Dissabte, 12 de juny de 2021 - Edició 1052
La República

Els bancs pagaran les costes si refusen un acord extrajudicial i es conformen a una demanda en clàusules sòl

ACN Madrid.-El Tribunal Suprem (TS) ha sentenciat aquest dilluns que els bancs hauran d’assumir les costes judicials si accepten les pretensions d’una demanda i prèviament han refusat un acord extrajudicial. […]

Avatar
Agències 01/02/2021

ACN Madrid.-El Tribunal Suprem (TS) ha sentenciat aquest dilluns que els bancs hauran d’assumir les costes judicials si accepten les pretensions d’una demanda i prèviament han refusat un acord extrajudicial. El Ple de la Sala Primera del TS ha estimat el recurs d’un consumidor contra Ibercaja Banco en un cas de clàusules sòl. El Jutjat de Primera Instància i l’Audiència Provincial van resoldre que cada part s’havia de pagar els seus propis costos –tot i mostrar la conformitat Ibercaja Banco en via judicial- pel fet que la demanda s’havia presentat quan ja estava en vigor el Reial Decret 1/2017, de 20 de gener. El consumidor va interposar un recurs i ara el Tribunal Suprem li dóna la raó i condemna l’entitat bancària a pagar totes les costes.

La Sala Primera del TS conclou que encara que la reclamació extrajudicial del consumidor es va produir abans de l’entrada del Reial Decret 1/2017, l’actuació es va ajustar a la normativa: efectuar una reclamació a l’entitat financera perquè deixés d’aplicar la clàusula sòl i el retorn de la quantia indegudament pagada. Ibercaja va refusar la sol·licitud extrajudicial al·legant que la seva actuació havia estat correcta i que la clàusula sòl no era abusiva. En canvi, interposada la demanda en via judicial, l’entitat va mostrar la seva conformitat a les pretensions del demandant. Per tot plegat, el Tribunal Suprem conclou que el pronunciament de l’Audiència Provincial –que reparteix les costes i no les imposa a l’entitat financera ‘conformada’- infringeix el Reial Decret 1/2017 en els articles 3 i 4, i de la finalitat dels articles 6.1 i 7,1 de la Directiva 93/13/CEE. La sala entén que si el consumidor formula, sense èxit, una reclamació i després s’inicia un procés judicial i el banc accepta les pretensions –tal com succeeix en aquest cas- pot apreciar-se la “mala fe” de l’entitat i és un motiu suficient per imposar-li les costes.