Mossos el van detenir per intentar robar una moto i van aprofitar per implicar-lo amb els disturbis. Els agents han assegurat que els van identificar “sense dubte” perquè els coneixien per fets anteriors.

Segon judici a l’Audiència de Girona pels disturbis que hi va haver a la ciutat durant les mobilitzacions de protesta contra la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els líders independentistes. Aquest dijous s’han assegut al banc dels acusats dos encausats a qui la fiscalia acusa de desordres públics, atemptat a agents de l’autoritat i danys. Sol·licita 9 anys de presó i multa de 4.320 euros per a cadascun.L’acusació pública situa els dos processats en el grup format per unes 300 persones que la matinada del 19 d’octubre del 2019 va “aprofitar que en aquell moment la seu dels jutjats havia quedat sense efectius de protecció de les forces policials d’antiavalots” per “atacar els agents i els béns públics amb la major virulència, precisió i potència lesiva al seu abast”.En concret, segons la fiscalia, “van començar a llançar pedres de forma indiscriminada i repetida” contra els agents i contra dos vehicles policials que hi havia aparcats davant l’edifici. Al judici, els acusats han negat haver llançat cap pedra i, de fet, s’han desvinculat totalment de les mobilitzacions de protesta que hi va haver a la ciutat. “Jo no tinc res a veure amb la independència, no hi he estat en cap moment”, ha afirmat un dels processats, que és l’únic detingut pels disturbis que continua en presó preventiva.Durant la seva declaració, ha explicat que aquella nit va sortir de casa seva, a Salt, cap a les deu de la nit i va anar fins a Girona perquè havia quedat amb un amic per anar a una discoteca propera als jutjats. Quan va arribar a la ciutat, ha explicat que va veure que hi havia enfrontaments entre manifestants i la policia, amb llançament de pedres i barricades de contenidors en flames, però ha assegurat que no hi va participar. Segons el seu relat, els Mossos d’Esquadra el van detenir per intentar robar una moto d’un aparcament situat al carrer Bonastruc de Porta i sosté que el van implicar amb els aldarulls perquè el coneixien per delictes anteriors: “Em coneixien per delictes contra el patrimoni i em volien ficar a la presó perquè estava amb la condicional”. “Si tenen proves, que m’ho demostrin”, ha afegit. Els processats també han negat conèixer-se entre ells, tot i que els Mossos d’Esquadra els situen junts aquella nit. El segon acusat, que viu a la Bisbal d’Empordà, ha afirmat que el vespre del 18 d’octubre era a Girona perquè havia quedat amb uns amics. Van estar passejant per la ciutat i, cap a la nit, es va apropar a la zona del jutjat. Allà, va veure els aldarulls i va decidir “marxar corrents directe cap a casa”. Va ser llavors quan, diu, va perdre el telèfon mòbil i sosté que és per això que els Mossos d’Esquadra l’han vinculat amb els disturbis. “Si tenen proves que me les ensenyin, jo no he llançat cap pedra”, ha dit, en la mateixa línia que l’altre processat. Identificats “sense dubte”Tres Mossos d’Esquadra que aquella nit s’encarregaven de seguir els grups que causaven aldarulls a la ciutat per avisar els equips d’antiavalots han afirmat que van identificar els dos encausats “sense cap dubte” entre el grup de 300 persones que van apedregar els vehicles. Segons han exposat, anaven amb la cara descoberta, els van veure clarament llançant pedres i els coneixien per noms i cognoms per haver comès altres delictes amb anterioritat. Els policies han descrit la nit com a “molt violenta” i han assegurat que van témer per la seva integritat física. De fet, han recordat que quan els manifestants va avançar corrents cap a davant dels jutjats situats a l’avinguda Ramon Folch llançant pedres, un grup d’agents va haver d’entrar a l’edifici per protegir-se. Segons l’acusació pública, un dels vehicles logotipats dels Mossos d’Esquadra va rebre “més de cent impactes” que van “destrossar el cotxe”. Disset de les pedres “van penetrar a l’interior” del cotxe. L’altre vehicle va rebre impactes a la part posterior i només va travessar els vidres una de les pedres. “Els agents dels Mossos d’Esquadra van aconseguir refugiar-se entre les columnes i a l’interior de l’edifici judicial fins que van arribar els efectius antidisturbis”, conclou la fiscalia.Els Mossos han dit que, poc després de l’atac als vehicles policials, van veure els dos encausats intentant robar dues motos. Aleshores en van poder detenir un quan intentava fugir però l’altre va aconseguir escapolir-se.Al judici també han declarat els Mossos d’Esquadra que van visionar les càmeres de videovigilància de la zona per intentar identificar més sospitosos. Un d’ells ha assegurat que les imatges eren de baixa qualitat i que no van poder descobrir la identitat de cap més implicat, més enllà dels dos a qui els agents van reconèixer in situ. La fiscalia també demana al seu escrit que, en cas de condemna, els expulsin del país un cop complertes dues terceres parts de la condemna i que els hi prohibeixin l’entrada durant 8 anys.Les defenses, encapçalades pels lletrats Joan Pere Zapata i Jordi Ros, demanen l’absolució. El judici ha quedat vist per a sentència. Suport als encausatsAbans de començar el judici, hi ha hagut una concentració de suport als dos encausats reclamant que els absolguin. Miquel Toll, d’Alerta Solidària, ha lamentat que la fiscalia repliqui les mateixes acusacions que amb els altres dos joves ja jutjats i absolts per la seva suposada participació amb els aldarulls. També ha estat especialment crític amb el fet que els tribunals mantinguin a presó els arrestats que no són nascuts al país seguint un biaix de racisme institucional. De fet, apunta, això ha provocat que a dia d’avui només estigui en presó preventiva un dels joves jutjats avui. El primer judici pels disturbis postsentència a Girona va ser el 30 de juny i l’1 de juliol passats. Al final del judici, la fiscalia va mantenir la petició de 9 anys de presó i la Generalitat, com a acusació particular, de 3 i mig. Tot i això, la secció quarta de l’Audiència va ordenar que els dos encausats sortissin en llibertat a l’espera de la sentència que, finalment, els va absoldre. Havien estat més de vuit mesos en presó preventiva.