Divendres, 12 d'agost de 2022 - Edició 1478
La República

Els ciclistes de Barcelona demanen més connexió entre carrils bici, més seguretat i bicis de lloguer d’àmbit metropolità

ACN Barcelona – Els usuaris de la bicicleta de Barcelona reclamen més i millors connexions dels carrils bici i més facilitats per a entrar i sortir de la ciutat des […]

Agències 05/07/2022

ACN Barcelona – Els usuaris de la bicicleta de Barcelona reclamen més i millors connexions dels carrils bici i més facilitats per a entrar i sortir de la ciutat des d’altres municipis. Així ho conclou el quart baròmetre del RACC sobre la mobilitat amb bicicleta a la capital catalana i els seus entorns, amb una enquesta a 800 ciclistes. En general els ciclistes estan satisfets amb els carrils bici, però demanen que no estiguin desconnectats, que es millorin les cruïlles i rotondes i que no se’ls posi al mateix carril que els autobusos, com als carrers Creu Coberta, Via Laietana i Pi i Margall. A més, demanen que el servei públic de lloguer de bicis sigui d’àmbit metropolità i no hi hagi diferents models segons el municipi.

Pel que fa sinistralitat, el 20% ha patit algun accident, dels quals la meitat tots sols, un 26% amb un tercer i per culpa seva i un 22% amb un tercer per culpa del tercer. D’aquests, el 29% dels accidents van ser amb VMP. En l’últim any, el 39% dels ciclistes han tingut algun ensurt. De fet, el president del RACC, Josep Mateu, recomana més formació per a usuaris de VMP i bicis, i que es facin els carrils més amples per millorar la convivència entre els dos tipus de vehicle.s

Els modes de transport que generen més inseguretat als ciclistes són els VMP, els camions i els autobusos i furgonetes. Els que menys inseguretat els generen són el tramvia, els vianants i les altres bicis. De fet, un 65% dels ciclistes admeten que se senten vulnerables. Per millorar la seguretat, la majoria aposta per l’educació viària a escoles i instituts, fer un curs de circulació per a ciclistes, obligar a portar casc a tothom i, fins i tot obligar a matricular les bicis i a assegurar-les.

El RACC recomana eliminar els carrils bici de les voreres i els bidireccionals, posar més semàfors específics i reservar espais perquè s’aturin als semàfors com passa amb les motos, entre altres mesures.

En els últims 11 anys els desplaçaments interns en bicicleta han augmentat un 47% en dies feiners, fins prop de 145.000 diaris el 2021, encara per sota del rècord dels prop de 160.000 el 2019. Això suposa el 3,3% dels desplaçaments en tots els mètodes de transport. Els desplaçaments de connexió amb altres municipis arriben a 18.500 i pugen des de fa anys, però només suposen l’1,1% dels moviments entre ciutats.

Els carrils bici

La capital catalana té uns 1.730 quilòmetres ciclables: 1.322 en zones i carrers 30, 135 en carrers de plataforma única i 273 de carrils bici. S’han incrementat un 15% des del 2020. Però els estacionaments, 37.193 en total, només han augmentat un 0,1%. La immensa majoria, 35.800, són al carrer.

Només l’11% dels enquestats diuen que troben xarxa ciclable en tot el seu recorregut habitual. Del 89% restant, el 59% circula per la calçada i el 26% circula per voreres de menys de cinc metres d’amplada, cosa prohibida.

Al 68% no li sembla segur compartir carril amb els autobusos en els carrers de velocitat màxima de 30 km/h. el que més insatisfacció genera de la xarxa ciclable són el disseny dels carrils en cruïlles i rotondes, amb un 29% d’usuaris que el suspenen, seguit dels carrils bici separats de la calçada per aparcaments i contenidors. El més ben valorat és el manteniment dels carrils bici i l’extensió de la xarxa ciclable.

L’estudi del RACC ha analitzat l’ús dels carrils bici. Es van comptabilitzar 16.000 bicis i VMP en hores punta de dies feiners, de 7 a 10 del matí i de 5 a 8 de la tarda, en nou punts de la ciutat i cinc accessos. El més utilitzat és el carril costat muntanya de la Diagonal, amb 2.600 vehicles en les sis hores, dos terços dels quals eren bicis. Això suposa gairebé 5 bicis per minut de mitjana. Als accessos, el punt més freqüentat és el de la Gran Via a l’Hospitalet, amb 2,3 vehicles cada minut, i també dos terços eren bicis.

