ACN Lleida.-Els delictes han baixat un 45% de mitjana al Segrià durant el confinament respecte al 2019. Els que més han disminuït han estat els robatoris en establiments o habitatges, amb un descens del 33% el mes de març i del 66% a l’abril. També han baixat els robatoris amb violència al carrer i els delictes de violència masclista, que ho han fet en un 24%. En canvi, han pujat els delictes contra l’odre públic, de desobediència o resistència als agents, majoritàriament per incomplir el confinament. Han augmentat de 6 al març de 2019, a 17 al març de 2020 i de 6 a 34 a l’abril. Els Mossos d’Esquadra han hagut d’adaptar els espais i la seva manera de treballar pel coronavirus, incorporant mesures de seguretat i videoconferències en el seu dia a dia.
L’inspector Xavier Ribelles, cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) del Segrià, ha explicat a l’ACN que amb l’estat d’alarma pel coronavirus ha canviat l’activitat delinqüencial però també la manera de treballar al cos policial. En aquest sentit, els agents que surten a patrullar, ho fan sempre amb la mateixa parella i el mateix vehicle i després de cada ús, netegen les zones que han tocat. A més, han doblat els serveis de neteja a la comissaria, passant d’1 a 2 diaris i cada agent es neteja habitualment el seu lloc de treball com ara el teclat, la taula i l’ordinador.Espais comuns amb aforament limitat i recol·locació d’efectiusPel que fa a les instal·lacions, a la recepció de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Lleida hi ha una cinta policial per mantenir les distàncies i han limitat l’aforament no només de la recepció sinó també dels espais comuns, com ara el menjador o els vestidors, on els agents hi entren per torns.A més, a cada locutori de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) s’hi entra d’un en un. Dins del locutori es guarden les distàncies, es porten guants i mascareta i hi ha pantalles de metacrilat per separar els usuaris dels agents. Els Mossos que estan a l’OAC utilitzen sempre el mateix locutori, explica Ribelles. Així, cada locutori només l’utilitzen tres agents i sempre són els mateixos. “D’aquesta manera en cas de contagi es pot limitar el seu possible impacte”, destaca l’inspector.A les sales i oficines han separat taules i han recol·locat algunes unitats com la d’investigació, atenció a la víctima o requeriments en espais que usava habitualment el servei d’administració, que ara estan teletreballant. En altres casos en què no s’han pogut redistribuir els efectius, s’han adaptat els torns per no coincidir tots alhora i per compartir espai sempre amb les mateixes persones, ha explicat Ribelles.Pel que fa a la feina d’investigació, Ribelles assegura que no ha baixat, tot i que els delictes sí que ho han fet. Ara, però, “es poden dedicar amb més intensitat als casos nous que arriben i a alguns casos que estaven sobre la taula”. “L’eficiència ha pujat molt”, destaca.Pel que fa a les reunions de planificació es fan ara al pati, ja que abans es feien en una sala petita i “era impossible mantenir les distàncies de seguretat”, assegura Ribelles. Més control per respectar el confinamentAmb el confinament, la planificació diària que es feia habitualment per prevenir alguns delictes, com ara robatoris en interior d’edificis o al carrer, s’ha centralitzat des del 14 de març gairebé exclusivament en la covid-19. “Ara planifiquem serveis pensant que es respecti el confinament i dissenyant controls de circulació de persones i vehicles per no escampar la malaltia “, explica Ribelles.Per cobrir aquest servei han incorporat agents que es dedicaven a fer trasllats penitenciaris d’interns ja que durant el confinament s’han aturat. Ara només es fa algun trasllat sanitari de presos, tot i que s’han reduït un 60%. És per això que alguns agents s’han traslladat per donar suport a les patrulles de carrer. “Mentre no fan trasllats policials ni penitenciaris fan controls de confinament de la ciutadania per la covid-19”, explica Ribelles.Les trucades que reben a través del 112 també han disminuït tot i que han aparegut consultes relacionades amb la covid-19 o denunciant comportaments en què s’incomplia l’estat d’alarma. Reducció del 45% dels delictesEn general, han baixat tots els delictes durant el confinament en comparació a les mateixes setmanes del 2019. Segons ha explicat a l’ACN l’inspector Ribelles, al març ha baixat l’activitat delictiva al Segrià un 30% respecte al març de 2019. “I això tenint en compte que el confinament va ser de quinze dies”, destaca Ribelles. Pel que fa a l’abril, en què el confinament es va allargar tot el mes, els delictes van baixar un 55% al Segrià en comparació amb l’abril de 2019. Entre els dos mesos, doncs, s’ha produït una baixada “substancial” d’un 45% de mitjana. El que més ha baixat, explica Ribelles, són els delictes contra el patrimoni i els robatoris amb violència. “És normal perquè has de sortir al carrer per cometre’ls”, evidencia l’inspector. “Hi ha menys gent al carrer i hi ha menys possibilitat de delinquir”, afegeix. També han baixat els delictes de violència domèstica. “Ens preocupava que a l’augmentar les hores de convivència pugessin aquest tipus de delictes”, reconeix Ribelles, però les dades demostren que hi ha hagut un descens d’un 24% de fets denunciats per violència masclista. També han baixat les trucades al 112 en aquest àmbit. A més, Ribelles afegeix que van implementar un pla operatiu per fer un seguiment diari a cadascuna de les víctimes per telèfon i aquesta informació “també ens confirma que ha disminuït”.Pel que fa als motius, l’inspector reconeix que s’haurien d’estudiar però apunta com a possibles, el fet que algunes víctimes i agressors viuen separats i en època de confinament, la mobilitat està limitada. “Ens trobem molts casos en què l’agressor es desplaça fins a casa de la víctima per agredir-la i ara és més complicat perquè la policia el pot aturar pel carrer i preguntar-li on va”, diu Ribelles. En el cas de les parelles que conviuen, ara ho fan amb els fills -si en tenen- les 24 hores del dia i els menors poden actuar com a dissuasiu en aquests casos. “Però segurament els motius són diversos i s’han d’analitzar”, insisteix l’inspector.”Les videoconferències han vingut per quedar-se”Ribelles explica que durant el confinament, el cos de Mossos d’Esquadra ha incorporat en el seu dia a dia les videoconferències. En fan de tres tipus: les reunions diàries de comandaments, les videoconferències amb persones detingudes que han de passar a disposició judicial i les entrevistes del detingut amb el seu advocat abans de declarar i durant la declaració policial. Pel que fa a les declaracions judicials del detingut des de comissaria, s’han fet per videoconferència en un 95% dels casos. El cap de l’ABP del Segrià reconeix que abans no havien fet cap videoconferència amb els detinguts i que de reunions “molt poques” i entén que aquest sistema ha marcat una nova manera de treballar. “Les videoconferències han vingut per quedar-se”, assegura.Personalment, aposta per mantenir-les perquè considera que és més còmode i segur per a tothom i s’estalvien recursos econòmics i personals. La part negativa és que les connexions informàtiques a vegades no funcionen, reconeix, i que és complicat “quadrar agendes” entre els efectius policials, el jutge i els advocats. Tot i això, defensa que hi ha molts més avantatges que inconvenients.
