Dissabte, 3 de desembre de 2022 - Edició 1591
La República

Els creditors de Celsa demanen al jutge convertir part del deute de l’empresa en el 100% del capital

ACN Barcelona – Els creditors de Celsa han presentat al jutjat una proposta de reestructuració per convertir 1.291 milions d’euros del deute i part del deute Jumbo de la siderúrgica […]

Agències 26/09/2022

ACN Barcelona – Els creditors de Celsa han presentat al jutjat una proposta de reestructuració per convertir 1.291 milions d’euros del deute i part del deute Jumbo de la siderúrgica en el 100% del capital de l’empresa, a més de l’extensió dels venciments de la resta de deute en cinc anys. Segons sostenen els creditors, que han presentat aquesta proposta coincidint amb el primer dia de la nova llei concursal, es garanteix la continuïtat del negoci a llarg termini i una “solució assegurada” amb capital totalment privat sense que calgui la participació de la SEPI. Per la seva banda, fonts de la companyia atribueixen la presentació de la proposta dels creditors a “un element més” de les negociacions, que, han afegit, continuen “actives i obertes”.

Els creditors que representen el 90% del deute Jumbo i el 89% del deute convertible han fet aquesta proposta als jutjats de Barcelona de forma telemàtica, ja que avui és dia festiu a la capital catalana. Segons argumenten, amb aquest moviment garanteixen que Celsa torni a ser un “grup empresari viable i degudament capitalitzat” i es comprometen a injectar més liquiditat per assegurar el negoci.

Els creditors asseguren que no mourien el centre d’operacions, a mantenir l’ocupació a tot el grup i a incorporar “executius espanyols de gran prestigi i experiència internacional a un nou consell d’administració”. D’altra banda, assenyalen que han fet aquest moviment després de buscar “proactivament una solució consensuada a la situació financera de Celsa des de 2020” i després que “l’empresa no hagi fet cap intent raonable d’arribar a un acord comercialment acceptable”.

“Només els preocupa preservar els interessos financers de la família Rubiralta i el seu control sobre el negoci, en lloc dels interessos de la pròpia empresa, els seus creditors i altres grups d’interès”, critiquen.

<strong>Per a Celsa és “un element més de la negociació”</strong>

Fonts de l’empresa, per la seva banda, han explicat a l’ACN que entenen aquest moviment dels creditors com un “element més de la negociació” entre les parts i consideren que ho han fet aprofitant la nova llei concursal que entra en vigor aquest dilluns perquè així ho permet. Amb tot, tant la companyia com els creditors deixen clar que no s’ha presentat ni un preconcurs ni concurs.

Des de la siderúrgica s’afegeix que l’empresa “està produint i al dia del pagament dels treballadors i proveïdors” i que el focus de la direcció de Celsa es troba en les negociacions amb els fons creditors.  En aquesta línia, confien en arribar a un acord i asseguren que aquesta és la voluntat per així “donar viabilitat” a l’empresa fent ús dels fons de la SEPI que es destinen a companyies estratègiques afectades per la covid.

El passat 27 de juny, el Consell de Ministres va donar llum verda al rescat de 550 milions d’euros per part de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), que finalment ha quedat en punt mort davant la manca d’acord.

Aleshores, la SEPI va destacar que, a tot l’Estat, l’empresa dona feina directament a 4.500 persones i genera 33.000 llocs de treball directes, indirectes i induïts a set autonomies a banda de tenir més de 7.000 proveïdors i generar una “gran activitat logística”, ja que treballa amb més de 800 transportistes i 80 armadors.

<strong>Mobilització dels treballadors</strong>

Per la seva banda, a principis d’estiu, els treballadors es van mobilitzar massivament pel centre de Barcelona i es van concentrar davant de la seu de Deutsche Bank, ja que l’entitat alemanya és un dels principals creditors que, denunciaven, impedien arribar a un acord amb la propietat actual de Celsa.

Paral·lelament, tant el govern espanyol com el català han seguit de prop la situació de la siderúrgica per demanar, juntament amb les patronals, la continuïtat de l’activitat. “És l’hora de la indústria i no de l’economia especulativa”, va destacar aleshores el president de la Generalitat, Pere Aragonès.