En els punts de dins la ciutat, el 25% de les bicis eren del Bicing, el 9% del Bicing elèctric, el 61% eren bicis convencionals privades i el 5% bicis elèctriques privades. Als accessos, en canvi, el 87% eren bicis privades mecàniques i un 6% bicis elèctriques privades. Només el 7% eren del Bicing. Els vehicles de mobilitat personal (VMP) s’han triplicat en cinc anys als carrils bici, passant del 9,2% el 2018 al 30,4% aquest 2022.

Radiografia dels ciclistes

El 54% dels ciclistes que circulen per dins la ciutat són homes, mentre que entre els que canvien de municipi són el 60%. El 67% dels ciclistes homes tenen entre 21 i 40 anys, mateixa franja que el 77% de les dones ciclistes. El 69% dels ciclistes de dins la ciutat són treballadors, i el 28% són estudiants. Entre els que canvien de municipi, el 76% són treballadors i el 20% estudiants.

Els ciclistes fan una mitjana de 2,7 viatges cada dia. El 37% dels trajectes dins de la ciutat es fan per feina o estudis, percentatge que puja al 47% en el cas de canvi de municipi. El 18% o 25%, segons l’àmbit, es fan per feina, estudis i lleure, gestions o compres. Finalment, el 45 o 28% es fan per lleure, gestions o compres. El 27% dels treballadors que van en bicicleta a la feina no tenen cap incentiu per part de l’empresa. De la resta, el 41% tenen un espai segur per guardar la bici i un 38% tenen dutxa o vestidor.

Preguntats sobre el mitjà de transport que feien servir abans de la bici, la meitat del sque circulen per la ciutat feia servir el transport públic, el 22% anava a peu i el 22% feia servir cotxe o moto. Als que canvien de municipi, els percentatges són similars. El 41% dels ciclistes fa menys de dos anys que la utilitzen per moure’s per la ciutat, però entre els usuaris del sistema públic de lloguer, representen el 56%. Això significa que els sistemes públics funcionen com a impulsors de la mobilitat ciclista, i quan els usuaris comproven que els fa servei, es poden passar a la bicicleta privada. De fet, el Bicing rep una nota mitjana de 6,5 punts. El 39% dels usuaris del sistema públic afirma que faria desplaçaments metropolitans si hi hagués un servei públic únic per a tots els municipis.

El 10% dels ciclistes no fa servir cap altre mode de transport en els seus desplaçaments. Del 90% restant, el 41% també va a peu i un 32% agafa el transport públic. El 39% dels ciclistes que també agafen el transport públic han pujat algun cop la bici al tren o l’autobús.

Les bicis elèctriques, com és lògic, es fan servir sobretot per a viatges més llargs, de més de 10 quilòmetres o més de mitja hora.

Per augmentar l’ús de la bici, el RACC recomana electrificar la major part de les bicicletes del Bicing, augmentar la tarifa plana de 30 a 45 minuts, fer un servei de lloguer metropolità i que empreses i administracions incentivin l’ús de la bici entre els seus treballadors. El president del RACC, Josep Mateu, opina que d’aquí uns anys hi haurà un servei metropolità de lloguer públic, però lamenta que s’hagi perdut temps.

El 68% dels usuaris guarda la bici a casa durant la nit i el 20% al carrer. Al 13% dels usuaris els han robat la bici o algun element, i el 82% dels robatoris va ser al carrer. El RACC reclama més aparcaments segurs, com el Bicibox, que existeix a diverses ciutats metropolitanes però no pas a la capital.

Al 24% els han multat algun cop mentre circulava en bicicleta, davant del 9% que ho va admetre el 2018. El 60% està a favor de les sancions, però el 48% admet que passa semàfors en vermell i un 42% que va més ràpid del permès. L’ús del mòbil ha passat del 10 al 35% des del 2018 al 2022, i els auriculars han passat del 24 al 41%. Els propis usuaris es posen una nota mitjana de 6,5 en civisme viari.