ACN Barcelona – Els cristianodemòcrates de la CDU, el partit de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, han guanyat les eleccions europees a Alemanya amb un 23,8% dels vots, segons els resultats rebuts de 381 de 400 districtes. Amb els seus socis bavaresos, la CDU i la CSU sumarien més del 30% dels vots. L’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD) s’imposaria als socialdemòcrates del canceller Olaf Scholz i es convertiria en la segona força amb un 15,1% dels sufragis, relegant l’SPD al tercer lloc amb el 14,3%. Els verds, socis de govern de Scholz, es desplomen fins al quart lloc amb el 12,3% dels vots, uns 9 punts percentuals menys que en les eleccions europees del 2019.
El líder de la CDU, Friederich Merz, ha considerat que el resultat electoral és un “desastre” pel canceller Olaf Scholz i ha vist les eleccions europees com “l’avantsala del canvi polític a Alemanya”. “Avui és un bon dia per a la Unió. Tornem de nou, amb un ampli marge en primer lloc entre els partits alemanys”, ha afirmat. La CDU ha reptat el canceller socialdemòcrata a sotmetre’s a una qüestió de confiança després que l’SPD hagi obtingut el pitjor resultat en unes eleccions europees.
L’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD), que ha fet el ‘sorpasso’ als socialdemòcrates, ha afirmat que el resultat és un “èxit”. “Som segona força a tot el país i la primera a l’est”, ha afirmat la líder del partit Alice Weidel.
<strong>L’AfD, de quarta a segona força</strong>
Segons els càlculs de repartiment d’escons del Parlament Europeu -amb dades de la 1.30 h- la CDU/CSU obtindria 31 escons, els socialistes 14, Alternativa per Alemanya (AfD) 14 i els Verds 13.
A les eleccions europees del 2019, la CDU també va guanyar i va obtenir 23 escons i la CSU 6, sumant-ne 29. La segona força més votada va ser els Verds (Die Grünen) amb 21 escons, seguit dels socialistes de l’SPD amb 16. Alternativa per Alemanya (AfD) va ser la quarta força més votada a les europees i va aconseguir 11 escons. Així, el partit d’extrema dreta ha passat de ser la quarta força fa cinc anys a ser la segona ara.
Per percentatge de vot, el 2019 la CSU va reunir el 22,6% dels vots; els Verds, el 20,5%; l’SPD, el 15,8%; Alternativa per Alemanya, l’11%; la CSU, el 6,3%; i l’Esquerra (Die Linke), el 5,5%.
En comparació al 2019, per tant, la CDU i l’SPD mantindrien en aquests comicis del 9-J uns resultats similars i evitarien una davallada com la que van patir respecte al 2014. Per contra, els grans perdedors respecte els resultats de fa cinc anys són els Verds, que perdrien 8 escons. En canvi, l’extrema dreta de l’AfD es dispara i escala fins al segon lloc i suma tres escons, fins als 14.
En la passada legislatura, l’AfD formava part del grup Identitat i Democràcia del Parlament Europeu, però Marine Le Pen i Matteo Salvini van trencar-hi a finals de maig després que el candidat d’AfD Maximilian Krah apuntés en unes polèmiques declaracions que no es pot titllar “automàticament de delinqüents” a tothom qui va formar part de les SS.
